[CAT] El barri contra el Macba

Victòria veïnal?

D'ençà que vaig saber que finalment el totpoderós Macba renunciava a les seves pretensions d'ampliació sobre la capella de la Misericòrdia, he passat per diversos estats d'ànim començant per l'alegria, passant pel dubte i la rabia i acabant en la tristor.

La lluita protagonitzada per veïnes del raval (nord i sud), un dels barris més paupèrrims i amb pitjors condicions de vida de Barcelona, i de les treballadores del CAP Raval Nord ha sigut titànica, més que res perquè lluitaven contra un ens que representa tota l'oligarquia barcelonina i catalana, la crem de la crem de la societat, perquè el Macba, tinguem-ho clar, no és més que un pati d'esbarjo per l'elit i els seus afins. La reclamació d'aquests era que l'ampliació del museu, que ja ocupa una porció important del barri, anés al lloc que actualment ocupa la desmanegada capella de la Misericòrdia, en detriment de la construcció d'un nou centre de salut per substituir l'actual que és petit, ineficient i es cau a trossos. Corríem el risc que la història es repetís doncs l'anterior ampliació macbiana es va fer sobre l'enorme convent dels Àngels en detriment de la biblioteca. Podem dir llavors que el fet que el Macba renunciï definitivament a la capella, okupada pels veïns recordem-ho, és una victòria veïnal. Sí? Doncs no, jo no correria tant.

A mesura que vaig sabent més parts de l'acord al qual han arribat ajuntament i FuncacióMacba, perquè si, ha sigut així, un acord a porta tancada d'altes esferes on veïnes i treballadores ni pinchan ni cortan i no som més que peons en el seu tauler d'escacs, la cosa em dóna pitjors impressions. Recapitulem. Ens havíem quedat al mes de juny o juliol, ja no recordo, quan la solució que satisfeia al museu era que el CAP anés a un edifici de nova construcció a la pl. dels Àngels, bé al costat però que és plaça al cap i la fi. L'oposició a això, amb raó, era que perquè havíem de triar entre espai públic, poc que en tenim, i un centre sanitari quan hi havia un espai, la Capella, per fer el CAP. Així estaven les coses fins ara.

Quin és l'acord a grans trets. El CAP anirà a la Capella i l'ampliació del Macba es farà a la plaça, amb la diferència que no serà on pretenien emplaçar el CAP, es veu que per ells aquesta opció no és bona, sinó a la plaça plaça i serà molt més gran. A més, l'actual plaça dels Àngels, que ja es va remodelar en el seu dia a gust de l'horrible museu del formigó, serà remodelada per encabir-hi els canvis. Tot fa pensar que acabarà sent, rodejada pel museu per 3 dels 4 cantons, un annex més d'aquest. Sincerament, dir-ne victòria d'això em sembla apuntar molt baix.

Per començar si no veiem bé situar el CAP a la plaça per la pèrdua d'espai públic que suposava, tampoc podem veure bé que hi situïn un mamotreto d'edifici nou pel Macba, edifici que pagarem entre totes per cert, obviant que el museu disposa de lloc suficient i de sobres fins permetres llogar espais a preus exorbitats per fer-hi festetes. Aquest és el primer motiu que em fa dubtar d'anomenar això victòria, des de el cantó veïnal clar.

El segon és, qui punyetes ha signat l'acord aquest? Tenint en peu de guerra veïnes i treballadores alguna ha assistit a les reunions, se'ns ha consultat, s'ha refrendat l'acord entre les afectades? No, ha sigut novament un acord d'elits per salvar culs i interessos. Per una banda el museu en la seva forma evasora fiscal de Fundació, per l'altra l'ajuntament dels Comuns, eterns bombers de la lluita veïnal organitzada, han tret l'esquadra i el cartabó i han tallat novament un tros de barri per regalar-ho a interessos aliens. Evidentment això ells ho titllen de victòria veïnal, però ho sento molt, les de baix no tenim el cul per polítiques complaents. Aquí teníem una lluita desigual en la qual per una banda estava un dels barris més castigat, denigrat, degradat, vilipendiat i maltractat, i de l'altra l'alta alcurnia comtal que especula amb el sòl de la ciutat, ens fot fora de casa i privatitza l'espai públic, i l'únic que hagués suposat una victòria veïnal seria que el bàndol museístic acotés el cap i digués "ho sentim molt, nosaltres pagarem la construcció del CAP de la nostra butxaca".

Però vaja, no penseu que això ho escric perquè ho llegeixin els mandarins que governen aquesta ciutat. Tant empresaris com polítics ja sé qui són, no em sorprenen pas les seves actuacions ni les punyalades traperes. Ho escric pels mmss de la ciutat. Fa uns mesos vaig escriure també sobre el tema (1) intentant fer una crida perquè més col·lectius, de Barcelona i de Catalunya en general, és sumessin a la causa. No va passar. Sé que totes tenim les nostres coses, jo mateix que punyetes ja estic prou emmerdat per a capficar-me en gaires més coses, però és que el tema del CAP em sembla el resum perfecte de per què en aquesta ciutat els mmss continuem fent el paperina i a això és a lo màxim que podem aspirar, a què els que ens governen siguin magnànims. Perquè tinguem-ho clar, de voler-ho ens podrien haver atonyinat a totes, construït el museu i ara aniríem a curar-nos els catarros a la parròquia com en altres segles. Seria bo fer-ne un anàlisi profund, però donaria per una tesi i no en tinc ganes, que cadascú s'ho pensi. I celebrem la victòria veïnal, que és la millor que podem tenir. Au, me'n vaig a prendre una camamila a veure si se'm passa l'acidesa. Salut.

Uno del charco

1-https://www.alasbarricadas.org/noticias/node/41494