Puntualitzacions sobre "Anarquisme i allib. nacional"

[ridaura]

Resposta del Col·lectiu Negres Tempestes a l'artícle d'Opinió de Marcel Surinyach Casals, Secretari General del Comitè Regional de Catalunya i Balears, publicat a "la Soli" núm. 336

Enllaç a la notícia original: http://soliobrera.cnt.es/?sec=SoliArticulos&id=299

Traductors català (cerca al google)



Per començar, volem agrair al Secretariat Permanent del Comitè Regional de la CNT de Catalunya i Balears la seva invitació per poder continuar el debat a les pàgines de “Solidaridad Obrera”.

També volem agrair-li la realització de la crítica apareguda en la vostra plana a Internet i en la citada publicació. Per tant, valorem molt positivament l'aportació al debat realitzada pel Secretariat Permanent del Comitè Regional, ja que aquest era el propòsit principal que es volia aconseguir amb la reedició del llibre “Anarquisme i alliberament nacional” del desaparegut col·lectiu Ikària.

Per començar, volem puntualitzar que en la reedició d'aquest llibre, a més del col·lectiu Negres Tempestes i de l'editorial Virus, també han participat Catarko (El Prat de Llobregat) i la llibreria-cooperativa “La Ciutat Invisible”.

També volem deixar clar que les opinions que apareixen en aquest llibre no són les del col·lectiu Negres Tempestes, encara que moltes d'elles puguin ser compartides. Amb la nota introductòria del llibre preteníem deixar-ho clar per evitar confusions.

Bé, és veritat que en moltes parts del llibre són necessàries notes al peu de pàgina (tal com apunta l'article del SP) que ajudin a la lectora a contextualitzar el que està llegint. Si no hi són, no és per manca de voluntat o per crear confusionisme, és per la manera en que es va realitzar la reedició; en moltes de les nostres activitats havíem constatat l'interès per poder aconseguir un exemplar d'un llibre, recordem-ho, que es trobava descatalogat. Durant els contactes previs a la reedició, va sorgir el tema de l'actualització dels continguts del mateix. Degut a la impossibilitat de realitzar aquesta tasca correctament en els terminis plantejats, varem optar per la publicació tal com era originalment però amb els afegits de la “nota introductòria”, els nous annexes i l'epíleg “Independència Total, Anarquia Sense Límits” de Jordi Martí i Font. Volíem també, que la publicació del llibre servís de catalitzador per a l'actualització del mateix i dels seus continguts i pensem que així ha estat perquè alguns passos s'han donat en aquest sentit.

Pel que fa a les opinions sobre la CNT-AIT i la seva militància d'aquella època, així com la resta de l'anàlisi i opinions expressades al llibre, són opinions dels seus autors. En totes les presentacions que hem portat a terme deixem clar que està redactat el 1982/83 i publicat el 1987, de fet en la introducció de l'original els autors ja avisen d'això. És per aquest motiu i pel que abans hem exposat que no vam considerar indispensable la inclusió d'aclariments . A més, considerem que tota lectora té prou criteri com per no fer-se una opinió sobre el funcionament actual d'una organització amb un únic anàlisi -parcial- realitzat vint anys enrere.

Per totes aquestes raons, tampoc ens hem vist en l'obligació d'aclarir amb què està d'acord Negres Tempestes i amb que no ho està. A la nota introductòria ja deixem clar que no es tracta de la reedició de cap mena de “bíblia”. Simplement es tracta de la reedició d'un dels comptats assaigs que d'una manera extensa intenta explicar des del moviment anarquista dels Països Catalans l'alliberament nacional des d'una perspectiva llibertària. A més, no oblideu que la reedició d'aquest llibre és un projecte de diversos col·lectius i individualitats que poden o no coincidir en les seves opinions i anàlisis. Imagineu-vos com hagués quedat el llibre si en cada full aparegués una nota al peu amb l'aclariment sobre amb què està d'acord Negres Tempestes, amb què ho està Catarko, amb què la Ciutat Invisible, etcètera.

Resumint i com aclariment present i futur, les opinions del col·lectiu Negres Tempestes apareixen degudament signades. És a dir, que apareguin al llibre, només són opinions o escrits assumits pel col·lectiu la nota introductòria i l'annex 10 de títol “anarco... quèeee?”.

Amb l'ànim de continuar el debat, volem aprofitar l'oportunitat per donar la nostra opinió sobre el model organitzatiu i la nomenclatura utilitzada per la CNT-AIT. Ho fem des d'una postura de respecte absolut i compartint l'opinió de Marcel Surinyach Casals de que tant de bo tots els problemes fossin tan petits.

Pel que fa al model organitzatiu de la CNT-AIT, considerem que la seva organització a nivell de l'estat per qüestions sindicals ve donada pel fet que moltes lleis sociolaborals venen donades per organismes estatals. Tot i això entenem que a vegades s'ha utilitzat aquest model com excusa per no editar publicitat o material en català. També volem apuntar que en els estats membres de la Unió Europea, les polítiques venen dictades des dels òrgans de poder de la mateixa, sent els governs dels estats mers adequadors de les normes estatals a aquestes disposicions. Per tant, l'organització a nivell d'estats deixa de tenir una importància cabdal. A més, volem preguntar el següent: si la reforma de l'estatut d'autonomia de Catalunya aprovat té previst desenvolupar el marc català de relacions laborals, com respondrà la CNT-AIT estatal i la CNT-AIT de Catalunya i Balears?

També pensem que l'organització a nivell d'estat afavoreix la interiorització de les fronteres administratives. Per això, animem al CR i a la militància de la CNT-AIT de Catalunya i Balears a trencar aquests esquemes mentals i a intentar establir lligams amb organitzacions i individualitats de la Catalunya Nord aprofitant conflictes que ens afecten a totes com són la lluita contra la MAT, la lluita contra Bolonya o conflictes purament sindicals.

Respecte a la nomenclatura utilitzada, entenem que aquesta és fruit d'una època en la que la terminologia emprada socialment bevia àmpliament del conceptual dels estats-nació europeus. L'ús de nació s'emprava per denominar els marcs estatals i conceptes com pàtria (regió tenia una concepció més de “territoris que conjuntament formen part d'un tot”) eren els utilitzats per definir les realitats “nacionals”, els pobles que cohabitaven aquests marcs (només cal mirar hemeroteques de clàssics anarquistes d'arreu d'Europa) . Sembla lògic l'ús d'aquesta nomenclatura en el moment de la seva creació, de la mateixa manera que sembla lògic que a l'igual que l'anarquisme (en totes les seves vessants) ha evolucionat en altres aspectes també ho pot fer en la terminologia emprada. Sabem que la CNT-AIT té els mecanismes per poder realitzar el canvi de nom, però el cas és que aquest no es realitza engreixant i legitimant un estat contra el que som conscients que lluita. Una possible causa podria ser que hi ha problemes més importants a tractar, però per a nosaltres demostra que hi ha una manca de sensibilitat que queda demostrada perquè a la majoria dels membres de la federació no els importa com s'anomeni aquesta. Igual que fa 90 anys les qüestions de gènere no estaven gaire presents a la agenda del moviment llibertari i ara ens cuidem molt d'utilitzar llenguatge sexista, considerem que un canvi d'aquesta nomenclatura actualitzaria els ideals d'independència i descentralització propis de les nostres idees.

Per acabar, aprofitem per animar a totes les afiliades i sindicats a fomentar l'ús del català i a realitzar publicacions en català. Penseu que encara que l'àmbit lingüístic és més reduït que el castellà això no fa que una llengua sigui inferior a una altra de la mateixa manera que un individu mai serà superior a un altre. Plantejar l'ús i foment de les llengües en base al nombre de parlants és jerarquitzar-les, col·locar unes per damunt de les altres i per tant donar per fet que unes són millors que les altres (voluntàriament o involuntària). Entenem que les llengües no son mers instruments per entendre'ns sinó una manera de veure i interpretar el món i la natura, cada llengua desapareguda és una pèrdua per a tots els éssers i amb ella desapareixen flora i fauna i una manera d'interactuar amb el món en aquells espais on són pròpies. Però no es tracta només de reduir-ho tot al fet cultural sinó de qüestionar els marcs contra els que lluitem, els estats i les seves autoritats, i que fruit de la Il·lustració i de la concepció de estats-nació hem deixat de banda els valors reals del federalisme. El federalisme implica en si mateix la voluntat de federar-se, la llibertat de federar-se i per tant cal l'existència d'aquesta llibertat en els territoris per poder-se federar en “estructures” més “elevades”. Només l'experiència ens podrà apropar a entendre quines raons portaran a una comunitat humana i a una altra a federar-se entre elles (les similituds culturals, els interessos econòmics,...), es tracti d'uns veïns, d'un barri, d'un poble, d'una comarca o més enllà. El que tenim clar és que qüestionar les estructures sorgides de la Revolució francesa ens aproparà més a l'ideal federatiu que l'anarquisme planteja com a sinònim de llibertat.

Col·lectiu Negres Tempestes – www.negrestempestes.org

Juny 2008

[antícrata]

Traducido al español para AOC:

Puntualizaciones sobre el libro "Anarquismo y liberación nacional"
http://aoc-asamblea.blogspot.com/2008/0 ... libro.html

[milicianonimo]

Sempre és interessant llegir coses de les companyes de Negres Tempestes. Crec que és molt interessant el que apunten en aquest text. I el debat, amb respecte, potser prou enriquidor tant per a unes, com per a altres.

[milicianonimo]

Hablamos con Negres Tempestes, colectivo libertario de Barcelona. Su aparición ha sido digamos que polémica, debido a su planteamiento de la opresión de las culturas y la necesidad de combatirla dentro del anarquismo. En esto concuerdan con los movimientos independentistas estatistas, aunque se distancian de ellos en cuanto a su rechazo a los estados y las formas de lucha de estas organizaciones (partido, elecciones, etc.). Han reeditado un libro que trata el tema, titulado "Anarquisme i alliberament nacional", realizando una larga gira de presentación. Las respuestas están en castellano y en catalán. Las preguntas sólo en castellano.

ALB Noticias.- Hola compas, primero de todo la pregunta obvia, ¿Qué es Negres Tempestes?

NT. Negres Tempestes és un col·lectiu que va sorgir amb l'objectiu de fomentar el debat sobre l'alliberament nacional dins de l'entorn anarquista, així com el de l'anarquisme dins del moviment independentista.

Negres Tempestes es un colectivo que surgió con el objetivo de fomentar el debate sobre la liberación nacional dentro del entorno anarquista, así como el del anarquismo dentro del movimiento independentista.

ALB.- ¿Cuáles son vuestras actividades principales?

NT. Les nostres activitats principals són les mateixes que les de qualsevol altre col·lectiu llibertari. Obrim una “kafeta” al CSA CanVies cada diumenge i els dimarts al Casal Popular de Les Corts. També organitzem debats de diverses temàtiques i passis de vídeo. Participem de l'ABS (Assemblea de Barri de Sants) i col·laborem a La Burxa (periòdic mensual de contrainformació de Sants i barris veïns). A més tenim com a objectiu l'edició de material, principalment llibrets i recopilacions de texts. Hi ha que destacar la reedició del llibre d'Ikària “Anarquisme i alliberament nacional” del que estem fent presentacions que fomenten debats i xerrades sobre el tema. També participem al “Febrer Llibertari” o a la Universitat Lliure d'Estiu.

Nuestras actividades principales son las mismas que cualquier otro colectivo. Abrimos una kafeta en el CSA Can Vies cada domingo y los martes en el Casal Popular de Les Corts. También organizamos debates de temáticas varias y pases de vídeo. Participamos también de la Assemblea de Barri de Sants (ABS) y colaboramos en La Burxa (periódico mensual de contrainformación de Sants y barrios vecinos). También tenemos como objetivo la edición material, principalmente librillos y recopilaciones de textos. Hay que destacar la reedición del libro de Ikària "Anarquisme i Alliberament Nacional" (Anarquismo y Liberación Nacional), del que estamos haciendo presentaciones que fomentan debates i charlas sobre el tema. También participamos en la organización de jornadas con otros colectivos como el Febrer Llibertari o en la Universitat Lliure d'Estiu.

ALB.- ¿Cómo os definís ideológicamente?

NT. Nosaltres ens definim com a llibertàries. La defensa de l'alliberament dels pobles i de les cultures minoritzades és una més de les nostres lluites. Malauradament, sembla que hem de destacar aquesta lluita de les altres degut a la manca de sensibilitat que alguns sectors llibertaris tenen al respecte, així com fan altres col·lectius al tractar temes patriarcals, ecologistes, etc.

Nosotros nos definimos como libertarios. La defensa de la liberación de los pueblos y de las culturas minorizadas es una más de nuestras luchas. Desgraciadamente, parece que tengamos que destacar esta lucha de las demás debido a la falta de sensibilidad que algunos sectores libertarios tienen al respecto, así como hacen otros colectivos al tratarse de temas patriarcales, ecologistas, etc.

ALB.- ¿Qué tipo de anarquismo queréis?

NT. Entre les diferents individualitats que conformen el col·lectiu existeixen diferents formes de pensar, tot i així, podem dir que advoquem per la desaparició de l'Estat i de les classes dominants, creiem en l'assemblea com a forma d'organització, en conseqüència, ens oposem a tot tipus de jerarquies, governs, autoritarismes, i apostem per un federalisme de pobles no per força lligades a les formes que tenen actualment els estats.

Entre las diferentes individualidades que componen el colectivo existen diferentes formas de pensar, pese a ello, podemos decir que abogamos por la desaparición del Estado y de las clases dominantes, creemos en la asamblea como forma de organización, en consecuencia, nos oponemos a todo tipo de jerarquías, gobiernos, autoritarismos, y apostamos por un federalismo de pueblos no por fuerza ligados a las formas que tienen actualmente los estados.

ALB.- Eso de considerar la liberación nacional, ¿no es contradictorio con el anarquismo? ¿es la cuestión nacional una lucha libertaria?

NT. Creiem que la llibertat personal va sempre lligada a la llibertat de la societat a la que pertany. Si forma part d'una societat oprimida, sigui la que sigui aquesta forma d'opressió, la persona mai serà lliure. És per això que creiem que la llibertat dels pobles és necessària per a la llibertat de les persones.

Creemos que la libertad personal va siempre ligada a la libertad de la sociedad a la que pertenece. Si forma parte de una sociedad oprimida, sea cual sea esta forma de opresión, la persona nunca será libre. Es por eso que creemos que la libertad de los pueblos es necesaria para la libertad de las personas.


ALB.- ¿En qué está oprimida Cataluña? ¿No es una de las regiones más ricas de Europa?

NT. L'opressió no es mesura només en un sentit econòmic. Diàriament, les persones vivim altres formes d'opressió com són el patriarcat, el militarisme, la repressió política, etc. Als Països Catalans (PPCC) patim el capitalisme a l'igual que a altres parts del món, “per sort o per desgràcia” des d'una perspectiva econòmicament privilegiada, que no vol dir desitjable. Així, econòmicament parlant, exercim més d'explotadors que d'explotats encara que de manera no voluntària. Tot i així, són certes classes socials les que exerceixen aquesta opressió, una part important de la societat viu en la pobresa i per tant és víctima d'aquesta opressió econòmica. Moltes zones d'Àfrica són de les més riques del món, però els oligarques i poderosos són els que utilitzen els seus recursos per al seu propi benefici. Malgrat que l'exemple no és extrapolable, pot ser orientatiu.

La opresión no sólo se mide en un sentido económico. Diariamente las personas vivimos otras formas de opresión como son el patriarcado, el militarismo, la represión política, etc. En los Països Catalans (PPCC) sufrimos el capitalismo al igual que en otras partes del mundo, "por suerte o desgracia" desde una perspectiva económicamente privilegiada, que no quiere decir deseable. Así, económicamente hablando, ejercemos más de explotadores que de explotados involuntariamente. Aún así, son ciertas clases sociales las que ejercen esa opresión, una parte importante de la sociedad vive en la pobreza y por lo tanto es víctima de esa opresión económica. Muchas zonas de África son las más ricas del mundo, pero los oligarcas y poderosos son los que usan esos recursos para su propio beneficio. Pese que el ejemplo no es extrapolable, puede ser orientativo.

ALB.- ¿Y qué diferencias de visión tenéis con los independentistas más convencionales? (con CIU con ERC y con la Esquerra Independentista)

NT. Tractar a ERC i a CiU d'independentistes és un error, ja que només utilitzen aquesta bandera en època electoral per tranquil·litzar a les seves bases i per poder negociar tractes de favor amb l'Estat espanyol. D'altra banda, la Esquerra Independentista als PPCC es defineix majoritàriament com comunista i defensen la creació d'un estat propi.

En conseqüència, les diferències són prou clares ja que nosaltres creiem en la llibertat dels pobles sense que això suposi ni la imposició de fronteres, ni de jerarquies, ni de cap altre imitació del model estatal que només reproduiria els tics dels estats capitalistes o dels vells estats del bloc de l'Est.

Tratar a ERC y CIU de independentistas es un error, ya que sólo utilizan esa bandera en época electoral para tranquilizar a sus bases y para negociar tratos de favor con el estado español. Por otro lado, la Izquierda Independentista en los PPCC se define mayoritariamente como comunista y, como tales, defienden la creación de un estado propio.

En consecuencia, las diferencias son suficientemente claras, ya que nosotros creemos en la libertad de los pueblos sin que ello suponga ni la imposición de fronteras, ni de jerarquías, ni ninguna otra imitación del modelo estatal que sólo reproduciría los tics de los estados capitalistas o de los viejos estados del bloque del Este.

ALB.- ¿No es esto muy novedoso dentro del campo libertario?

NT. L'alliberament nacional dels pobles oprimits no suposa res de nou dins del pensament anarquista ni a nivell internacional, ni a nivell català. Mihail Bakunin en el seu text “Pàtria i Nacionalitat” defensa la llibertat dels pobles reflectits en els cantons de Tesino i Lombardia respecte a Suïssa i Itàlia respectivament afirmant que:

“La nacionalitat no és un principi; és un fet legitimat, com la individualitat. Cada nació, gran o petita, té l'indiscutible dret a ser ella mateixa, a viure d'acord amb la seva pròpia naturalesa. Aquest dret és simplement el corolari del principi general de llibertat”.

També afirma que: “com eslau, jo voldria l'emancipació de la raça eslava del jou alemany, i, com a patriota alemany, Marx no admetia encara el dret dels eslaus a emancipar-se del jou dels alemanys, pensants avui com aleshores que els alemanys són cridats a civilitzar-los, és a dir, a germanitzar-los per acceptació o per força” (1871).

A nivell de PPCC, algunes publicacions com “La Tramuntana, periòdich vermell” (1881-1896) de Josep Llunas i Pujals, o posteriorment “L'Avenir” tractaven el tema de l'alliberament nacional des d'una perspectiva anarquista. Personatges com ara Joan Salvat-Papasseit o Salvador Seguí, no plantejaven cap diferència entre una cosa i l'altra. Molts pensadors llibertaris catalans durant l'últim terç del segle XIX i el primer del segle XX, deixant al costat el tema de la llengua utilitzada als seus escrits, plantejaven modernitat, anarquisme i alliberament nacional dels pobles com similars, on les fronteres entre els tres plantejaments no quedaven clares o eren una mateixa cosa. Des de llavors i fins l'actualitat, altres col·lectius i publicacions han assumit aquesta lluita com a pròpia, com ho van fer l'OLLA, Ikària, Recerca Autònoma, o la XLIL (Xarxa de Lluites Independentistes-Llibertàries).

La liberación nacional de los pueblos oprimidos no supone nada nuevo en el pensamiento anarquista ni a nivel internacional, ni a nivel catalán. Mihail Bakunin en su texto "Patria y Nacionalidad" defensa la libertad de los pueblos reflejados en los cantones de Tesino y Lombardia respecto a Suiza e Italia respectivamente afirmando que:

"La nacionalidad no es un principio; es un hecho legitimado, como la individualidad. Cada nación, grande o pequeña, tiene el indiscutible derecho a ser ella misma, a vivir de acuerdo con su propia naturaleza. Este derecho es simplemente el corolario del principio general de libertad."

También afirma que: «Como eslavo, yo querría la emancipación de la raza eslava del yugo alemán, y, como patriota alemán, Marx no admite todavía el derecho de los eslavos a emanciparse del yugo de los alemanes, pensando hoy como entonces que los alemanes son llamados a civilizarlos, es decir, a germanizarlos por aceptación o por fuerza» (1871).

A nivel de PPCC, algunas publicaciones como "La Tramuntana, periodich vermell" (1881-1896) de Josep Llunas i Pujals, o posteriormente "L'Avenir" trataban el tema de la liberación nacional desde una perspectiva anarquista. Personajes como Joan Salvat-Papasseit o Salvador Seguí, no se planteaban ninguna diferencia entre una cosa y la otra. Muchos pensadores libertarios catalanes durante el último tercio del siglo XIX i el primero del XX, dejando de lado el tema de la lengua utilizada en sus escritos, planteaban modernidad, anarquismo y liberación nacional de los pueblos como similares, donde las fronteras entre los tres planteamientos no quedaban claras o eran una misma. Desde entonces y hasta la actualidad, otros colectivos y publicaciones han asumido esta lucha como propia, como lo hicieron la OLLA, Ikària, Recerca Autònoma, o la XLIL (Xarxa de Lluites Independentistes-Llibertàries).

ALB.- ¿Y qué acogida habéis tenido? ¿Veis interés en alguna zona en concreto?

NT. La veritat és que ens ha sorprès la quantitat de col·lectius que ens han convidat a fer xerrades i presentacions del col·lectiu i de la reedició del llibre d'Ikària, visitant molts llocs dels PPCC i de fora d'ells. Fent debats, a ateneus llibertaris com i a casals independentistes, que han sigut molt positius i enriquidors.

La verdad es que nos ha sorprendido la cantidad de colectivos que nos han invitado a hacer charlas y presentaciones del colectivo y de la reedición del libro de Ikària, visitando así muchos sitios de los PPCC como de fuera de ellos. Haciendo debates, tanto en ateneos libertarios como en casales independentistas, que han sido muy positivos y enriquecedores.


ALB.- ¿Qué relación tenéis con los movimientos sociales catalanes?

NT. La nostra “feina” diària està molt lligada al CSA Can Vies i a l'ABS. És per això que sobretot ens relacionem amb col·lectius que es mouen per Sants i Barcelona. També ens coordinem de manera informal amb altres col·lectius anarquistes dels PPCC que està servint per a que hagi una millor comunicació entre col·lectius. Ens hem implicat també en la vaga dels “2 dies” de les conductores de TMB, o en la vaga de Mercadona, CODEX o Caprabo impulsades per la CNT. També hem coorganitzat, juntament amb l'Ateneu Llibertari de Sants i el CSOA La Farga, les jornades del “Febrer Llibertari”. També col·laborem en activitats del Casal Independentista de Sants com ara la “Calçotada” o el “Solstici d'Estiu” (Revetlla de Sant Joan). També participem en l'organització de la “Universitat Lliure d'Estiu”.

Nuestro trabajo "diario" está muy centrado en el CSA Can Vies y en la ABS, por lo que sobretodo nos relacionamos con colectivos que se mueven por Sants y Barcelona. También nos coordinamos de manera informal con otros colectivos anarquistas de los PPCC que está sirviendo para que haya una mejor comunicación entre diversos colectivos que de ámbito local. Nos hemos implicado también en la huelga de los "2 dies" de los conductores de TMB, o la huelga de Mercadona, CODEX, o Caprabo impulsadas por la CNT. También hemos coorganizado, juntamente con el Ateneu Llibertari de Sants y el CSOA La Farga, las jornadas del "Febrer Llibertari". También colaboramos en actividades del Casa Independentista de Sants como la “Calçotada” o el “Solstici d'Estiu” (Revetlla de Sant Joan). También participamos en la organización de la “Universitat Lliure d'Estiu”.

Resumiendo, podemos decir que estamos dispuest@s a colaborar con cualquier proyecto que nos motive.

ALB.- ¿Y con el movimiento libertario? ¿No se os considera como unos "bichos raros"?

NT. Al principi, pot ser sí, però era més per curiositat de saber que discurs portaríem a la pràctica. Però ara és tot el contrari. Només hi ha que fixar-se en la quantitat de presentacions del llibre “Anarquisme i alliberament nacional” que hem realitzat a centres socials okupats, ateneus llibertaris o organitzades directament per seccions locals de la CNT.

Al principio quizás sí, pero era más por la curiosidad de saber que discurso llevaríamos a la práctica. Pero ahora es todo lo contrario, sólo hay que fijarse en la cantidad de presentaciones del libro "Anarquisme i Alliberament Nacional" que hemos llevado a cabo en casas okupadas, ateneos libertarios o organizadas directamente por secciones locales de la CNT.

ALB.- En cuanto a otros colectivos libertarios que tratan la cuestión nacional, ¿mantenéis contacto? ¿con cuáles?

NT. Principalment amb Catarko que són d'El Prat de Llobregat, amb Acció Autònoma de Terrassa i amb individualitats del País Valencià, de les Illes Balears i de diferents indrets dels PPCC. També mantenim contacte amb canaris, gallecs, castellans, aragonesos i bretons.

Principalmente con Catarko que son de El Prat de Llobregat, con Acció Autònoma de Terrassa y con individualidades del País Valencià, de Les Illes Balears y de diferentes lugares de los PPCC. De fuera de los PPCC tenemos contacto con canarios, gallegos, aragoneses, castellanos y bretones.

ALB.- ¿Os consideráis federalistas? ¿Qué opinaríais de una hipotética Federación territorial Ibérica?

NT. Ens considerem federalistes, en tant que considerem que el federalisme planteja una solució, dins de l'anarquisme, a les opressions dels pobles, mitjançant la destrucció de les estructures de poder i autoritat, i en conseqüència, dels estats.

Pel que fa a una federació ibèrica, creiem que no és seriós plantejar-la basant-se en un motiu merament geogràfic i amb un transfons hispanista. També podem plantejar-nos altres marcs territorials federatius com, per exemple, un mediterrani.

Nos consideramos federalistas, en tanto que consideramos que el federalismo plantea una solución, dentro del anarquismo, a las opresiones entre pueblos, mediante la destrucción de las estructuras de poder y autoridad, y en consecuencia, de los estados.

Por lo que refiere a una Federación Ibérica, creemos que no es serio plantearla basándose en un motivo meramente geográfico y con un trasfondo hispanista. También podemos plantearnos otros marcos territoriales federativos como, por ejemplo, uno mediterráneo.

ALB.- Finalmente, ¿qué mensaje le daríais a la gente que piensa más o menos como vosotros pero que está en el independentismo más estatista o reformista?

NT. Haurien de tenir present l'objectiu final de l'organització en la que militen: la creació d'un estat, d'unes jerarquies, de mecanismes repressius, etc. Si un dia aconsegueixen el seu objectiu, nosaltres encara estaríem en contra del seu estat i de la seva autoritat. Llavors quedaria clar qui pretenia acabar amb les opressions i qui desitja només un canvi d'amo. Tot mecanisme de delegació o supraestructura acaba inevitablement conduint a les velles formes. Igualment, intentem fomentar el debat entre les nostres companyes llibertàries que no qüestionen el marc estatal o que basen la seva organització en aspectes purament geogràfics. Per exemple, podem entendre que els sindicats s'organitzen a nivell d'estat per qüestions de política laboral però no ho considerem una qüestió de vital importància perquè les polítiques econòmiques i laborals poden variar d'una comunitat autònoma a una altra (exemple: marc català de relacions laborals) i totes elles, al cap i a la fi, venen dictades per la UE. El que no entenem és que hi hagi gent que no qüestioni aquests marcs estatals.

Deberían tener presente cuál es el objetivo último de la organización en la que militan: la creación de un estado, de unas jerarquías, de mecanismos represivos, etc. Si algún día consiguen su objetivo, nosotros aún estaríamos contra su estado y su autoridad. Entonces quedaría claro quién pretendería acabar con las opresiones y quién sólo desea un cambio de amo. Todo mecanismo de delegación o supraestructura acaba inevitablemente conduciendo a las viejas formas. Igualmente intentamos fomentar el debate entre nuestr@s compañer@s libertari@s que no cuestionan el marco estatal o que basan la organización en aspectos puramente geográficos. Por ejemplo, podemos entender que los sindicatos se organicen a nivel de estado por cuestiones de política laboral pero no lo consideramos una cuestión de vital importancia ya que las políticas económicas y laborales pueden variar de una comunidad autónoma a otra (ejemplo: marco catalán de relaciones laborales) y todas ellas, al fin y al cabo, vienen dictadas por la UE. Lo que no entendemos es que haya quien no cuestione estos marcos estatales.

ALB.- Palabras finales ...

NT. Animar a la gent a pensar, a criticar, a construir i a no quedar-se amb la primera impressió. És molt interessant que abandonem les idees fixes i els prejudicis per fomentar els debats entre els diferents col·lectius i individualitats llibertàries per poder entendre que pot aportar cadascú/na en els diferents enfocament per combatre tota autoritat.

Animar a la gente a pensar, a criticar, a construir y no quedarse con la primera impresión. Es muy interesante que abandonemos las ideas fijas y los prejuicios para fomentar los debates entre los diferentes colectivos y individualidades libertarias para poder entender que puede aportar cada un@ en los diferentes enfoques para combatir toda autoridad.

ALB. - _Muchas gracias, compas. Salut i sort

http://www.negrestempestes.org/

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/8111