LA NEUTRALITAT, UNA FORMA DE DESCATALANITZACIÓ
(El psicòleg Quim Gibert escriu aquest article a "El Punt" en què demostra
que definir-se com a "neutral" no és més que una mostra de
descatalanització.17/XII/2002)
Els que es defineixen com a neutrals contemplen com un procés que forma part de la nostra evolució que les catalanes i els catalans estiguem cada dia més descatalanitzats. Demanen perdó per existir
Heu sentit a parlar mai del Passaport de Ciutadà del Món? Si bé és un invent simpàtic, qui me'l va ensenyar diu que el té perquè es considera un
cosmopolita. I precisament per això veu el seu tarannà internacional
incompatible amb les reivindicacions a favor d'un estat propi dels Països
Catalans. Tocar temes vinculats a la catalanitat l'incomoda. Tant és així,
que se'n desentén de seguida i contraresta aquest malestar adoptant postures suposadament imparcials i obertes de mires. Per tal de no deixar dubtes sobre la seva neutralitat, no es va poder estar de recalcar-me que l'esmentat passaport era escrit en esperanto. El dia que me'l va ensenyar, vaig adonar-me que gaudir d'una ciutadania de tipus planetari no t'allibera, ni en un document simbòlic, de ser d'Espanya. I és que, fins i tot, en el Passaport de Ciutadà del Món deia ben clar «Hispanio» entre les seves dades personals. Quan li ho vaig fer notar va quedar de tots colors.
«Amagar-se dins la neutralitat lingüística delata egoisme i covardia»
D'aquesta manera de ser internacional el periodista Víctor Alexandre en diu cosmopolitisme de l'espanyolitat: «Associa l'espanyol amb la universalitat i el català amb l'àmbit domèstic». Til Stegmann, professor de la Goethe-Universitat de Frankfurt, pensa que els que van de neutrals ho fan per assegurar-se una existència còmoda i no conflictiva, amb la qual cosa s'encallen les possibles millores. Amagar-se dins d'una neutralitat
interessada, amb tonalitats porugues i distants, empeny a consolidar l'statu quo. I delata una barreja d'egoisme i covardia en l'immobilisme d'aquests pobres d'esperit. Sobretot quan l'anormalitat identitària que arrosseguem en els Països Catalans s'ha tornat crònica (estigmatització del fet català, sentiments de culpa, minorització lingüística, desemparament après dels catalanoparlants, etc.). En aquesta línia, Joan Miró explicava que estimar el món genèricament, sense estimar Catalunya concretament, és una contradicció flagrant: «Només podem ser universals des d'una pertinença i una implicació radical.»
Els que es defineixen com a neutrals, però, contemplen com un procés que forma part de la nostra evolució que les catalanes i els catalans estiguem cada dia més descatalanitzats. Quim Monzó explica a «Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes» que el català, per no ferir sensibilitats, s'ha de parlar incorrectament: «Que quedi clar que no en sabem del tot. El català fluid, normal, queda massa català i qui sap si convergent». És a dir, el nostre ha de ser un internacionalisme despreocupat respecte als referents nacionals catalans. Altrament, podem ser acusats d'insolidaris, avorrits, freds, rars, tancats, etc. I això ens ho han dit tantes vegades que se'ns fa carregós de suportar. És per aquesta raó que els que van de neutrals necessiten evitar que mai ningú pugui pensar ni remotament que ells són sospitosos de catalanisme. Viuen la seva catalanitat com una mena de maledicció. I per aquest motiu acostumen a camuflar-se amb targetes de presentació dites modernes i internacionals
El psicòleg Carles M. Espinalt esgrimeix que com més tous ens veuen, més
civilitzats ens diuen que som: «Declarar-se partidari d'això o d'allò, hi ha
qui ja ho veu un enredar-se de forma temerària, com si el desmarcar-se de la neutralitat ja fos estar a prop d'un precipici». Segons Espinalt els
neutrals no són més que persones que han quedat completament neutralitzades per algun poder que els manté entre l'espasa i la paret. En aquests casos, Bertolt Brecht va sentenciar: «Qui no comparteixi la batalla, compartirà la derrota. Ni tan sols la batalla evita qui vol evitar-la. Lluita, doncs, per la causa enemiga aquell que no lluiti per la pròpia». I en aquesta batalla en bé de l'esdevenidor català, els neutrals són els que s'han adjudicat el paper més ridícul: el paper dels que demanen perdó per existir. El paper dels que no estan per sobre de res, sinó més aviat sotmesos.
La Neutralitat "nacional"
-
Gallamont du Sot
- Mensajes: 112
- Registrado: 31 Ene 2002, 01:00