¡¡Fuera el control biométrico del instituto, fuera el control biométrico de nuestras vidas!!

1.-CATALÀ
2.-CASTELLANO

- - - - - - - - - - - -

CAT

L’any 2008, la direcció i el consell escolar del IES Abastos de València va decidir colocar 24 cameres de vídeo vigilància a l’institut, dos d’elles als banys, i dotar els accessos de l’edifici amb torns connectats a lectors biometrics de la petjada dactilar (https://www.youtube.com/watch?v=cQU8vWQKPFo), la excusa era el vandalisme i l’absentisme... es va organitzar un escàndol, amb protestes dels estudiants i l’Agencia de Protecció de Dades (AEPD) va obrir un expedient. No es van arribar a instal·lar els lectors de la petjada dactilar (si els torns d’accés) i es van retirar les cameres dels banys. No va ser una gran victòria però va ser quelcom.

Fa poques setmanes, a l’inici del curs, els alumnes de l’institut Enric Borràs de Badalona es van trobar que a l’entrada del centre havien dos aparells de reconeixement facial (camera 3D amb software connectat a una base de dades de les cares dels alumnes lligada a les seves dades personals i acadèmiques, i diverses aplicacions de gestió), a la porta de primer d’ESO altres dos aparells. Poden reconèixer un alumne cada 2 segons, en teoria entre 20 i 30 per minut, però alumnes dle centre afirmen que cada dia es formen cues davant dels aparells i que aquests cometen molts errors.

La excusa ha estat en aquest cas el control de l’absentisme i de l’accés de persones alienes, el sistema disposa d’aplicacions per enviar als pocs minuts de l’inici de les classes SMS o correus electrònics als pares e informar als tutors. El cost del muntatge es de 3.500€ i en el moment en que els paguin el “Pla Millora” es pensa instal·lar dos aparells més a segon d’ESO (i així, per fases, cobrir tots els cursos). En aquest cas no sembla que ningú hagi mogut un dit, ni estudiants ni Agències de Protecció de Dades (ni la espanyola AEPD, ni la catalana ACPD).

Les tècniques biomètriques son unes tècniques invasives i greument perilloses per la llibertat i la intimitat individual. Fins fa poc pràcticament sols era d’us corrent el reconeixement de la petjada dactilar, però cada cop es van estenen més altres mètodes (iris, vascularització de la ma o del dit, conducta, marxa...). La lectura i acumulació d’informació biomètrica és cada cop més ubiqua, tenim passaport i DNI biomètrics (petjada i cara), els visats dels països Scheinguen requereixen dades biomètriques dels sol·licitants... Tota aquesta informació s’afegeix als gygabits d’informació digital que generem cada dia (transaccions bancàries, viatges, trucades telefòniques, missatges d’internet, a les xarxes socials...) i van configurant un paisatge de transparència total front els poders corporatius i els seus subsidiaris els poders estatals.

El reconeixement facial, que fa fins ben poc era quasi de ciència ficció, es pot usar ja per una cosa tan banal com és la repressió de les campanes, però també s’està fent servir en el control d’horaris laborals (a l’ajuntament de Girona per exemple) i en documents d’identitat biomètrics.

Es significatiu veure com les tecnologies de control es van introduint a través de les institucions escolars, igual com es varen utilitzar per introduir el control horari i la organització de l’espai i del temps de treball en els inicis de la industrialització. Primer van ser els monitors d’assistència operats per els professors (tamagochis), desprès les cameres de vigilància, menys estesos (però presents) els torns d’accés amb targeta de proximitat, com en el cas de l’IES Narcís Xifra de Girona  (https://www.youtube.com/watch?v=_anlxGQb54M&feature=relmfu) o el IES de Sant Vicenç de Montalt (https://www.youtube.com/watch?v=cQU8vWQKPFo). El reconeixement de la petjada dactilar, amb lector biomètric, s’ha començat a fer servir sobretot en el control dels menjadors escolars, com és el cas de la cooperativa de pares Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat o l’Escola Madre Alberta de Palma de Mallorca.

No s’ha de subestimar la introducció de noves tecnologies de control, perquè a més de servir per les seves funcions immediates, tenen també un impacte ecològic, amb el que es poden transformar entorns, ideologies, usuaris, relacions de poder i, fins i tot, altres tecnologies. Podem saltar un torn d’entrada i eludir el control, però el torn continua, es banalitza i es dilueix al seu entorn, es naturalitza i amb poc temps es normalitza. Les fallides que te el reconeixement facial es solucionaran d’una manera natural afegint reconeixement de petjada, y desprès creuant amb el document d’identitat biomètric, es fa a l’institut, es farà a l’ambulatori... s’acabarà fent a tot arreu.

Fora el control biomètric de l’institut, fora el control biomètric de les nostres vides!!.
Per un mon lliure i salvatge!!.
MOAI, tecnomoai@gmail.com

- - - - - - - - - - - - - -
CAST

En el año 2008, la dirección y el consejo escolar del IES Abastos de Valencia decidió colocar 24 cámaras de videovigilancia en el instituto, dos de ellas en los lavabos, y dotar los accesos al edificios con torniquetes conectados a lectores biométricos de la huella dactilar (https://www.youtube.com/watch?v=cQU8vWQKPFo), la excusa era el vandalismo y el absentismo… se organizó un gran escándalo, con protestas de los estudiantes y la Agencia de Protección de datos (AEPD) abrió un expediente. No se llegaron a instalar los lectores de huella (si los torniquetes) y se retiraron las cámaras de los lavabos. No fue una gran victoria pero fue algo.

Hace pocas semanas, al iniciar el curso, los alumnos del instituto Enric Borràs de Badalona se encontraron que en la entrada del centro había 2 aparatos de reconocimiento facial (cámara de reconocimiento 3D con un software conectado a una base de datos de las caras de los alumnos ligadas a sus datos personales y académicos, y diversas aplicaciones de gestión), en la puerta de las aulas de primero de ESO otros dos aparatos. Pueden reconocer a un alumno en solo 2 segundos, en teoría por tanto entre 20 y 30 por minuto, aunque alumnos del centro afirman que cada día se forman colas ante los aparatejos y que cometen muchos errores.

La excusa es en este caso es el control del absentismo y del acceso de personas ajenas, el sistema dispone de aplicaciones para mandar a los pocos minutos del inicio de las clases SMS o correos electrónicos a los padres e informes a los tutores. El coste del montaje es de 3.500€ y en cuanto se cobre la ayuda del “Pla Millora” se piensan instalar otras dos en segundo de ESO (y así por fases cubrir todos los cursos). En este caso no parece que nadie haya movido un dedo, ni estudiantes ni Agencias de Protección de Datos (ni la española AEPD, ni la catalana ACPD).

Las técnicas biométricas son unas técnicas invasivas y gravemente peligrosas para la libertad y la intimidad individual. Hasta hace poco prácticamente sólo era de uso corriente el reconocimiento de la huella dactilar, pero cada vez se van extendiendo más otros métodos (iris, vascularización de la mano, de los dedos, conducta, marcha…). La lectura y acumulación de información biométrica es cada vez más ubicua, tenemos pasaporte y DNI biométricos (huella y cara), los visados para los países Scheinguen requieren datos biométricos de los solicitantes… Todo esto se añade a los gigabites de información digital que generamos cada día (transacciones bancarias, viajes, llamadas telefónicas, mensajes en internet, en las redes sociales…) y van configurando un paisaje de transparencia total frente a los poderes corporativos y sus subsidiarios los poderes estatales.

El reconocimiento facial, que hasta hace poco era casi ciencia ficción, se puede usar ya para algo tan banal como es la represión de los novillos, pero también se está empezando a emplear en control laboral (ayuntamiento de Girona por ejemplo) y en los documentos de identidad biométricos.

Es significativo ver como las tecnologías de control se va introduciendo a través de las instituciones escolares, igual como se emplearon para introducir el control horario y la organización del espacio y del tiempo de trabajo en los inicios de la industrialización. Primero fueron los monitores de control de asistencia (tamagochis), luego las cámaras de videovigilancia, menos extendidos (pero presentes) están los torniquetes con tarjeta de proximidad para controlar el acceso, como es el caso del IES Narcis Xifra de Girona (https://www.youtube.com/watch?v=_anlxGQb54M&feature=relmfu) o el IES de Sant Vicenç de Montalt (https://www.youtube.com/watch?v=cQU8vWQKPFo). El reconocimiento de la huella dactilar, con lector biométrico, se ha empezado a usar para el control de comedores escolares, como es el caso de la cooperativa de padres Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat o la escuela Madre Alberta de Palma de Mallorca.

No hay que subestimar la introducción de nuevas tecnologías de control, porqué además de servir para sus funciones inmediatas, tienen también su impacto ecológico, con el que pueden transformar entornos, ideologías, usuarios, relaciones de poder e incluso otras tecnologías. Podemos saltar un torniquete de entrada y eludir el control, pero el torniquete permanece, se banaliza y se diluye en su entorno, se naturaliza y en poco tiempo se normaliza. Los fallos del reconocimiento facial se solucionaran de un modo natural añadiendo reconocimiento de huella y después cruzando con el documento de identidad biométrico, se hace en el instituto, se hará en el ambulatorio… se acabará haciendo en todas partes.

¡¡Fuera el control biométrico del instituto, fuera el control biométrico de nuestras vidas!!
¡¡Por un mundo libre y salvaje!!.
MOAI, tecnomoai@gmail.com