[CAT] Nacionalismo y clasismo: en torno a RENFE
-
Bèstia Negra
- Mensajes: 150
- Registrado: 28 Jul 2006, 18:45
Doncs jo crec que la gestió de la xarxa de rodalies per part de la Generalitat no te per què suposar una millora d'aquesta. Exemple: el metro de Barcelona: transport públic gestionat des d'aquí i que funciona molt malament.
Els darrers problemes a la xarxa s'han degut principalment a les obres del tav, obres que es faran independentment de la titularitat de la competència. Curiosament, del impacte de les obres als barris i a les persones (12, 13 morts?) no es diu res.
Jo crec que és tracta de la mateixa història de sempre: una baralla entre grups empresarials per veure qui es queda amb el pastís. Al cap i a la fi, la UE no ha dit que els transports públics s'han de privatitzar? Aleshores, on és la batalla? No penseu que la demanda de la gestió per part de la Generalitat respon als interessos dels grups empresarials que donen suport a la Generalitat? No penseu que, per variar, fan servir el sentiment nacional del poble per aconseguir el seu benefici?
Jo trobo normal que els treballadors vulguis saber les futures condicions de treball, no? Ara bé, crec que s'haurien d'explicar una mica millor perquè en el mateix programa que comentava en Revetlla van entrevistar al responsable de CCOO i deu n'hi do!
La nostra posició ha de ser la de mostrar el nostre rebuig al model elitista del tren independentment de qui la gestioni.
Ah! i RENFE i ADIF son de les empreses més "espanyolistes" que operen a Catalunya: mostren un menyspreu constant als rètols, als avisos sonors en català... per no parlar d'un percentatge molt elevat del seu personal d'atenció al públic, uns "perdona vides" si els parles en català.
Els darrers problemes a la xarxa s'han degut principalment a les obres del tav, obres que es faran independentment de la titularitat de la competència. Curiosament, del impacte de les obres als barris i a les persones (12, 13 morts?) no es diu res.
Jo crec que és tracta de la mateixa història de sempre: una baralla entre grups empresarials per veure qui es queda amb el pastís. Al cap i a la fi, la UE no ha dit que els transports públics s'han de privatitzar? Aleshores, on és la batalla? No penseu que la demanda de la gestió per part de la Generalitat respon als interessos dels grups empresarials que donen suport a la Generalitat? No penseu que, per variar, fan servir el sentiment nacional del poble per aconseguir el seu benefici?
Jo trobo normal que els treballadors vulguis saber les futures condicions de treball, no? Ara bé, crec que s'haurien d'explicar una mica millor perquè en el mateix programa que comentava en Revetlla van entrevistar al responsable de CCOO i deu n'hi do!
La nostra posició ha de ser la de mostrar el nostre rebuig al model elitista del tren independentment de qui la gestioni.
Ah! i RENFE i ADIF son de les empreses més "espanyolistes" que operen a Catalunya: mostren un menyspreu constant als rètols, als avisos sonors en català... per no parlar d'un percentatge molt elevat del seu personal d'atenció al públic, uns "perdona vides" si els parles en català.
Ja sé que EUiA tenen interessos al govern tripartit, però no està de més llegir el seu comunicat i les seves argumentacions. Em prenc la llibertat d'assenyalar aquelles que em semblen més significatives:
POSICIÓ D’EUiA DAVANT EL TRASPÀS DE RODALIES I LES VAGUES CONVOCADES PELS SINDICATS
1- Esquerra Unida i Alternativa s’ha pronunciat inequívocament pel traspàs de Rodalies de RENFE a la Generalitat de Catalunya. Com a organització d’esquerres considerem que la gestió de les infraestructures es més progressista quan més s’apropa al territori. En el cas de Catalunya, on l’Estat espanyol ha abandonat reiteradament les infraestructures, d’una manca d’inversions, i de les repercussions que el mal servei te en la ciutadania catalana, és un pas obligatori per qualsevol millora.
2- EUiA defensa també que la gestió de rodalies l’ha de fer una empresa pública, amb un servei de qualitat i eficient, en contra del procés d’externalització i privatització de serveis ferroviaris que s’està produint a RENFE i ADIF. El document programàtic del govern d’Entesa Nacional pel Progrés diu: “Modernitzar les infraestructures de Catalunya potenciant el transport públic i garantir una mobilitat sostenible”, així com “Impulsar el transport ferroviari de passatgers i mercaderies. Prioritat a la millora de la xarxa actual de rodalies i regionals”. Objectius que pensem han de causar una millora de la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, i en particular de la gent treballadora.
3- Fins ara el que es planteja és la gestió del servei, de regular els tràfics, de determinar on aniran les inversions. Tal com es diu en el programa es tracta de “Fer efectius el traspàs a la Generalitat dels serveis de rodalia i regionals de RENFE, assumint la capacitat reguladora, els recursos econòmics corresponents i el personal necessari per a la gestió d’aquests serveis”. Pel que fa els treballadors precisament la Generalitat ha de revertir la situació de buidament de personal que ha deixat serveis sencers en precari i que ha estat l’instrument per privatitzar llocs de treball a tot Catalunya.
4- Les vagues convocades pels sindicats de RENFE y ADIF a Madrid les respectem però no les compartim. No estan en joc ni els llocs de treball ni el drets dels treballadors. Que les vagues les convoqués el sindicat corporatiu de maquinistes, el SEMAF, encara ho podíem entendre, però no quan ho fan els sindicats de classe. Quan els successius governs d’Espanya, amb la complicitat de CiU, han deixat la xarxa ferroviària amb una situació lamentable i semi privatitzada, quan després de mesos i mesos d’avaries, retards i maltractes per RENFE no es diu res, no es de rebut ara demanar que sigui l’Estat la garantia de les rodalies a Catalunya.
5- En qualsevol circumstància de les negociacions entre Estat-Generalitat, EUiA defensa el dret i deure dels sindicats a estar informats, a tenir una interlocució amb el Govern a Catalunya i amb el Ministeri de Foment a Madrid, a fer les propostes que creguin més convenients per garantir els drets socials i econòmics dels treballadors i treballadores, a partir de que s’ha d’efectuar quan abans aquest traspàs.
6- Alertem els treballadors i els seus sindicats que el PP aprofitarà l’agitació de les convocatòries de vaga per atiar el foc anticatalanista, tal com va fer amb l’Estatut. “Trencar” la gestió única des de Madrid de tots els serveis, inclòs el de rodalies ferroviàries, no vol dir afeblir la solidaritat entre els pobles sinó apropar la gestió a la ciutadania i a la gent treballadora, vol dir tenir unes relacions més justes, més iguals i serveis més eficients. I per suposat, servei públic i de qualitat.
7- EUiA mantindrà reunions amb els Sindicats convocants de les vagues, per tal de transmetre aquesta opinió política.
Barcelona, a 17 de setembre de 2007
A mi se m'ha acudit una altra cosa. Jo donaria suport a CGT si fes una campanya matisada del tipus: "no a AQUEST traspàs", "volem un traspàs pactat" i exposés les raons d'una forma diferenciada dels sindicats de l'empresa renfe, i de les postures de, per exemple, José Salgueiro, que estic segura que ha fet pressions des de dalt , perquè és totalment refractari a la descentralització.
POSICIÓ D’EUiA DAVANT EL TRASPÀS DE RODALIES I LES VAGUES CONVOCADES PELS SINDICATS
1- Esquerra Unida i Alternativa s’ha pronunciat inequívocament pel traspàs de Rodalies de RENFE a la Generalitat de Catalunya. Com a organització d’esquerres considerem que la gestió de les infraestructures es més progressista quan més s’apropa al territori. En el cas de Catalunya, on l’Estat espanyol ha abandonat reiteradament les infraestructures, d’una manca d’inversions, i de les repercussions que el mal servei te en la ciutadania catalana, és un pas obligatori per qualsevol millora.
2- EUiA defensa també que la gestió de rodalies l’ha de fer una empresa pública, amb un servei de qualitat i eficient, en contra del procés d’externalització i privatització de serveis ferroviaris que s’està produint a RENFE i ADIF. El document programàtic del govern d’Entesa Nacional pel Progrés diu: “Modernitzar les infraestructures de Catalunya potenciant el transport públic i garantir una mobilitat sostenible”, així com “Impulsar el transport ferroviari de passatgers i mercaderies. Prioritat a la millora de la xarxa actual de rodalies i regionals”. Objectius que pensem han de causar una millora de la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, i en particular de la gent treballadora.
3- Fins ara el que es planteja és la gestió del servei, de regular els tràfics, de determinar on aniran les inversions. Tal com es diu en el programa es tracta de “Fer efectius el traspàs a la Generalitat dels serveis de rodalia i regionals de RENFE, assumint la capacitat reguladora, els recursos econòmics corresponents i el personal necessari per a la gestió d’aquests serveis”. Pel que fa els treballadors precisament la Generalitat ha de revertir la situació de buidament de personal que ha deixat serveis sencers en precari i que ha estat l’instrument per privatitzar llocs de treball a tot Catalunya.
4- Les vagues convocades pels sindicats de RENFE y ADIF a Madrid les respectem però no les compartim. No estan en joc ni els llocs de treball ni el drets dels treballadors. Que les vagues les convoqués el sindicat corporatiu de maquinistes, el SEMAF, encara ho podíem entendre, però no quan ho fan els sindicats de classe. Quan els successius governs d’Espanya, amb la complicitat de CiU, han deixat la xarxa ferroviària amb una situació lamentable i semi privatitzada, quan després de mesos i mesos d’avaries, retards i maltractes per RENFE no es diu res, no es de rebut ara demanar que sigui l’Estat la garantia de les rodalies a Catalunya.
5- En qualsevol circumstància de les negociacions entre Estat-Generalitat, EUiA defensa el dret i deure dels sindicats a estar informats, a tenir una interlocució amb el Govern a Catalunya i amb el Ministeri de Foment a Madrid, a fer les propostes que creguin més convenients per garantir els drets socials i econòmics dels treballadors i treballadores, a partir de que s’ha d’efectuar quan abans aquest traspàs.
6- Alertem els treballadors i els seus sindicats que el PP aprofitarà l’agitació de les convocatòries de vaga per atiar el foc anticatalanista, tal com va fer amb l’Estatut. “Trencar” la gestió única des de Madrid de tots els serveis, inclòs el de rodalies ferroviàries, no vol dir afeblir la solidaritat entre els pobles sinó apropar la gestió a la ciutadania i a la gent treballadora, vol dir tenir unes relacions més justes, més iguals i serveis més eficients. I per suposat, servei públic i de qualitat.
7- EUiA mantindrà reunions amb els Sindicats convocants de les vagues, per tal de transmetre aquesta opinió política.
Barcelona, a 17 de setembre de 2007
A mi se m'ha acudit una altra cosa. Jo donaria suport a CGT si fes una campanya matisada del tipus: "no a AQUEST traspàs", "volem un traspàs pactat" i exposés les raons d'una forma diferenciada dels sindicats de l'empresa renfe, i de les postures de, per exemple, José Salgueiro, que estic segura que ha fet pressions des de dalt , perquè és totalment refractari a la descentralització.
-
Manu García
- Mensajes: 5401
- Registrado: 27 Ago 2004, 21:32
Pues tú misma das la clave de su postura.Grumilda escribió:Ja sé que EUiA tenen interessos al govern tripartit
El compañero Ridaura, alguien poco sospechoso de "españolismo", nos ofrece estos apuntes sobre el tema:
Imprescindible tener este tipo de cosas en cuenta para no ir a remolque de lo que ladren políticos, patronal y medios a su servicio.Ridaura escribió:Doncs jo crec que la gestió de la xarxa de rodalies per part de la Generalitat no te per què suposar una millora d'aquesta. Exemple: el metro de Barcelona: transport públic gestionat des d'aquí i que funciona molt malament. Els darrers problemes a la xarxa s'han degut principalment a les obres del tav, obres que es faran independentment de la titularitat de la competència. Curiosament, del impacte de les obres als barris i a les persones (12, 13 morts?) no es diu res.
Jo crec que és tracta de la mateixa història de sempre: una baralla entre grups empresarials per veure qui es queda amb el pastís. Al cap i a la fi, la UE no ha dit que els transports públics s'han de privatitzar? Aleshores, on és la batalla? No penseu que la demanda de la gestió per part de la Generalitat respon als interessos dels grups empresarials que donen suport a la Generalitat? No penseu que, per variar, fan servir el sentiment nacional del poble per aconseguir el seu benefici?
La nostra posició ha de ser la de mostrar el nostre rebuig al model elitista del tren independentment de qui la gestioni.
"No más derechos sin deberes, no más deberes sin derechos"
He encontrado esto:
Fuentes sindicales señalaron hoy a Efe que "no nos oponemos" a la transferencia de competencias sobre la gestión de los servicios de Cercanías a las comunidades autónomas, sino "pedimos al Gobierno que explique el proceso a los trabajadores de ambas empresas y defina el nuevo modelo de gestión".
El Comité de Empresa de Adif, formado por representantes de los sindicatos CCOO, UGT, SCF y CGT Sindicato Ferroviario, decidió hoy secundar el paro convocado ayer por el Comité de Empresa de Renfe, que cuenta con representantes también de CCOO, UGT, SEMAF y CGT Sindicato Ferroviario.
Los sindicatos han solicitado al Ministerio de Fomento que convoque "sin dilación y con urgencia" una reunión al máximo nivel para que se les informe sobre la "situación exacta en la que se encuentra el proceso de transferencias y los modelos de gestión que se están definiendo".
Denuncian la falta de transparencia informativa por parte del Ministerio de Fomento, que está tomando decisiones sobre "el futuro de miles de trabajadores como si se tratara de un simple acto administrativo".
Por tanto, piden al Gobierno que explique el nuevo modelo que temen podrá llegar a ser distinto en cada comunidad autónoma, mientras que "el único que funciona bien es el que conocemos".
Este modelo se basa en un ferrocarril "público, viable, seguro y vertebrador del territorio, con elementos de solidaridad que permitan corregir desigualdades", así como en la igualdad en la dotación de infraestructuras entre los distintos territorios y la participación de los gobiernos autonómicos en su planificación y gestión.
El nuevo modelo, que negocian Fomento y la Generalitat catalana, "amenaza con romper los actuales criterios de solidaridad y eficacia en beneficio del capital y con convertirse en el aplicable al resto de comunidades autónomas", según los sindicatos.
Los máximos responsables de Renfe y Adif "no quieren darse cuenta todavía de las condiciones en las que el ferrocarril presta sus servicios en la actualidad", en referencia al régimen de competencia, apertura de mercados y un marco legal que contempla múltiples soluciones para la gestión y administración de los servicios ferroviarios.
Los representantes de los trabajadores opinan que las administraciones autonómicas deben tener participación en la definición de las políticas de transporte, pero esto no supone "en ningún caso que deban asumir la titularidad" de las empresas que prestan el servicio.
També podríes dir alguna cosa sobre allò que està en vermell del text d'EUiA, tampoc cal ser tan sectaris que ni els llegim (sense ànim d'ofendre).
Fuentes sindicales señalaron hoy a Efe que "no nos oponemos" a la transferencia de competencias sobre la gestión de los servicios de Cercanías a las comunidades autónomas, sino "pedimos al Gobierno que explique el proceso a los trabajadores de ambas empresas y defina el nuevo modelo de gestión".
El Comité de Empresa de Adif, formado por representantes de los sindicatos CCOO, UGT, SCF y CGT Sindicato Ferroviario, decidió hoy secundar el paro convocado ayer por el Comité de Empresa de Renfe, que cuenta con representantes también de CCOO, UGT, SEMAF y CGT Sindicato Ferroviario.
Los sindicatos han solicitado al Ministerio de Fomento que convoque "sin dilación y con urgencia" una reunión al máximo nivel para que se les informe sobre la "situación exacta en la que se encuentra el proceso de transferencias y los modelos de gestión que se están definiendo".
Denuncian la falta de transparencia informativa por parte del Ministerio de Fomento, que está tomando decisiones sobre "el futuro de miles de trabajadores como si se tratara de un simple acto administrativo".
Por tanto, piden al Gobierno que explique el nuevo modelo que temen podrá llegar a ser distinto en cada comunidad autónoma, mientras que "el único que funciona bien es el que conocemos".
Este modelo se basa en un ferrocarril "público, viable, seguro y vertebrador del territorio, con elementos de solidaridad que permitan corregir desigualdades", así como en la igualdad en la dotación de infraestructuras entre los distintos territorios y la participación de los gobiernos autonómicos en su planificación y gestión.
El nuevo modelo, que negocian Fomento y la Generalitat catalana, "amenaza con romper los actuales criterios de solidaridad y eficacia en beneficio del capital y con convertirse en el aplicable al resto de comunidades autónomas", según los sindicatos.
Los máximos responsables de Renfe y Adif "no quieren darse cuenta todavía de las condiciones en las que el ferrocarril presta sus servicios en la actualidad", en referencia al régimen de competencia, apertura de mercados y un marco legal que contempla múltiples soluciones para la gestión y administración de los servicios ferroviarios.
Los representantes de los trabajadores opinan que las administraciones autonómicas deben tener participación en la definición de las políticas de transporte, pero esto no supone "en ningún caso que deban asumir la titularidad" de las empresas que prestan el servicio.
També podríes dir alguna cosa sobre allò que està en vermell del text d'EUiA, tampoc cal ser tan sectaris que ni els llegim (sense ànim d'ofendre).
-
Manu García
- Mensajes: 5401
- Registrado: 27 Ago 2004, 21:32
Leerlo, lo he leido, tranquila.També podríes dir alguna cosa sobre allò que està en vermell del text d'EUiA, tampoc cal ser tan sectaris que ni els llegim (sense ànim d'ofendre).
Simplemente, cuando estamos ante un texto, conviene saber quién lo ha escrito, y una vez leido, hay que interpretarlo teniéndolo en cuenta.
Y lo que dice EUiA, se comenta por sí sólo sabiendo quiénes son, qué buscan y qué hacen. Por si no te basta para comprender por qué dicen lo que dicen, ahí está todo lo apuntado por Ridaura. ¿Hace falta más? Creo que no y por tanto no he dicho nada más sobre el texto en cuestión.
"No más derechos sin deberes, no más deberes sin derechos"
Hay que tener en cuenta la multitud de intereses que están ahora mismo en lo alto de la mesa. No son sólo los de las patronales del sector de transporte e industrias auxiliares que querrán meter mano a lo que se pueda dentro del contexto europeo (liberal y privatizador), y los de los políticos al uso. También están por medio los intereses de los sindicatos representativos y de sus respectivas clientelas. Los sindicatos mayoritarios están completamente comprometidos con las políticas estatales (de derechas y de izquierdas), y asumen la filosofía de que "los recursos son de todos los españoles, y hay que gestionarlos bien". Existe la idea de que hay una cantidad de recursos finitos y limitados de los que los gobernantes son meros gestores, y los trabajadores -como ciudadanos- han de participar en el esfuerzo de "buena gestión". Eso se traduce desde que se creó el Estado de las Autonomías, en mayor productividad, menor plantilla, sueldos variables, funciones indefinidas, contratación la mínima posible... Ya digo que el caso de RENFE lo conozco poca cosa, pero en otros sectores lo he visto con mucha claridad.
La gestión autonómica, no garantiza una mejor gestión de los recursos. Sólo garantiza que la gestión será "autonómica", y de ello se deriva una nueva red de clientes (favores, mordidas, cohechos, sobornos, concursos, enchufes...). Para los sindicatos cae una lluvia de liberaciones "institucionales" y participación en la Formación Ocupacional. Es decir, que si las cosas "se explican debidamente a los trabajadores (a sus representantes)", y estos reciben algunas compensaciones (presencia en comités intercentros, horas sindicales, locales, infraestructuras, material fungible, pelas...), pronto verán en el traspaso de la gestión una gran bendición.
Y de todos estos movimietos, quienes estarán vendidos desde el principio, serán los trabajadores (en la medida en que no resistan, no se informen o sean desmovilizados), y los usuarios, de los cuales sólo se acuerdan los políticos para hablar de sus derechos. Pero sólo como coartada.
La gestión autonómica, no garantiza una mejor gestión de los recursos. Sólo garantiza que la gestión será "autonómica", y de ello se deriva una nueva red de clientes (favores, mordidas, cohechos, sobornos, concursos, enchufes...). Para los sindicatos cae una lluvia de liberaciones "institucionales" y participación en la Formación Ocupacional. Es decir, que si las cosas "se explican debidamente a los trabajadores (a sus representantes)", y estos reciben algunas compensaciones (presencia en comités intercentros, horas sindicales, locales, infraestructuras, material fungible, pelas...), pronto verán en el traspaso de la gestión una gran bendición.
Y de todos estos movimietos, quienes estarán vendidos desde el principio, serán los trabajadores (en la medida en que no resistan, no se informen o sean desmovilizados), y los usuarios, de los cuales sólo se acuerdan los políticos para hablar de sus derechos. Pero sólo como coartada.
Ya ves. Como dicesi algo esta entorpeciendo la circulación de ferrocarilles son las obras del TAV, y en eso la burguesía catala tiene muchooooo que decir y no precisamente en contra. De hecho, es la burguesía catalana la que se ha empeñado en que pase por Barcelona.Els darrers problemes a la xarxa s'han degut principalment a les obres del tav, obres que es faran independentment de la titularitat de la competència. Curiosament, del impacte de les obres als barris i a les persones (12, 13 morts?) no es diu res.
Enfront del TAV, crida a l’acció obrera
El passat dilluns veïns de diferents barris de Barcelona ocuparen les obres del TAV entre Hospitalet i Sants. La CNT de Barcelona vol mostrar tota la seva simpatia i recolçament a aquestes mobilitzacions populars, així com demanar la retirada dels càrrecs contra les persones que varen ser detingudes després d’aquest acte de desobediència.
Aquest sindicat entèn que aquest tipus de situacions, en la que veïns arriven inclús a arriscar les seves vides, no es produirïen si existissin realment mecanismes a on la voluntat popular pogués materialitzar-se i decidir sobre els assumptes que a tots/es ens afecten, possant fi a un model de ciutat, de resolució de conflictes i d’urbanisme, decidida per grups politico-empresarials especulatius, aliens a les necessitats reals de qui l’habitem.
El Tren d’Alta Velocitat és un exemple de gestió autoritaria del nostre entorn. Com venen denunciant els veïns afectats, aquesta infraestrustura no beneficia en nada a las clases populars, als treballadors. A qui beneficia? Hotelers, constructors, directius…. Per contra tenim una destrucció i desmembrament dels nostres barris, unes obres ecologicament insostenibles. Inclús un centre social com Can Vies, que venen dinamitzant la participació social desde fa 7 anys serà eliminat com “efecte colateral” de l’exèrcit del ciment. Que ens quedi clar que en res va a beneficiar a la economia dels nostres barris, ni dels petits comerços ni dels treballadors, doncs el que portarà es més precarietat i més sector serveis sense drets sindicals en forma de grans empreses multinacionals. En definitiva una immensitat de diner públic gastat en una infraestructura antisocial, quan hi ha serveis socials que necesiten urgentment més dedicació i pressupostos. Repetim, a qui beneficia el TAV?
Així mateix, volem denunciar la mort d’once treballadors a les obres del TAV desde que començaren a Catalunya. Once persones, i once families destroçades per l’acció del Govern català i la patronal i el seus sindicats, per les presses. L’última, de 35 anys va morir a prop d’on ahir els veïns van dir prou. Així mateix són incalculables els danys que aquesta obra està causant als treballadors de Renfe-Adif i altres del sector, que repercuteixi seriamente als usuaris. Un estorb al transport urbà que enllaça amb els interessos de privatització de la xarxa ferroviària.
Els treballadors no guanyarem res amb el TAV, es imprescindible que paralitzem aquesta obra mitjançant els medis que siguin necessaris, acudint a la vaga si fos requerit.
Confederació Nacional del Treball de Barcelona
Adherida a la Asociació Internacional dels Treballadors.
CNT-AIT
"Cambia de acera cuando les veas venir,
sal de los bares, ellos están ahí,
si ves parar a alguien
no te cruces de brazos,
Deténte, forma grupos.
Manifiesta tu rechazo. ..."
sal de los bares, ellos están ahí,
si ves parar a alguien
no te cruces de brazos,
Deténte, forma grupos.
Manifiesta tu rechazo. ..."
Però és que estar a favor del traspassament de competències (amb la transparència que reclama la CGT pel què fa a la cessió) no és estar a favor del TAV.
I el fet de que la gestió sigui autonòmica garanteix, com a mínim des del meu punt de vista, que les crítiques al servei i a la situació laboral dels treballadors siguin escoltades per necessitat donat que la pressió d'aprop ressona més. A més, està més a prop la nacionalització del servei (que també és lluny).
I el fet de que la gestió sigui autonòmica garanteix, com a mínim des del meu punt de vista, que les crítiques al servei i a la situació laboral dels treballadors siguin escoltades per necessitat donat que la pressió d'aprop ressona més. A més, està més a prop la nacionalització del servei (que també és lluny).
Ni una cosa ni l'altra. Aquí parlem de coses diferents que no tenen molt a veure i que alguns pretenen relacionar en benefici propi i en un sentit sel·leccionat a mida.
Competències autonòmiques d'Espanya
El traspàs de competències en el transport públic té un orígen ideològic de caràcter federalista, o descentralitzador. Neix de la idea que els recursos i serveis locals els hem de resoldre aquells qui vivim allí on n'hi hagi. Fins aquí, ens podem entendre perfectament entre llibertaris i fins i tot independentistes.
El problema real, de fons, és que l'Estat Espanyol ha cedit part de les seves competències de forma gradual a les autonomies del mateix Estat. Malhauradament, aquest fet segueix essent una gestió espanyola donat que les Institucions a qui són transferides segueixen essent part d'Espanya i obeeïxen a les seves lleis últimes: la Constitució.
Apareixen nous problemes: subcontractació, pèrdua de drets, etc. ADIF subcontracta a punta pala, i les vies dels trens que agafem a diari es deterioren igual però es reparen pitjor encara. Comencen els problemes de retarts de trens, degut als problemes de la irracionalitat logística de la subcontractació. I comencen a augmentar els accidents laborals. Una situació que podem associar sense embuts per "Terrorisme Patronal", és clar, amb la total connivència i ajuda de l'Estat Espanyol.
Arriva el TAV
I el Tren d'Alta Velocitat, per fi (per alguns, clar), arriva a Barcelona. Tant a la burgesia local com la Estatal estan dacord en que pasi per Sants, on es trova el punt neuràlgic d'una estructura radial de vies fèrrees per on passa tota la xarxa ferroviària catalana.
Comencem a lligar caps: ADIF segueix realitzant les obres del TAV, i segueix fent-ho amb la subcontractació esmentada abans. Tenen lloc progressivament els incidents, els accidents laborals (amb morts fins i tot), i els retarts causats per fer passar de forma estúpida una linia nova i d'alta infraestructura per l'únic lloc d'on depen la resta de la xarxa ferroviària.
S'incrementen els retarts en el fus horari dels trens significativament.
I la burgesia local i el Govern Espanyol de la sucursal de la Generalitat ataquen
I és en aquest punt, que, la nostra premsa burgesa, els mitjans de comunicació del Govern de la Generalitat (recolzat per l'Estat), i tot un seguit d'acòlits comentaristes i ideòlegs de l'opinió de masses entren en acció.
Les excuses d'aquest problema des del Tripartit són esgrimides en únic sentit: "la manca de capacitat de gestió sobre el problema; cal el traspàs de competències a la Generalitat quan abans millor".
Curiosament, si algú s'ha anat fixant durant tot aquest temps, únicament apareixen a la premsa com a problema dels retarts i averies de trens les paraules RENFE. No obstant, contrastat per treballadors del sector i a la lletra petita dels mateixos articles de premsa, la majoria d'averies provenien d'un únic element: ADIF. Per culpa de la subcontractació, els incidents, la manca de coordinació, i els accidents s'incrementen brutalment però la premsa oficial ho oculta.
Per què? Únicament, per què beneficiava a crear entre l'opinió pública que el problema de tots els mals de la nostra xarxa ferroviària era la manca de competències dels nostres governants locals. Malhaurdamament, en tot aquest procés, es dona simultàniament l'ocultació dels problemes laborals que han anat acompanyant des del principi al personal de RENFE i després de RENFE Operadora i ADIF, el poble desconeix la problemàtica laboral que va lligada a una problemàtica social d'un ús ecològicament i econòmica irracional.
Final
Els treballadors seguiran patint la segregació, la subcontractació, els accidents laborals i la disminució de drets laborals.
Els Sindicats d'Estat (CCOO, UGT, CGT i SEMAF) no seran capaços d'afrontar el problema de Renfe perquè els hi han obert dos fronts: el pròpiament laboral, i el social. Alguns intenteran fer una tasca de lluita laboral, d'altres assegurar les seves borses d'enxufats, i cap podrà traspassar el que és un problema de classe a la resta de treballadors de la seva mateixa classe obrera.
Governants catalans i estatals han sapigut aplicar correctament, els imperatius de la burgesia, per privatitzar cada cop més un sector ferroviàri. Han donat pas a un seguit d'empreses privades catalanes a menjar-se un tros del pastís.
El poble, el que perd sempre, seguirem perdent. Hem perdut els nostres òrgans de classe. I hem començat a dividir un problema conjunt, en dos: un problema "nacional" entés com a regional i autonomista, en el sentit únic de l'economia burgesa. I un altre problema laboral d'un col·lectiu concret i que està en contra nostre perquè, segons els mateixos que ens roben el pà dia a dia, diuen que volen fer una vaga en contra del traspàs de competències, i que això només perjudicarà a nosaltres al poble. De mentres, discutirem per aquests afers entre treballadors del sector ferroviari i els que no ho som; i a Madrid i Barcelona es donaran cops de mà, copets a l'esquena, es fumaran uns cigars i es beuran unes copetes polítics d'aquí i de fora, sindicalistes d'Estat burocratitzats, empresaris locals i el delegat de la Unió Europea de torn.
Demà, però, el TAV haurà passat per Sants, s'haurà carregat bona part del que avui coneixem del barri, seguirà ferint vides de treballadors i nosaltres ja ni recordarem el problema del traspàs.
Competències autonòmiques d'Espanya
El traspàs de competències en el transport públic té un orígen ideològic de caràcter federalista, o descentralitzador. Neix de la idea que els recursos i serveis locals els hem de resoldre aquells qui vivim allí on n'hi hagi. Fins aquí, ens podem entendre perfectament entre llibertaris i fins i tot independentistes.
El problema real, de fons, és que l'Estat Espanyol ha cedit part de les seves competències de forma gradual a les autonomies del mateix Estat. Malhauradament, aquest fet segueix essent una gestió espanyola donat que les Institucions a qui són transferides segueixen essent part d'Espanya i obeeïxen a les seves lleis últimes: la Constitució.
Apareixen nous problemes: subcontractació, pèrdua de drets, etc. ADIF subcontracta a punta pala, i les vies dels trens que agafem a diari es deterioren igual però es reparen pitjor encara. Comencen els problemes de retarts de trens, degut als problemes de la irracionalitat logística de la subcontractació. I comencen a augmentar els accidents laborals. Una situació que podem associar sense embuts per "Terrorisme Patronal", és clar, amb la total connivència i ajuda de l'Estat Espanyol.
Arriva el TAV
I el Tren d'Alta Velocitat, per fi (per alguns, clar), arriva a Barcelona. Tant a la burgesia local com la Estatal estan dacord en que pasi per Sants, on es trova el punt neuràlgic d'una estructura radial de vies fèrrees per on passa tota la xarxa ferroviària catalana.
Comencem a lligar caps: ADIF segueix realitzant les obres del TAV, i segueix fent-ho amb la subcontractació esmentada abans. Tenen lloc progressivament els incidents, els accidents laborals (amb morts fins i tot), i els retarts causats per fer passar de forma estúpida una linia nova i d'alta infraestructura per l'únic lloc d'on depen la resta de la xarxa ferroviària.
S'incrementen els retarts en el fus horari dels trens significativament.
I la burgesia local i el Govern Espanyol de la sucursal de la Generalitat ataquen
I és en aquest punt, que, la nostra premsa burgesa, els mitjans de comunicació del Govern de la Generalitat (recolzat per l'Estat), i tot un seguit d'acòlits comentaristes i ideòlegs de l'opinió de masses entren en acció.
Les excuses d'aquest problema des del Tripartit són esgrimides en únic sentit: "la manca de capacitat de gestió sobre el problema; cal el traspàs de competències a la Generalitat quan abans millor".
Curiosament, si algú s'ha anat fixant durant tot aquest temps, únicament apareixen a la premsa com a problema dels retarts i averies de trens les paraules RENFE. No obstant, contrastat per treballadors del sector i a la lletra petita dels mateixos articles de premsa, la majoria d'averies provenien d'un únic element: ADIF. Per culpa de la subcontractació, els incidents, la manca de coordinació, i els accidents s'incrementen brutalment però la premsa oficial ho oculta.
Per què? Únicament, per què beneficiava a crear entre l'opinió pública que el problema de tots els mals de la nostra xarxa ferroviària era la manca de competències dels nostres governants locals. Malhaurdamament, en tot aquest procés, es dona simultàniament l'ocultació dels problemes laborals que han anat acompanyant des del principi al personal de RENFE i després de RENFE Operadora i ADIF, el poble desconeix la problemàtica laboral que va lligada a una problemàtica social d'un ús ecològicament i econòmica irracional.
Final
Els treballadors seguiran patint la segregació, la subcontractació, els accidents laborals i la disminució de drets laborals.
Els Sindicats d'Estat (CCOO, UGT, CGT i SEMAF) no seran capaços d'afrontar el problema de Renfe perquè els hi han obert dos fronts: el pròpiament laboral, i el social. Alguns intenteran fer una tasca de lluita laboral, d'altres assegurar les seves borses d'enxufats, i cap podrà traspassar el que és un problema de classe a la resta de treballadors de la seva mateixa classe obrera.
Governants catalans i estatals han sapigut aplicar correctament, els imperatius de la burgesia, per privatitzar cada cop més un sector ferroviàri. Han donat pas a un seguit d'empreses privades catalanes a menjar-se un tros del pastís.
El poble, el que perd sempre, seguirem perdent. Hem perdut els nostres òrgans de classe. I hem començat a dividir un problema conjunt, en dos: un problema "nacional" entés com a regional i autonomista, en el sentit únic de l'economia burgesa. I un altre problema laboral d'un col·lectiu concret i que està en contra nostre perquè, segons els mateixos que ens roben el pà dia a dia, diuen que volen fer una vaga en contra del traspàs de competències, i que això només perjudicarà a nosaltres al poble. De mentres, discutirem per aquests afers entre treballadors del sector ferroviari i els que no ho som; i a Madrid i Barcelona es donaran cops de mà, copets a l'esquena, es fumaran uns cigars i es beuran unes copetes polítics d'aquí i de fora, sindicalistes d'Estat burocratitzats, empresaris locals i el delegat de la Unió Europea de torn.
Demà, però, el TAV haurà passat per Sants, s'haurà carregat bona part del que avui coneixem del barri, seguirà ferint vides de treballadors i nosaltres ja ni recordarem el problema del traspàs.
-
Violencia Obrera
- Mensajes: 32
- Registrado: 21 Jun 2007, 10:38
Una excelente exposición, revetlla. Sería más que interesante editar un folleto explicando como es realmente la situación que viven los ferrocatas.
"el comunismo no es un estado que debe implantarse, un ideal al que ha de sujetarse la realidad. Nosotros llamamos comunismo al movimiento real que anula y supera al estado de cosas actual".