Resistents al ferrocarril a Badalona, al Maresme i a l’Horta de València a mitjans del segle XIX
Ara fa 165 anys, el 28 d’octubre de 1848, es va inaugurar la primera línia de ferrocarril de l’estat, el Carril de Mataró. El Carril anava de Barcelona a Mataró i es va vendre com el que era, un pas de gegant del progrés i la civilització. Darrera d’ell van anar apareixent les altres línies, fins constituir la xarxa actual, fins arribar als TAV que ara ens parteixen la terra.
Aquell 28 d’octubre es van aplegar bisbes, diputats, alcaldes i capitans generals, tots a saludar la gloriosa màquina una de les fites més altes de la industrialització i de la militarització de la societat.
Ells van celebrar amb grans banquets la fita, els qui no van celebrar res van ser els peons, explotats i mal pagats que havien construït els talussos, ni els fonedors que havien fet els rails... tampoc van celebrar res els pescadors, els mariners ni els traginers, ans al contrari, van prosseguir amb les activitats que havien portat durant la construcció: el sabotatge, la subtracció de material i els atemptats contra els guàrdies del ferrocarril.
Des de que van veure l’arribada de les vies, la gent de mar i els traginers no es van deixar enredar per els cants de sirena dels progressistes i varen mantenir una resistència radical, per poder construir aquell monument al progrés va ser necessària la ocupació militar de Badalona i l’establiment d’un sistema policial de vigilància de les vies i les instal·lacions per part de militars i guàrdies públics i privats.
El mateix es va repetir en molts dels llocs on es van construir els camins de ferro, especialment virulenta 8i sagnant) va ser la dels habitants de l’Horta de València contra el tren de València al Grao.
No s’han de confondre aquestes resistències amb les campanyes basades en la salud dels “nervis” o de l’esquelet dels usuaris que tan ridiculitzades han estat per l’establisment progressista. El moviment contra el carril de Mataró va ser un sòlid moviment antimaquinista portat a terme per aquells que veien afectat el seu accés a les platges, d’una manera directa i sense liders destacables, un moviment popular al que es va haver de neutralitzar per la força i per les mentides d’alcaldes i gobernadors.
Hi ha un fil que connecta aquests avantpassats nostres amb el temps actual, que connecta la defensa de la platja i del litoral amb les lluites contra la MAT i contra el TAV.
Per més informació a http://www.negreverd.blogspot.com [1] podeu descarregar un text on es narra tot el procès de resistència, tan a la costa de Barcelona con a l’Horta.