NACE EL SEPC (Sindicato de Estudiantes de los Paises Catalan
-
chief salamander
- Mensajes: 8131
- Registrado: 13 Oct 2003, 14:09
- Ubicación: Home is where your heart is: en busca del Tercer Ornitorrinco
Si prefieres, puedo darte por culo.
Mire, un poco de lectura mientras le damos vuelta y vuelta:
http://www.iigov.org/ss/article.drt?edi ... art=180850
http://www.lafogata.org/opiniones/iz_radical.htm
Mire, un poco de lectura mientras le damos vuelta y vuelta:
http://www.iigov.org/ss/article.drt?edi ... art=180850
http://www.lafogata.org/opiniones/iz_radical.htm
como todos son de una nación.. acógense y encúbrense.. tanto y guárdanse los secretos.. antes morirían que descubrirse.. por honra y este estilo tenían.. todavía se les ha quedado.. saberlo dellos por tormento es imposible aunque los hagan pedazos.. jamás por tormento declaran verdad y por ser de esta condición y manera es gente muy dañosa..
-
Zirriparra
- Mensajes: 1024
- Registrado: 10 Oct 2005, 18:14
Puede ser, pero no hay que dejar de intentarlo, en mi opinión hay que destruir el guetto, no se puede trabajar desde dentro, si no al margen y en contra.No me termina de convencer el "pragamatismo" de Mas Rònek. Creo que es prácticamente imposible que el anarcoghetto, no sólo haga algo útil, sino que asuma unos principios que les obligarían a salir del hedonismo automarginacional.
Es más factible formar parte del movimiento independentista, que ya sabe trabajar, y que asuma aquellos principios libertarios que el pueblo necesita para lograr la autogestión total y el desarrollar procesos de autodeterminación.
De todas formas llevo desde que tengo conciencia política actuando con independentistas porque yo lo soy y porque su forma de ser y de hacer las cosas siempre me han parecido más sencillas y practicas. Y, aunque hay procesos y posturas más avanzadas que en el ML, trabajar en su campo tiene sus limitaciones, por eso e llegado a la conlusion de que necesitamos labrarnos camino propio mediante un anarquismo popular, guste o no guste a quien ya tiene su puesto en las filas del anarquismo pasota.
Vamos, que no estoy de acuerdo con que sea más fácil que los MLN asuman lo libertario, salvo algunas practicas y planteamientos.
Por contra la Unidad Popular la veo necesaria.
"Kaletan kriston kaña / sartzen ari dira. Bertan gaztea izatea / a zer mobida!"
"Están metiendo / una caña del copón en las calles. / ¡Qué movida / ser joven allí!."
"Están metiendo / una caña del copón en las calles. / ¡Qué movida / ser joven allí!."
Bueno, en Canarias ya hace tiempo que se pasa lo que se puede de "los pasotas". La bronca entre anarcoindependentismo y anarcoespañolismo es algo histórico. Sobre todo porque el anarcoespañolismo es un intruso recién llegado prácticamente.por eso e llegado a la conlusion de que necesitamos labrarnos camino propio mediante un anarquismo popular, guste o no guste a quien ya tiene su puesto en las filas del anarquismo pasota.
como todos son de una nación.. acógense y encúbrense.. tanto y guárdanse los secretos.. antes morirían que descubrirse.. por honra y este estilo tenían.. todavía se les ha quedado.. saberlo dellos por tormento es imposible aunque los hagan pedazos.. jamás por tormento declaran verdad y por ser de esta condición y manera es gente muy dañosa..
-
chief salamander
- Mensajes: 8131
- Registrado: 13 Oct 2003, 14:09
- Ubicación: Home is where your heart is: en busca del Tercer Ornitorrinco
Qué soez y vuelta y vuelta, nada menos. ¿Me echarías de tu isla como a todos los demás que no caben en tus fantasías patrióticas?Kotan escribió:Si prefieres, puedo darte por culo.
a "faji tisztátalanság" határozottan jótékony hatású...
decididamente, la "impureza racial" tiene un efecto benéfico...
(bartók 1942)
decididamente, la "impureza racial" tiene un efecto benéfico...
(bartók 1942)
¿Soez? ¿No serás homófobo? 
Y no te echaría, sencillamente, como turista, no te dejaría entrar
PD: has editado, te aclaro que lo de vuelta y vuelta se aplica a tomar el sol
Y no te echaría, sencillamente, como turista, no te dejaría entrar
PD: has editado, te aclaro que lo de vuelta y vuelta se aplica a tomar el sol
como todos son de una nación.. acógense y encúbrense.. tanto y guárdanse los secretos.. antes morirían que descubrirse.. por honra y este estilo tenían.. todavía se les ha quedado.. saberlo dellos por tormento es imposible aunque los hagan pedazos.. jamás por tormento declaran verdad y por ser de esta condición y manera es gente muy dañosa..
Eso me parece muy compatible con lo que yo pienso.Zirriparra escribió:hablara de ámbito de referencia (PPCC) y postura autodeterminacionista (que nos daría la posibilidad de sacarle todo su potencial a esta herramienta, no sólo en la cuestión nacional )
Yo decía lo hacerse de la sepc de forma exagerada. A lo que me refiero es a acercarse a los indepes en las cosas en que se esten de acuerdo, porqué creo que vale la pena pues, a mi juicio, muchos indepes leninistas pueden volverse libertarios. Aunque para eso deben de abandonarse posturas radicales en el ámbito del tema nacional, como mínimo establecer diferencias entre los movimientos estatalistas y los indepes revolucionarios
A veure, si és que un dels principis llibertaris i anarcosindicalistes és la Unitat d'Acció en tot allò que reporti millores en la lluita. I no implica la Unificació de res.
Col·laborar en una facultat llibertaris i indepes revolucionaris és d'allò més normal: jo ho he fet, i no m'ha extranyat. De fet, això ha comportat després que la CNT tingui un apropament a aquesta gent gràcies a la pràxis conjunta de militants de les dues corrents.
El problema és que els llibertaris sovint estem desperdigats per les aules, sense organització; i l'edat de la majoria de militants i la seva inexperiència alhora de treballar amb altra gent acostuma a produïr situacions ridícules.
Per exemple, a un poble on no hi ha grans organitzacions ni gaires tòpics llibertaris i independentistes acostumen a col·laborar en temes puntuals.
A la gran ciutat, les postures auto-marginals de molts grupúscles anarquistes, discursos carregats d'odi i destrucció, i els propis vicis de les organitzacions en competir entre elles acostuma a reportar enfrontaments entre organitzacions i/o corrents ideològiques que impossibiliten col·laboracions en els moments d'unificar l'acció per una fita concreta i en moment concret.
Però no es tracta d'això el que s'hauria de discutir. Si els independentistes i els llibertaris poden o no col·laborar. El problema és que els únics capaços de realitzar una organització aglutinadora han estat els independentistes (suposadament) revolucionàris, i no en canvi els llibertaris, anarquistes o anarcosindicalistes.
Explicaré una experiència que vaig viure de molt aprop i que il·lustra aquesta situació.
Fa 5 anys a Barcelona va néixer un grup llibertari anomenat Forum Llibertàri d'Ensenyament. El van formar persones que venien de l'àmbit anarquista i propers a l'anarcosindicalisme (sense massa experiència organitzativa), i gent del món insurreccionalista i pro-presos que començava a moures per les JJLL. El primer comunicat fundacional, rebutjava l'assamblea: primer error. Allí es va veure l'error tàctic de rebutjar l'assamblea, ja que va confondre a molta gent. El motiu era la manipulació política que sovint hi ha a les assamblees d'estudiants als campus i instituts, des d'organitzacions polítiques o sindicals.
No obstant, es va convertir d'entrada en un reducte molt limitat de persones anarquistes que "ja tenien les coses molt clares", i una mitjana d'edat compresa entre els 17 i 20 anys. En realitat, l'experiència que cadascú tenia era molt lleu i de diversa procedència.
L'àmbit d'actuació es va establir que fos el món de l'ensenyament en totes les seves facetes: universitat, institut, escola lliure, grup d'autoaprenentatge. Els sectors a qui anava dirigida l'organització era l'interestamental: estudiants, professors i PAS.
L'objectiu era apropar l'ideari llibertari i la solidaritat al món de l'ensenyament, i que el Forum es convertis en un punt en comú de les diferents experiències anti-autoritàris i anarquistes que s'anaven succeïnt a diferents àmbits de l'ensenyament.
La duració del Forum va ser molt curta (posem que dos anys). En aquell temps es van assolir alguns objectius: hi van començar a participar personal de PAS, estudiants de quasi totes les universitats i professorat. Probablement aquest va ser el major èxit organitzatiu del Forum Llibertari d'Ensenyament.
L'activitat, es va centrar en campanyes d'abstenció activa a les eleccions a claustre a la UB (facultats de matemàtiques, filologia, econòmiques i no recordo si alguna més). Es varen fer campanyes pro-presos al cap d'un temps, i també una acció en solidaritat amb la Facultat de Comunicació d'una universitat de Bolívia, que estava en vaga de fam (professorat, PAS i estudiants), els vaguistes estaven tancats a la facultat i grups anarquistes d'autodefensa havien pres les barricades per a defensar als vaguistes de les forces d'ordre públic.
Davant aquesta situació en 15 dies es va coordinar una concentració en recolçament amb la lluita, i es va "ocupar" simbòlicament el Consulat de Barcelona de Bolívia des del cual es varen poder enviar finalment 9 faxos de solidaritat a la facultat, la Universitat (el rectorat) i diversos mitjans de premsa burgesa d'allí.
Es varen coordinar accions contra les reformes educatives, però sovint es funcionava al marge de les organitzacions que convocaven les manifestacions i l'estratègia per a fer arrivar les propostes (que no hi eren, en realitat) als estudiants provocava un allunyament de la resta d'estudiants.
Finalment, el grup va començar a una deriva cap al món pro-presos i es va anar allunyant de les aules. La influència, i per què no negar-ho, la manipulació dels polítics anarquistes de les JJLL van fer efecte i el Forum es va anar tornant un grup específic que cada cop deixava més l'àmbit d'actuació la universitat i la resta del món de l'ensenyament.
Això va provocar que alguns membres deixessin el grup, i que s'integressin a les assamblees de campus que hi havia a les seves aules.
Jo vaig participar al forum, i finalment vaig anar a parar a l'assamblea del meu campus. I va ser un èxit poder col·laborar i, influenciar, a la gent de la CEPC i als "autònoms" que allí hi havia.
Però, per motius que no venen al cas, vaig seguir molt poc temps més a la Universitat.
És per això que crec que el món anarquista i anarcosindicalista hauria de ser capaç de construïr alguna organització de Classe, llibertària en el seu funcionament, però que no margini les persones que no tinguin una ideologia anarquista des del principi.
Una organització que pogui construïr alternatives reals, i que pogui anar aglutinant cada cop més als i les estudiants.
Hem començat la partida amb varis punts en contra, els independentistes ja tenen aquesta organització, i els anarquistes ni tant sols tenim clara la necessitat d'una organització. Massa temps d'influència informal i adolescent.
Col·laborar en una facultat llibertaris i indepes revolucionaris és d'allò més normal: jo ho he fet, i no m'ha extranyat. De fet, això ha comportat després que la CNT tingui un apropament a aquesta gent gràcies a la pràxis conjunta de militants de les dues corrents.
El problema és que els llibertaris sovint estem desperdigats per les aules, sense organització; i l'edat de la majoria de militants i la seva inexperiència alhora de treballar amb altra gent acostuma a produïr situacions ridícules.
Per exemple, a un poble on no hi ha grans organitzacions ni gaires tòpics llibertaris i independentistes acostumen a col·laborar en temes puntuals.
A la gran ciutat, les postures auto-marginals de molts grupúscles anarquistes, discursos carregats d'odi i destrucció, i els propis vicis de les organitzacions en competir entre elles acostuma a reportar enfrontaments entre organitzacions i/o corrents ideològiques que impossibiliten col·laboracions en els moments d'unificar l'acció per una fita concreta i en moment concret.
Però no es tracta d'això el que s'hauria de discutir. Si els independentistes i els llibertaris poden o no col·laborar. El problema és que els únics capaços de realitzar una organització aglutinadora han estat els independentistes (suposadament) revolucionàris, i no en canvi els llibertaris, anarquistes o anarcosindicalistes.
Explicaré una experiència que vaig viure de molt aprop i que il·lustra aquesta situació.
Fa 5 anys a Barcelona va néixer un grup llibertari anomenat Forum Llibertàri d'Ensenyament. El van formar persones que venien de l'àmbit anarquista i propers a l'anarcosindicalisme (sense massa experiència organitzativa), i gent del món insurreccionalista i pro-presos que començava a moures per les JJLL. El primer comunicat fundacional, rebutjava l'assamblea: primer error. Allí es va veure l'error tàctic de rebutjar l'assamblea, ja que va confondre a molta gent. El motiu era la manipulació política que sovint hi ha a les assamblees d'estudiants als campus i instituts, des d'organitzacions polítiques o sindicals.
No obstant, es va convertir d'entrada en un reducte molt limitat de persones anarquistes que "ja tenien les coses molt clares", i una mitjana d'edat compresa entre els 17 i 20 anys. En realitat, l'experiència que cadascú tenia era molt lleu i de diversa procedència.
L'àmbit d'actuació es va establir que fos el món de l'ensenyament en totes les seves facetes: universitat, institut, escola lliure, grup d'autoaprenentatge. Els sectors a qui anava dirigida l'organització era l'interestamental: estudiants, professors i PAS.
L'objectiu era apropar l'ideari llibertari i la solidaritat al món de l'ensenyament, i que el Forum es convertis en un punt en comú de les diferents experiències anti-autoritàris i anarquistes que s'anaven succeïnt a diferents àmbits de l'ensenyament.
La duració del Forum va ser molt curta (posem que dos anys). En aquell temps es van assolir alguns objectius: hi van començar a participar personal de PAS, estudiants de quasi totes les universitats i professorat. Probablement aquest va ser el major èxit organitzatiu del Forum Llibertari d'Ensenyament.
L'activitat, es va centrar en campanyes d'abstenció activa a les eleccions a claustre a la UB (facultats de matemàtiques, filologia, econòmiques i no recordo si alguna més). Es varen fer campanyes pro-presos al cap d'un temps, i també una acció en solidaritat amb la Facultat de Comunicació d'una universitat de Bolívia, que estava en vaga de fam (professorat, PAS i estudiants), els vaguistes estaven tancats a la facultat i grups anarquistes d'autodefensa havien pres les barricades per a defensar als vaguistes de les forces d'ordre públic.
Davant aquesta situació en 15 dies es va coordinar una concentració en recolçament amb la lluita, i es va "ocupar" simbòlicament el Consulat de Barcelona de Bolívia des del cual es varen poder enviar finalment 9 faxos de solidaritat a la facultat, la Universitat (el rectorat) i diversos mitjans de premsa burgesa d'allí.
Es varen coordinar accions contra les reformes educatives, però sovint es funcionava al marge de les organitzacions que convocaven les manifestacions i l'estratègia per a fer arrivar les propostes (que no hi eren, en realitat) als estudiants provocava un allunyament de la resta d'estudiants.
Finalment, el grup va començar a una deriva cap al món pro-presos i es va anar allunyant de les aules. La influència, i per què no negar-ho, la manipulació dels polítics anarquistes de les JJLL van fer efecte i el Forum es va anar tornant un grup específic que cada cop deixava més l'àmbit d'actuació la universitat i la resta del món de l'ensenyament.
Això va provocar que alguns membres deixessin el grup, i que s'integressin a les assamblees de campus que hi havia a les seves aules.
Jo vaig participar al forum, i finalment vaig anar a parar a l'assamblea del meu campus. I va ser un èxit poder col·laborar i, influenciar, a la gent de la CEPC i als "autònoms" que allí hi havia.
Però, per motius que no venen al cas, vaig seguir molt poc temps més a la Universitat.
És per això que crec que el món anarquista i anarcosindicalista hauria de ser capaç de construïr alguna organització de Classe, llibertària en el seu funcionament, però que no margini les persones que no tinguin una ideologia anarquista des del principi.
Una organització que pogui construïr alternatives reals, i que pogui anar aglutinant cada cop més als i les estudiants.
Hem començat la partida amb varis punts en contra, els independentistes ja tenen aquesta organització, i els anarquistes ni tant sols tenim clara la necessitat d'una organització. Massa temps d'influència informal i adolescent.
Quizá era una rebelión/pataleta lógica contra la dictadura de las estructuras, que era la CNT. Al venir de la cnt, muchos salían muy quemados de las organizaciones. Y como el insurreccionalismo, entonces en boga, proponía la organización informal y criticaba el asamblearísmo, pues lo adoptaron como propio. Las JJLL acabaron por disolverse en este proceso. Encima heredaron todos los defectos que tenía la CNT de entonces. ....
Pero bueno, creo que ahora estamos mejor, que entonces. Por lo menos se puede discutir.
Yo soy pro-organización. Y creo que el anarquismo debe estructurarse. Se necesitan unas nuevas JJLL y una organización estudiantil propia, independientes de los anarcosindicatos.
Pero bueno, creo que ahora estamos mejor, que entonces. Por lo menos se puede discutir.
Yo soy pro-organización. Y creo que el anarquismo debe estructurarse. Se necesitan unas nuevas JJLL y una organización estudiantil propia, independientes de los anarcosindicatos.
...vive como piensas o acabarás pensando lo que vives...
Realmente sería lo óptimo, ya que las secciones de estudiantes de CNT muchas veces se alejan demasiado de los trabajadores y se vuelven más papistas que el papa.
Siempre hay excepciones, pero como tu lo propones ahorraría muchas discusiones inútiles.
Ciertamente, unas nuevas JJLL son necesarias. Y una nueva FAI, entendiendola como una federación de grupos anarquistas, no lo que queda hoy... y menos aún en Catalunya!
Siempre hay excepciones, pero como tu lo propones ahorraría muchas discusiones inútiles.
Ciertamente, unas nuevas JJLL son necesarias. Y una nueva FAI, entendiendola como una federación de grupos anarquistas, no lo que queda hoy... y menos aún en Catalunya!