Catalunya clama por la independencia

[_nobody_]

AVÍS: Tot i el títol provocador, aquest text no és una crítica destructiva més cap a l’esquerra independentista a l’estil d’algunes que realitzen autoanomenats anarKistes via xarxes socials o mitjans alternatius.

El referèndum i la independència, el monotema

Com ja sabeu (i sinó ho sabeu deveu viure en una cova allunyats de la civilització) el 2014 el govern de la Generalitat té pensat realitzar un referèndum on es preguntarà si estem d’acord en que Catalunya sigui un nou estat dins la UE o no. Sembla ser que després de la multitudinària manifestació del passat 11 de setembre a Catalunya fins i tot les pedres són independentistes i els peixos porten quatre barres. El govern de la generalitat, juntament amb associacions ultrasubvencionades com Òmnium Cultural, i especialment l’Assemblea Nacional Catalana han posat com diuen en castellà “toda la carne en el asador” per mobilitzar l’anomenada societat civil catalana per tal de que es celebri aquesta consulta al 2014. L’últim acte va ser un multitudinari concert al Camp Nou, segurament si el concert s’hagués realtizat en solidaritat pels centenars o milers de treballadors/es que s’han quedat a l’atur en prou feines s’haguessin venut uns pocs milers d’entrades (sent molt generosos), de fet, ni haurien cedit el Camp Nou. I és que la independència de Catalunya ens agradi o no, és el principal tema de debat a aquest país, i no només al ARA o al racocatalà, sinó també fins i tot diaris sociates de tota la vida com el Periódico sembla que s’hagin passat al camp independentista.

Sobre el moviment independentista s’ha de dir que tot no és igual, encara que alguns anarKistes (vegis que ho escric amb K) ho posin tot el mateix sac. Podem parlar de dos corrents independentistes, l’independentisme ranci i l’independentisme que pretén transformar la societat catalana, de l’esquerra independentista.

L’independentisme ranci

En la meva modesta opinió l’independentisme ranci és el majoritari. És aquest independentisme que no va més enllà de les típiques frases i arguments de “Espanya ens roba” (com si el govern de la Generalitat no, i oblidant totes les corrupteles convergents -també dels altres, però al haver governat menys, han pogut mangar menys-); els que es pensen que els catalans som tots gent emprenadora, amb seny i els espanyols es passen tot el dia al bar, prenent el sol, i els andalusos a més vivint del PIRMI; els de primer la independència i després ja veurem; els que basen els seus arguments en que una Catalunya independent seria una Suïssa del mediterrani, tots tindríem feina i viuríem feliços, ja que tots els mals provénen de Madrid.

Si, segurament que si Catalunya fos independent tindria més recursos, però això no vol dir directament que afavorís a la població, dependria de com el govern redistribuís aquests recursos entre aquesta.

Aquests són els mateixos del tòpic difòs pels historiadors oficials de la Generalitat de que els murcians de la FAI que es dedicaven a assaltar esglésies i convents i cremar-los, robar als botiguers, i tots parlaven en castellà i odiaven profundament Catalunya. S’obliden de la gran obra cultural que van realitzar els anarquistes en forma d’ateneus, escoles racionalistes, cooperatives, biblioteques i la seva participació en el Consell d’Escola Nova Unificada (CENU). També recorda’ls-hi que quan el poble català va ser més lliure fou a partir del juliol del 36 fins al maig del 37 quan els treballadors i treballadores gestionaven ells mateixos les fàbriques, comerços, transports, en fi, gran part de l’economia del país, sense dependre de cap govern ni amo.

CENU

Després el nacionalisme eleva personatges com el rei genocida Jaume I, Els torturadors dels germans Badia, o et venen els Almogàvers com uns guerrers patriotes catalans, quan no éren res més que uns mercenaris que es dedicaven a saquejar els pobles mediterranis. També gent de l’esquerra independentista eleva a alguns d’ aquests personatges, coses del patriotisme… Això si, els únics genocides de pobles, són els castellans, els catalans som gent assenyada, culte i treballadora, un altre tòpic pujolista. Si els catalans haguessim tingut la oportunitat segurament que haguessim fet exactament el mateix a Amèrica i sobre els altres pobles de la península.

Exemple d’independentisme ranci:

forcadell

L’independentisme transformador

Entenc com a independentisme transformador aquell que vol crear un nou estat català per transformar les relacions socio-econòmiques. Garantir serveris públics com la sanitat, l’educació i els transports, així com una economia més solidària, fomentant el coopertativisme. En la meva opinió tot i la crítica al capitalisme, es tracta d’una redistribució més justa de la riquesta i de garantir aquests serveis públics bàsics, és a dir, més aviat, d’idees i pràctiques pròpies de la socialdemocràcia. Socialdemocràcia abandonada per partits com ERC, que més enllà de les seves joventuts i Joan Tardà, fa temps que han abraçat el model liberal.

S’ha de reconèixer que el David Fernández parla molt bé, fins i tot li diu lladre a un banquer i després milers de persones ho twitegen (o com s’escrigui) o ho comparteixen al facebook, coses del circ parlamentari… Però vaja que com he dit abans les crítiques d’alguns anarKistes via internet cap el parlamentarisme no han passat del “muerte al estado” o “CUP igual a CiU”, apart d’alguna excepció: http://ingovernables.noblogs.org/post/2 ... it-partit/

Un dels problemes dels plantejaments de la CUP és per exemple el tema del trencament amb la Unió Europea, tot i que aquesta tampoc ha dit clarament si trencaria amb aquesta, si que ho diuen altres organitzacions de l’esquerra independentista. El problema de trencar amb la UE és que Catalunya hauria de buscar altres aliats polítics i econòmics, per no trobar-se aïllada. Catalunya en matèria energètica no és autosuficient, a no sé per exemple que es destruís el teritori començant a treure gas per exemple de les comarques de Girona, com ja han intentat amb el fracking, o que s’apostés per les energies renovables però per això és necessària una gran inversió i també es produïrien problemes per exemple amb el tema d’on col·locar els parcs eòlics. És cert que sortir de la UE no vol dir necessàriament cada aïllat d’Europa, però si que segurament suposaria més traves per l’intercanvi de productes.

Catalunya hauria de buscar-se aliats a l’exterior, d’aquí la importància que la sortida de la UE no la realitzi només un país, sinó diversos i que aquests estableixin aliances entre ells. Si surt Grècia de la UE poc els hi molestaria als alemanys, però si Grècia, Itàlia, Espanya, Portugal i Irlanda, sortissin i establissin una aliança econòmica entre ells, un altre gall cantaria.

I nosaltres què hi pintem en tot això?

La CNT com a anarcosindicat, en cas de realitzar-se un referèndum no ha de realitzar cap campanya pel si ni pel no. Tampoc s’ha d’oposar a la realització d’aquest referèndum, tot i que aquest només contempli dos opcions que no són els objectius de la confederació, quedar-se a l’estat espanyol o crear un nou estat dins la UE. Personalment penso que una Catalunya independent a nosaltres ens afavoriria (poc, també s’ha de dir) més que no perjudicar-nos:

-S’acabaria la historieta de l’Espanya ens roba ( tot i que si la cosa anés malament, encara serien capaços de dir que és a causa dels 300 anys de repressió espanyola).

-Els que fan viatges a Madrid per protestar contra l’administració central, s’estalviarien gasolina, ja que la tindrien més aprop.

-Podríem acabar d’una vegada amb tot el discurs monotemàtic entorn a la independència de Catalunya i que dolents que són els polítics espanyols, per centrar-nos en els milers de treballadors/es acomiadats/es, les retallades en els serveis públics,etc. En fi, que la cosa quedaria molt més clara i els hi costaria molt més fer “la puta i la ramoneta”.

Igualment per nosaltres, en un nou estat català continuaríem lluitant, aquesta vegada contra aquest nou estat. Ja que a diferència de la resta de l’esquerra, nosaltres aspirem a que un dia siguem els treballadors i treballadores els que administrem l’economia i tota la nostra vida, sense governants ni amos.

Arnau

Secretaria d’Organització

CNT Sabadell

http://cntsabadell.wordpress.com/

[blackdrac]

Un texto muy sensato el de los compañeros de la CNT de Sabadell. Sin hacer un análisis profundo y "sesudo" resume muy bien la situación, creo que estoy del todo de acuerdo.

[Aquitania]

Tiene su miga el artículo, dice cosas interesantes.

El problema de trencar amb la UE és que Catalunya hauria de buscar altres aliats polítics i econòmics, per no trobar-se aïllada. Catalunya en matèria energètica no és autosuficient, a no sé per exemple que es destruís el teritori començant a treure gas per exemple de les comarques de Girona, com ja han intentat amb el fracking, o que s’apostés per les energies renovables però per això és necessària una gran inversió i també es produïrien problemes per exemple amb el tema d’on col·locar els parcs eòlics. És cert que sortir de la UE no vol dir necessàriament cada aïllat d’Europa, però si que segurament suposaria més traves per l’intercanvi de productes.

Me parece interesante porque trata del modelo energético. Es cierto que Catalunya no es autosuficiente energéticamente, y que propuestas del tipo "reducción del consumo", "soberanía alimentaria" que tiene parte del independentismo transformador puede ser compatible con una "·socialdemocracia". Pero qué alternativa se presenta respecto al tema energético? Es un tema que se plantee en CNT? Sería una razón para no plantearse la salida de la UE?

[_nobody_]

Creo que esto de los modelos energéticos también sería planteable ante un proceso revolucionario. Por ejemplo, habría que contar que nos pueden cortar el gas natural, bloquear el suministro petróleo, apagar el interruptor de la energía nuclear, irse los técnicos especializados extranjeros en los puestos clave de la energía, etc. Ante un proceso independentista no ocurre esto, pero sí ante una revolución. ¿Lo ha pensado algún grupo revolucionario (del color que sea)?

[Jove Obrer]

Que pereza de artículo.

Nobody al menos en Catalunya, no si si los anarquistas, hay gente trabajando en el tema de la soberanía energética y renovable, ya hay estudios hechos, y se va a seguir trabajando el eje en el marco de un movimiento global. Falta organización popular y mecanismos políticos para llevarlo a cabo a gran escala. En ello hay que estar.

En cuanto al corte de siministro, es bastante improblable, la verdad. Ni a Francia ni a españa le interesa que se cierre la principal via de intercambio de mercancías, ni tampoco le interesa que el puerto de Barcelona se convierta en una plataforma de China, por ejemplo. Por lo demás a Francia le gusta que le compren su energía.

Lo que va a pasar esque CiU se va a hundir en las proximas elecciones (porque la derecha no va a tener la valentía de abrir un proceso de autodeterminación que le puede salir en algo parecido a una revolución en lo social, y sobretodo no se puede permitir perder su razón de ser como representante de todos los catalanes frente a Madrid), en una España ingobernable, y el independentismo va a estar plenamente hegemonizado por la izquierda, con varios centros de gravedad y activación popular, y los dos contundentes e interesante, los dos mediante insumisión. Pero da igual....

EDIT: he releido el texto detenidamente y no lo veo mal, es un avance en la toma de posiciones.

[bo]

Elecciones Europeas: CUP descarta ir con ERC e ICV pero no cierra la posbilidad de hacerlo con Iniciativa Internacionalista.
http://www.kaosenlared.net/component/k2 ... artat.html

[Lebion]

¿Y eso como encaja en una estrategia municipalista?

[anenecuilco]

Con mucho retraso, Jove:

Aneneculico ya fallaste la porra de las cups asi que no me fio mucho de tus vaticinios

¿Qué porra fallé? Vamos que es posible, suelo fallar, pero no la recuerdo...

¿Y eso como encaja en una estrategia municipalista?

En nada, porque no la tienen.

[genay]

Lo del independentismo rancio me ralla bastante, sobre todo ver a niños de 16 años con esa estelada azul que venden en los chinos con la estrella torcía, es cutre que te cagas. Y que sin duda son divulgadores incondicionales del "Espanya ens roba i tot lo català es bonissim".


Una CUP en el gobierno tendría que lidiar con muchísimos problemas y profundizando mas en el tema energético. Es muy aventurado hablar de soberanía energética cuando lo que se pretende es instalar por todos lados paneles solares, centrales eléctricas con sus respectivas subestaciones y seguir con todo el entramado que se necesita para ello. Que yo sepa los materiales necesarios para llevar todo eso a cabo no se pueden conseguir tampoco aquí, sino en minas de cobre y silicio volando colinas por los aires. Más que plantearse el problema energético, creo que deberían plantearse (la CUP) sería el cuestionamiento de la propia tecnología.

[Punano]

Si la CUP se planteara el problema energético seriamente, no serían un partido político. Todas sabemos que un partido lo único que puede hacer es gestionar de forma más o menos eficaz el Sistema. Y no creo que las CUP estén en contra, ni haya ningún miembro en sus filas con una crítica radical que se crea que va a servir para algo. Y si lo hay, no lo entiendo. Pero esto es off-topic, creo.

[siudadano tarsán]

Si la CUP se planteara el problema energético seriamente, no serían un partido político. Todas sabemos que un partido lo único que puede hacer es gestionar de forma más o menos eficaz el Sistema. Y no creo que las CUP estén en contra, ni haya ningún miembro en sus filas con una crítica radical que se crea que va a servir para algo. Y si lo hay, no lo entiendo. Pero esto es off-topic, creo.

Es que, fíjense Vdes. lo radicales que son en las CUP... atención al minuto 3:42 y segundos siguientes de la intervención del diputado David Fernández, el "Ché Collons" de l'Independentisme, oiguee:

http://www.youtube.com/watch?v=zTDHOwYychg

"(...) no tenim CAP problema amb els mossos, sols amb el 2% d'ells(...)"

Sigamos dándoles cancha en un (supuesto) foro anarquista.

[Aquitania]

Pues o asumimos la postura de genay (antitecnología) o qué respuesta se daría desde fuera de las CUP a eso? Lo veo un tema peliagudo.

siudadano tarsán:

Sigamos dándoles cancha en un (supuesto) foro anarquista.

depende de qué se considere el "anarquismo" auténtico, yo casi que prefiero ser sólo "supuestamente" anarquista y hablar de lo que me de la gana.

[genay]

Si la CUP se planteara el problema energético seriamente, no serían un partido político. Todas sabemos que un partido lo único que puede hacer es gestionar de forma más o menos eficaz el Sistema. Y no creo que las CUP estén en contra, ni haya ningún miembro en sus filas con una crítica radical que se crea que va a servir para algo. Y si lo hay, no lo entiendo. Pero esto es off-topic, creo.

Exacto, es que yo creo que la palabra independencia incluye muchísimas mas cosas que separarse de España. Yo creo que una independencia que valga la pena está a años luz de que a nosotrxs lxs anarquistas nos beneficie.

"(...) no tenim CAP problema amb els mossos, sols amb el 2% d'ells(...)"

Estaban a favor de los Mossos, si. Un Estado no puede permitirse existir sin policía y mil cosas más.

[Lebion]

Es que no es solución, para mi, la soberanía energética basándonos en el enfoque antitecnológica, eso sería optar por la autarquía total y el plegarse a sí mismo; lo que deja ver la vista y hacer la mano. Es decir, un sistema de supervivencia y no de bienestar social.
Y yo pensaba que queríamos un mundo internacional socialista y libertario, del progreso social, la tecnología al servicio del humano, federalista y en conexión con todos los rincones del mundo.

Así en plan pinceladas:

La postura con respecto a la soberanía energética pasa por planteársela en 2 enfoques:
-1. La que se pueda dar con el Estado y el sistema capitalista vigente.
-2. La que se desarrolle con la reorganización de la economía y la sociedad bajo un sistema socialista anárquico.

1. Tiene límites y muchas trabas; Los avances y tendencias de un diseño y arquitectura ecológica y humana, pensada en la eficiencia y eficacia de las infraestructuras con las que nos dotamos las casas, las vías públicas o los centros de trabajo. Así como el uso de otro tipo de combustibles o fuentes de energía para transportes. Son débiles porque no tienen un movimiento obrero potente que pueda ir imponiendo y potenciándola. Además, el hecho de que la posibilidad de una soberanía energética real depende más de los intereses de mercado, lobbis, falta de capital, gobierno de turno y el acaparamiento de los medios de producción-recursos naturales en pocas manos o élites capitalistas. Eso sin contar la ideología que subyace en el modelo de ciudad y pueblo que nos quieren imponer, tipo de calles, barrios, distribución de población...

2. Esta parte de la premisa de un desarrollo de tendencias de vanguardia (como en la época de las vanguardias artísticas, etc...) revolucionaria en el diseño y pensar de la forma societaria de la ciudad, que se debe de dar en el punto 1 y que llegado el momento, una vez tomados los medios de producción y los recursos naturales en poder de los trabajadores, estos podrán reorganizar de forma eficaz todo (la experiencia del como sí se puede ya nos la brindaron en el 36). Es decir, tirar edificios y brotar huertos barriales, jardines y "formas vivas" a la calle, cambiar el uso de transporte a mayoritariamente tranvía, metro y bicis en vez de autobuses y coches, etc...
El colaborar y apoyarse unos municipios a otros al estar federados conecta el uso colectivo de recursos y productos estén o no en su mismo municipio (un río por ejemplo pasa desde las cumbres al mar por diferentes municipios que deberán entenderse para hacer buen uso de él)


Con respecto a la CUP, pues poco o nada puede hacer:
-Primero, porque las instituciones estatales cuando legislan en una dirección favorable a la clase trabajadora es siempre después de que se de un aumento de organización y reivindicación que obligue a actuar a éstos.
-Segundo, porque aún dándose una orientación o planificación estatal de un plan energético que intente evitar la dependencia energética del exterior son los intereses de mercado, ideológicos y sobretodo económicos los que harán que eso tenga futuro o corto recorrido. Aparte de que la piedra angular de esto pasa por repensar una ciudad al servicio del bienestar social de sus ciudadanos y en especial de los trabajadores, a diferencia de la actual controlada por intereses particulares.

[bo]

Sigamos dándoles cancha en un (supuesto) foro anarquista.

Si es tan supuesto y no te gusta a lo que se da, supuestamente, cancha, la solución es fácil.
Gracias.