Catalunya clama por la independencia

[bo]

¿Pero eso no lo encabezaba el Mas? ¿Que esté ahí gente de las CUP, que salgan en titulares que no descartan estar en gobiernos de unidad, ¿no les hace aparecen como uno más?.
Leí, por ahí que estaba ... el innombrable.

[bo]

Que cosas:
Catalunya cobrará 35 euros a los inmigrantes que soliciten un informe que acredite su integración
http://www.publico.es/458103/catalunya- ... ntegracion

[irrecuperable]

La idea es que una Catalunya independiente, y automaticamente fuera de la Monarkia Española, de la OTAN, sin Ejercito, fuera de la UE y fuera del Euro, inmersa en un Proceso Constituyente previsiblemente bastante asambleario y municipalista, y a la vez inmerso en una Crisis Estructural del Capitalismo Internacional , es una posibilidad muy interesante para los oprimidos. Una experiencia mas de las clases oprimidas catalanas, y claro, no hay libertad sin riesgos.
Claro que no es , por el momento, la Republica de los Consejos Obreros ( ¿Que obreros?), ni el Comunismo Libertario Internacional, ni la Autogestion Generalizada, pero para destrozar al Estado Español ( ¿no se trata de eso?) , es un principal principio, o como decian en la I internacional, "La emancipacion de los trabajadores sera realizada por ellos mismos, o no sera".
Si Catalunya se declara independiente, a la Monarkia ezpañola le quedan 18 meses: Euzkadi, Galiza, Canarias, Andalucia, Asturias, Aragon, Valencia i les Illes....... Quizas despues una Confederacion de Republicas Libres Ibericas, incluida Portugal, podria ser hasta deseable.
Y vaya ejemplo para el Mundo, Europa y los Imperialismos Frances, Ingles, Aleman o Ruso
O "lo pequeño es hermoso". O "pIensa globalmente y actua localmente". O "viva tierra y libertad".

[Aquitania]

¿Pero eso no lo encabezaba el Mas? ¿Que esté ahí gente de las CUP, que salgan en titulares que no descartan estar en gobiernos de unidad, ¿no les hace aparecen como uno más?.

El Mas ni siquiera estaba, como para encabezarlo...

Y el innombrable ahí estuvo Se supone que los silbidos que recibió fueron por intolerantes catalanistas que le silban sólo por español...

[bo]

Cierto, pero:

Seis de los 12 consellers del Govern acudirán al concierto: la vicepresidenta, Joana Ortega; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el de Presidencia, Francesc Homs; el de Territorio y Sostenibilidad; Santi Vila, la de Educación, Irene Rigau, y el de Justicia, Germà Gordó, mientras que el presidente Artur Mas estará en Menorca por la boda de su hija.

http://www.publico.es/458077/el-camp-no ... a-consulta
La familia es lo primero.

Presencia de trabajadores en EREs, defensa de los sectores publicos y criticas a las retalladas

¿Y de los recortes y tal que se dijo?

[Aquitania]

La familia será lo primero, pero me da que al Mas le hubiese costado tragárselo. En cualquier caso ni Ómnium cultural, que organizaba, ni Lluís Llach, creo que estén en la línea de Mas. Eso no quiere decir que los consellers no vayan.

De las retalladas se dijeron bastantes cosas, incluso Lídia Pujol de no pagar la deuda, los Brams le dedicaron Al Vent a Ester Quintana... No me parece tan raro que estuvieran las CUP. Eso sí, otros sectores menos críticos también hubo.

[p-ll]

Un incís, en català, "recortes" és "retallades", no "retalladas"

[Oc]

Un incís, en català, "recortes" és "retallades", no "retalladas"

Si és per "Aquitania", millor que haguessis dit que en castellà retallades és "recortes" i no "retalladas".

[_nobody_]

Charneguismos sin importancia.

A mí me contaron gente que fue, que se sentían como en los 70. Pero con cierta amargura, es decir, que desde entonces son los mismos que van a las mismas cosas montadas por los mismos. Supongo que no fue tan así.

[Aquitania]

Doncs sí era un xarneguisme què passa p-ll!
(no estava escrivint en català)

[p-ll]

Ja ja, però com ja havia vist per ahí unes quantes "retalladas", doncs he fet el comentari per si el que es pretenia era escriure-ho en català.

[Jove Obrer]

Charneguismos sin importancia.

A mí me contaron gente que fue, que se sentían como en los 70. Pero con cierta amargura, es decir, que desde entonces son los mismos que van a las mismas cosas montadas por los mismos. Supongo que no fue tan así.

Jope, pues yo creo que desde los 70 el independentismo catalán no ha llenado un estadio de futbol ni mucho menos ha colapsado Barcelona, ni sería capaz de hacer una cadena humana histórica. Ni tenían a un Django xD, ni a un Peret indepes, ni federalistas como Gerard Quintana (http://www.youtube.com/watch?v=SQI9mTkaU8g ) eran los encargados de organizarles los festivales. Si han venido haciendo lo mismo los mismos, se han escondido muy bien estas ultimas décadas

Bo, Sobre las declaraciones de David Fernandez sobre entrar en un "gobierno de unidad" te recomiendo que escuches la entrevista completa en Rac1.

[Jove Obrer]

El funeral de la transversalitat


En els artistes i aquesta gent de la cultura no s'hi pot confiar. Els muntes un Concert per la Llibertat ben arregladet, els obres les portes del Camp Nou, hi portes la TV3, els cedeixes generosament un micro... i a la que et despistes t'omplen la independència de contingut! No havíem quedat que érem transversals? Que primer la independència i després ja decidiríem si dretes o esquerres? Així doncs, què coi diu en Gerard Quintana de les retallades? Què diu aquest noiet, en Cesk Freixas, sobre l’Esther Quintana? I aquesta mossa, la Lídia Pujol, que s’empatolla amb això del deute i els bancs? Que fan tots parlant dels Països Catalans? Que això no toca! I aquest del mocador palestí? Anem amb compte, que no va gens bé per al procés! Que són totes aquestes pancartes contra l'ERO a TV3 i Catalunya Ràdio? Aquest exèrcit de la cultura d’en Titot està ple de quintacolumnistes amb carnet del CNI.

Doncs sí, amics. El Concert per la Llibertat ha posat neguitosa molta gent, i no només a la veïna Espanya. També –i potser sobretot– entre la tropa d’ideòlegs, pensadors, tertulians i gent que passava per aquí del sobiranisme dit “transversal”. I és que les sis hores del Camp Nou no van ser només un acte majúscul d'afirmació nacional, una fita històrica per a l'independentisme, una festa reivindicativa i tots aquests tòpics que hem repetit com lloros. També va ser un funeral: el funeral de la transversalitat, el funeral del discurs falaç del “primer la independència i després ja veurem”, el funeral de l’“hem d’anar tots junts i aparcar les diferències per al dia després”. El temps dirà si el funeral va ser prematur o no. En tot cas, va ser oficiat amb totes les de la llei. Fins dissabte passat el discurs havia colat prou bé. Ja no. Llàstima. Ha estat un bon intent.


A l’escenari que Lluís Danés va dissenyar per al Concert de la Llibertat hi havia moltes escales cap al cel. Cadascú, deia en Danés, és lliure de triar la que més li plagui per arribar a tocar els seus somnis (oh!). Probablement ens trobarem tots el dia D i l’hora H en una fracció de segon mística. Però siguem conscients que depenent de com es configuri políticament l’avui, la independència serà més així o més aixà. No hi ha independències neutres: es pot ser Suècia o es pot ser Andorra, i això no es concreta d'un dia per l'altre. Dependrà del que passi ara i aquí i de la correlació de forces dels pròxims anys que aquesta cosa que farem sigui un país nou o tan sols una burda còpia de l’Espanya de la Transició, la que ens ha dut a l'atzucac polític, econòmic i moral actual. Qui exigeix aparcar tots els debats sobre el model de país fins a l'endemà aposta veladament per la còpia. Un canvi de bandera i poca cosa més. Qui posa els debats sobre la taula aposta per un diàleg constructiu del qual pot sortir alguna cosa millor que això d'ara. Els 90.000 del Camp Nou van clamar per la independència i el dret a decidir, però també –de forma majoritària– contra les retallades, contra la crisi i els seus responsables, contra el deteriorament dels valors democràtics. Els 90.000 del Camp Nou són també un dels molts rostres de la Catalan Revolution. Una moneda, dues cares.

Sobre el concert en si: és cert, tot girava de manera massa excessiva entorn de Lluís Llach. Sí, hi havia “els de sempre” i, per motius molt diversos que cadascun dels interessats explicarà si li plau, hi faltaven molts "dels d'ara". És necessari i legítim plantejar-se aquests dubtes, com ha fet en Jordi Bianciotto en aquest article. Ens quedem amb el fet que va ser un espectacle gens essencialista. Hi havia el gran Peret –únic rei dels catalans–, els gitanos de Gràcia, els ritmes arabitzants d’en Yacine, el mestissatge rebel de Muguruza. S'hi va cantar en sis llengües amb total normalitat, cosa que fa relativament poc hauria estat impensable en un concert com aquest. Hi ha qui ha afirmat que part dels assistents va xiular a Ramoncín per dirigir-se al públic en castellà: fals. Els xiulets a Ramoncín van començar tan bon punt va pujar a l'escenari i és molt probable que vinguessin motivats per les opinions del personatge en qüestions com les descàrregues o els drets d'autor, no pas per la llengua en què es va expressar. Com s'explica, si no, que no es xiulés a Paco Ibáñez –grandíssim, memorable– per interpretar “Como tu”? L’encaix de Ramoncín en aquest concert és difícilment justificable. Fa mal, això de perdre Pedro Guerra i quedar-nos amb Ramoncín. No en el nostre nom. No a qualsevol preu.

Òmnium Cultural assumia un gran repte logístic i se n'ha sortit a mitges. Dues hores de retard sobre una escaleta impossible és un rècord difícil de superar. Tot plegat, però, és més conseqüència del disseny de l'espectacle que no de la feina dels voluntaris de l'entitat que hi van deixar la pell. Tal com estava plantejat era inevitable que tot anés lent i tard. Eren dos concerts en un! També eren esperables i lògics els alts i baixos artístics. Cal dir, això sí, que vist amb prespectiva va ser molt digne. Amb l’excepció d’alguns moments especialment desafortunats a la recta final, com “L’Estaca” –uf!–, “Laura” –cançó maleïda al Camp Nou– i el guirigall de “Tossudament alçats”, el nivell global va ser més que acceptable i va tenir moments de lluïment. I això cal agrair-ho sobretot a la direcció musical de Xavi Lloses, Dani Espasa i Carles Cases. Tot plegat va ser excessiu, caòtic, contradictori, fet a última hora i amb la pompa sobrera dels grans esdeveniments de masses... Però també emocionant, artísticament brillant a estones, vibrant i intens. Agradi o no, un reflex força fidel d’aquest país i de la manera de fer les coses de la seva gent.

Abans del Concert per la Llibertat, alguns independentistes havien expressat dubtes sobre la finalitat última d'aquest concert. A qui va dirigit? Qui n'és el receptor? Què volem explicar? Eren dubtes lògics, però el dissabte a la nit va quedar molt més clar. El missatge dels nostres milicians va ser inequívoc: independència com a mitjà, no com a fi. Països Catalans com a marc. I el dret a decidir –i no el discurs economicista i l'"Espanya ens roba"– al centre del debat. El gen llibertari, ben arrelat, a voltes invisible, és massa fort. Rebrota sempre i, com tot pensament català genuí, sobreviu als seus il·lusos enterradors

Roger Palà
http://www.enderrock.cat/noticia/8206/f ... versalitat

[bo]

Bo, Sobre las declaraciones de David Fernandez sobre entrar en un "gobierno de unidad" te recomiendo que escuches la entrevista completa en Rac1.

Yo creo que me enteraría de poco o nada.
Pero, por lo visto, el titular de RAC1 no esta bien y aquí lo explica el susodicho:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/248049
A ver si me he enterado: que la pregunta tenía trampa, que habría un gobierno con CiU si dejara de ser CiU pero que han des-contextualizado la frase. Y que habla a nivel personal no como CUP.
Esto ya cuadra más, ¿no?.

[Aquitania]

Y sobre todo, que era una respuesta irónica, creo.