Una de las técnicas habituales de desinformación en la prensa escrita consiste en tratar la noticia como una curiosa narración de intriga, en vez de informar del hecho tal como se merece. Un ejemplo de esta cuestión es la información publicada por el diario El País -edición “Cataluña” del 1 de diciembre- de la resistencia al desalojo del edificio que va a ser ocupado el 18 de noviembre en la calle Hostafrancs de Barcelona, en el marco de la campaña “De la indignación a la acción”.

Bajo los titulares El desalojo ‘secreto’ de los Mossos y El misterioso soplo del desalojo de la calle de Hostafrancs la noticia, desglosada en dos páginas y firmada por la periodista R. Carranco, abunda de forma anecdótica en las dificultades para saber de qué manera las personas que afrontaron la resistencia al desalojo se enteraron de una operación que la policía mantiene que era “secreta”.

Ante un hecho tan inexplicable, la periodista concluye, sin más, que se trata de un “soplo”… Y, para curarse en salud, termina su artículo afirmando que “no es la primera vez que los indignados saben de antemano cómo actuará la policía. El 27 de mayo, en la operación de limpieza de la plaza de Catalunya, cuando los Mossos d’Escuadra llegaron, los acampados llevaban una hora esperándoles”.

¿ No será más bien que, para entonces, las personas que participaban en la Acampada de Barcelona ya hacía doce días que estaban acampadas y esperaban -con su ánimo de resistencia- que se produjera una acción policial represora en cualquier momento?. Informar o desinformar, esta es la cuestión.

Alfonso López Rojo. Setmanari Directa, Nº 253, diciembre de 2011

Enlaces a la noticia de El País que se comenta:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/desalojo/secreto/Mossos/elpepies... [1]

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/misterioso/soplo/desalojo/calle/... [2]

__________________________________________________________________

‘El País’ atribueix la resistència al desallotjament de l'edifici d'Hostafrancs a una delació

Una de les tècniques habituals de desinformació a la premsa escrita consisteix a tractar la notícia com una curiosa narració d'intriga, en comptes d'informar del fet tal com es mereix. Un exemple d'aquesta qüestió és la informació que va publicar el diari El País -edició Cataluña de l'1 de desembre- de la resistència al desallotjament de l'edifici que es va ocupar el 18 de novembre al carrer Hostafrancs de Barcelona, en el marc de la campanya “De la indignació a l'acció”.

Sota els titulars El desalojo ‘secreto’ de los Mossos i El misterioso soplo del desalojo de la calle de Hostafrancs, la notícia, desglossada en dues pàgines i signada per la periodista R. Carranco, abunda de forma anecdòtica en les dificultats per saber de quina manera les persones que van afrontar la resistència al desallotjament es van assabentar d'una operació que la policia manté que era “secreta”.

Davant d’un fet tan inexplicable, la periodista conclou, sense més, que es tracta d'un “soplo”… I, per curar-se amb salut, acaba el seu article afirmant que “no és la primera vegada que els indignats saben per endavant com actuarà la policia. El 27 de maig, durant l'operació de neteja de la plaça de Catalunya, quan els Mossos d’Esquadra van arribar, els acampats feia una hora que els esperaven”.

No deu ser més aviat que, a aquelles alçades, les persones que participaven a l’Acampada de Barcelona ja feia dotze diez que estaven acampades i esperaven -amb el seu ànim de resistència- que es produís una acció policial repressora en qualsevol moment? Informar o desinformar, aquesta és la qüestió.

Alfonso López Rojo. Setmanari Directa, Nº 253, decembre de 2011