Però aquesta unió heterogènia només existeix a la teva ment. Qualsevol es pot proclamar independentista i ser simplement un nacionalista amb l'orgull dolgut. ERC i CiU no volen la independència, tampoc la voldrien Estat Català ni la seva escissió neonazi UNC. En el moment en què calia proclamar la república catalana en el marc de la revolució ibèrica, ni la lliga ni erc ni estat català la volien: representava una desvinculació respecte al gobern republicà espanyol i, el més important, una desvinculació respecte a l'exèrcit espanyol, garant de l'hegemonia burgesa. Erc finalment va proclamar la república catalana per oportunisme, mentre els carrers de BCN i les comarques estaven sota el control de l'Aliança Obrera en col·lavioració amb la CNT. Els temps han canviat i la represió franquista ha deixat els seus fruits. Avui en dia la ruptura territorial amb l'estat (que no l'abandó de la cooperació entre les organitzacions revolucionàries) és l'únic garant d'un procés anticapitalista.chanchan escribió: Pues va a ser que no: yo veo a l@s indepes como lo que son: un conjunto heterogeneo que solo se puede conjuntar, precisamente, por querer la independencia de Cataluña respecto a España.
Els ciutadans són hereus de lerroux, camuflen la seva radicalitat prosistema amb victimisme absurd.Algo així també diuen els ciutadans de catalunya (però canviant l'ordre), no? (per cert, 3 escons i tu mirant-ho).
Una catalunya amb governs municipals de la CUP seria el més semblant a l'anarquia del què veuràs en ta p vida. Tens massa prejudicis respecte aquesta gent. No tota l'esquerra indepe rep subvencions (tan sols l'assamblea de maulets de girona, ells sabran). Altres aspectes de la lluita més enllà del pur folklore:Participar a les eleccions és deconstructiu? Rebre subvencions és revolucionari? Fer botifarrades és revolucionari o folklòric? Pintar estelades és revolucionari o un joc de nens?
Comunicat detinguts contra els tancaments d'empreses per Endavant
Email: endavantpremsa (nospam) hotmail.com 22 mar 2005 01:09:05 Comissió de premsa endavantpremsa (at) hotmail.com
ENDAVANT, Organització Socialista d’Alliberament Nacional.
Seu Nacional : C/ Virtut 14 (Barcelona)
http ://www.endavant.org
COMUNICAT DE PREMSA
DAVANT LES DETENCIONS DEL 22 DE MARÇ DE 2005
A les 7’30 del matí, a les rodalies de la Gran Via de Barcelona la policia espanyola han detingut a 9 persones.
Aquestes detencions s’han produit moments després que un grup de gent, fes una acció de suport a les empreses en lluita contra els tancaments patronals i les deslocalitzacions. Concretament en suport a la campanya de boicot al grup Philips-LG.
Davant aquestes detencions politiques contra membres de la xarxa contra els tancaments d’empreses i la precarietat. Volem manifestar:
-El nostre suport a les persones detingudes, en la lluita per la defensa dels llocs de treball del poble català.
-Demanem la seva immediata posada en llibertat sense càrrecs.
-I ens reafirmem en la digne i valuosa lluita que des de la xarxa contra els tancaments d’empreses i la precarietat s’està duent a terme, per tal de no cedir a les ofensives capitalistes que busquen el màxim benefici sense tenir en compte les necessitats de la classe treballadora.
Contra les ofensives del capital
Resistència Anticapitalista!
ENDAVANT, Organització Socialista d´Alliberament Nacional
Barcelona, 22 de Març de 2005
Re: Comunicat d’Endavant (OSAN) davant dels acomiadaments a SEAT per endavant 01 gen 2006 01:54:07 Comunicat davant l'acomiadament de 660 treballadors de SEAT arran de l'ERO pactat entre l'empresa i els sindicats CCOO i UGT.
La multinacional Volkswagen ha aprovat definitivament l’acomiadament de 660 treballadors de Seat en el context de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) pactat amb les centrals sindicals CCOO i UGT. Entre les persones acomiadades hi han dones en baixa maternal i majors de 55 anys, tot i que es preveu contractar nou personal amb contractes precaris en els propers mesos.
L’empresa Seat és un referent històric i econòmic de primera magnitud en el teixit industrial dels Països Catalans. L’empresa, que va ser capdavantera en les lluites obreres i sindicals dels anys 60 i 70, compta actualment amb 14.000 treballadors directes i uns 40.000 treballadors més indirectes distribuïts en petites i mitjanes empreses satèl•lits de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Davant la situació creada en aquesta important empresa per la multinacional i els sindicats CCOO i UGT, des d’Endavant volem denunciar:
- L’actuació prepotent i despòtica de la multinacional Volkswagen que, tot i els beneficis milionaris que ha acumulat en els darrers anys i les quantioses ajudes públiques que ha rebut de les administracions, està
actuant amb l’objectiu de retallar drets laborals i socials de la classe treballadora.
- El pactisme vergonyós de les centrals sindicals CCOO i UGT, que no només han acceptat més de 600 acomiadaments de companys i companyes, sinó que a més callen i avalen la purga antisindical que s’està portant a terme a l‘empresa.
- La complicitat de les administracions catalanes que, tot i que es diuen “progressistes i d’esquerres”, han propiciat i afavorit un ERO que representa un pas més en la desertització del teixit industrial català,
l’augment de la precarietat laboral i el patiment de centenars de famílies treballadores catalanes.
- Els acomiadaments de Seat han seguit pautes de purga antisindical i han de ser entesos com un veritable atac als drets dels i les treballadores. Cal remarcar que 140 dels 660 acomiadats són afiliats de la CGT, entre els que es troba la recentment elegida Secretària General de CGT del principat.
- L’ERO no ha estat conseqüència d’una baixada de la producció sinó que respon a la voluntat de la direcció de l’empresa d’augmentar els beneficis empresarials a costa de la precarietat i la doble escala salarial, i aprofitar per castigar el sindicalisme combatiu dins l’empresa.
Davant d’aquests dramàtics fets, des d’Endavant volem donar tot el nostre suport als treballadors acomiadats, i especialment volem donar el nostre recolzament als companys de CGT que han vist com la seva defensa d’una solució digna pels i les treballadores els ha suposat un veritable linxament des de la direcció, amb la complicitat i aval de CCOO i UGT.
Per tots aquests motius fem una crida a la societat catalana, i especialment als treballadors i treballadores, a participar i recolzar les mobilitzacions de suport als acomiadats i acomiadades.
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Països Catalans, 23 de desembre de 2005
Acte del 1er de Maig a Nou Barris: "La lluita obrera, 20 anys de perpsectiva".
viernes, 30 abril 2004
19:00 - 21:30
Organizador*: Endavant (OSAN) - Barcelonès
Acte del 1er de Maig a Nou Barris: "La lluita obrera, 20 anys de perspectiva". Intervindran:
- Francisco Enciso, membre del Col•lectiu Obrer i Popular (Ripollet) i autor del llibre "Todos o ninguno".
- Un membre de la Federació de Treballadors de Catalunya.
- Un mebre d´Endavant-Barcelonès.
Lugar:
Centre Civic Can Basté, Pg.Fabra i Puig 274. Virrei Amat L5.
http://www.sindicat-cos.org/pagina.php?id_sec=1
Què és la COS?
La COORDINADORA OBRERA SINDICAL (COS) és una organització sindical que lluita per la defensa i millota dels interessos dels treballadors i les treballadores. La COS nasqué l'abril de 1987 i es declara hereva del sindicalisme de classe i nacional històric (SOC, CCTT, CSTC...) i de les diverses i plurals expressions que l'han encarnat.
ELS EIXOS DE LA NOSTRA LLUITA SÓN:
La Independència. La COS és orgànicament i funcional independent de les administracions i de les patronals, així com de tot tipus d'organització: política, religiosa, econòmica, grup de pressió, etc.
La Defensa dels treballadors i de les treballadores. Defensem l'acció organitzada de la classe treballadora en la salvaguarda, tutela, suport i promoció dels seus interessos fins al nostre alliberament com a classe en tots els terrenys, però especialment en el nacional, l'econòmic, el social i el laboral, en la perspectiva d'una democràcia socialista, és a dir, d'una societat sense classes.
La Unitat territorial. El nostre àmbit d'actuació és el de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Entenem que, malgrat les divisions administratives i polítiques, aquest territori representa una unitat social i econòmica a tots els nivells, i que per tant, ens calen organitzacions d'àmbit nacional complert, tant a nivell polític com sindical que responguen a les necessitats reals del territori. És per això que l'àmbit d'actuació irrenunciable de la COS és el del conjunt de la nostra nació. Així mateix, en aquest sentit, donarem suport a totes les iniciatives que tendeixen a trencar les divisions que ens separen i que treballen per la unitat territorial.
PER QUÈ APOSTEM?
Per un sindicalisme alternatiu que no viu de les subvencions, que s'autofinança, per un funcionament assembleari -com a mètode de participació, consulta i decisió- contrari a la professionalització de la lluita sindical; i partidari de la rotació i revocabilitat de les responsabilitats directives a tots els nivells del sindicat i de la vida sindical a l'empresa i a la societat.
Per la solidaritat internacionalista. Treballem agermanats amb tots els treballadors i les treballadores de les altres nacions dels estats francès i espanyol i del món sencer, ja que només la solidaritat ens portarà a la nostra emancipació, sobretot ara per poder encarar amb garanties la globalització econòmica i la seua deriva neoliberal.
Per una societat no sexista. Lluitem per la plena igualtat de drets i d'oportunitats entre dones i hòmens i potenciem la participació paritària d'ambdós sexes en tots els òrgans del sindicat i de la societat.
Per l'equilibri amb la natura. La defensa de la naturalesa a través de la lluita ecològica és una prioritat perquè el desenvolupament humà no pot fer-se des d'una òptica economicista espoliant els recursos fins el seu esgotament. Es tracta d'una lluita per la democratització d'un consum racional i contra les grans empreses que abarateixen costos a canvi del patrimoni de tots.
Per la sobirania nacional. El poder de decisió de la societat catalana en el marc dels estats espanyols i francès (i europeu) és inexistent. Per això, des de la nostra perspectiva sindical, treballem per una legislació laboral i econòmica que ens siga pròpia, per un marc de relacions laborals propi, on els treballadors i les treballadores disposem dels nostres òrgans de decisió. No volem que allò que ens afecta més directament siga decidit -a les nostres esquenes- a París o a Madrid.
Per la diversitat. Assumim el respecte per totes les creences ètiques, religioses, filosòfiques... de l'afiliació. En aquest sentit, ens comprometem a defensar els treballadors i les treballadores immigrants, garantint-los la plena igualtat de drets dins de la nostra organització, alhora que lluitem per la convivència i la unitat de drets en el nostre país i a lluitar, amb fermesa, contra tota manifestació, declaració o acció de continguts o motivacions xenòfobs o feixistes. Perquè entenem que el rebuig a l'immigrant no és sinó que una manifestació més de l'explotació de classe.
QUÈ ET PROPOSEM?
- L'eficàcia de l'acció col.lectiva i la possibilitat de participar en l'organització -des de la pròpia empresa, l'estructura territorial / sectorial o a nivell nacional- del sindicat.
- La garantia de la llibertat d'expressió, del respecte a la pluralitat i la possibilitat de participar, a tot nivell, en el funcionament, debat intern, tasques i/o accions del sindicat.
- La informació i formació sindical, a través dels mitjans -escrits, informàtics, publicacions...- o activitats, debats, cursos... que disposa el sindicat.
- L'assessorament jurídic en qualsevol punt del nostre àmbit territorial.
- La solidaritat efectiva del sindicat en favor de qualsevol afiliat quan aquest passe dificultats a causa de la seva actuació sindical o en defensa dels principis i finalitats que inspiren la COS.
És per això que et demanem que t'unisques a nosaltres. Cal treballar per un sindicalisme d'àmbit nacional, contrari a tota injustícia, que pose en pràctica la solidaritat i el suport mutu enfront l'individualisme i la competivitat imperant.
Organitzem la nostra força, construim el sindicalisme de classe i nacional!
Com ho veu el sindicat de carcellers adecaf?
LA REUNIÓN DE SEVILLA
El 23 de mayo de 1998 representantes de LAB así como de la Intersindical Alternativa de Cataluña (IAC) y de la Confederación Intersindical Gallega (CIG), se reunieron en Sevilla con «compañeros y compañeras» de la Mesa Intersindical Andaluza, integrada por varias centrales radicales minoritarias, para avanzar en una estrategia común. Desde «Iraultzen», LAB saludaban efusivamente el marco de colaboración. «Les animanos a continuar este incipiente pero ilusionante proyecto para la clase trabajadora andaluza. En la línea iniciada, deben saber que cuentan con el apoyo y reconocimiento de LAB».
De momento, la exportación del modelo proetarra parece encontrar su mejor caldo de cultivo en Cataluña donde, a diferencia de otras comunidades, no se consolidan espacios sindicales vinculados a las fuerzas nacionalistas mayoritarios, como CiU y ERC. Así, por ejemplo, todos los intentos de crear una «ELA-STV catalana» han fracasado hasta el momento, por lo que sindicatos radicales pueden encontrar mejor cobijo en el independentismo catalán que ve en LAB el modelo a seguir y, también, la colaboración necesaria.
En este contexto, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), grupúsculo sindical, aspira a convertirse en el núcleo de un espacio sindical en Cataluña, al estilo del proetarra LAB, y ha iniciado un proceso de confluencia con la Intersindical Alternativa de Cataluña (IAC), fundada en 1997, que en estos momentos es el segundo sindicato de la función pública en la Generalitat. El carácter marxista leninista de la COS sitúa a la IAC en la extrema izquierda.
La COS es el sindicato del Partit Socialista D'Alliberament Nacional (PSAN), cuyas conexiones con Terra Lliure y ETA se manifestaron en 1980, cuando tres de sus miembros participaron con un «comando» de los «polimilis» en el asalto al cuartel de Berga. Desde la COS se intenta convertir a la Intersindical Alternativa de Cataluña en un instrumento de lucha política de corte «abertzale» y ponerlo al servicio del Partido Socialista D' Alliberación Nacional, estrategia que ha recibido un impulso tras la firma del pacto de Estella, entre cuyos firmantes está LAB
Según las diferentes fuentes consultadas por ABC, dado el carácter de grupúsculo, su confluencia no le ha aportado a la Intersindical Alternativa de Cataluña afiliación, sino estrategia política procedente del PSAN. Y ahí puede residir el fiasco, porque delante de sus trabajadores la IAC ha negado mantener contactos con la COS, lo que revela el intento de sus dirigentes de ocultar, de momento, sus conexiones con los grupos proetarras. La cúpula de IAC está integrada en gran parte por profesores de ideología independentista y los cuadros medios se están nutriendo de funcionarios, cuya estabilidad laboral les permite trabajar como «liberados».
Al mismo tiempo, el bloque COS-IAC mantiene contactos con centrales de Valencia y Baleares con el objetivo de crear una Intersindical que actúe en el ámbito que denominan «Países catalanes».
TODAS LAS FORMAS DE LUCHA
La organización juvenil vinculada a la COS es Maulets que en una declaración de principios, en 1988, asumía la «aceptación y legitimación de todas las formas de lucha». Maulets se ha fusionado recientemente con las Juventudes Independentistas Revolucionarias (JIR). Es curioso el parecido de estas siglas con las de GIR, correspondientes a los Grupos Independentistas Revolucionarios, que han reivindicado varios atentados contra sedes del PP en Gerona.
Las conexiones entre Maulets y Jarrai se vieron confirmadas cuando los catalanes participaron en unas jornadas convocadas por los proetarras en la localidad de Oyarzun.
Artículo en Internet:
http://usuarios.lycos.es/agli/2000/20000530.htm
Accions de la COS
La COS denuncia els incompliments en matèria de seguretat laboral a la comarca de La Safor
La Unió Comarcal de La Safor Coordinadora Obrera Sindical (COS) ha denunciat que més de la tercera part de les constructores de la comarca de la Safor incompleixen la reglamentació i legislació referent a la prevenció de riscos laborals i a les campanyes en contra de la sinistralitat laboral.
XM / Redacció
Des de la COS de La Safor, culpabilitzen els empresaris i les autoritats locals i autonòmiques d’aquesta situació, però també les grans centrals sindicals “que en força ocasions acaben actuant de garants de les cadires i beneficis de polítics i empresaris, oblidant-se de les necessàries i vitals eines de mobilització i protesta que cal aplicar contra aquesta sagnia constant que signifiquen els accidents laborals”.
Des d’aquest sindicat independentista afirmen que cal tenir molt present que entre abril de 2005 i març de 2006, segons les dades oficials del propi Ministeri espanyol de Treball i Assumptes Socials, al País Valencià han mort 104 treballadores i treballadors, 111 al Principat i 14 a Les Illes, i “aquestes xifres, malhauradament, han continuat incrementant-se considerablement els darrers mesos, havent-se arribat a l’exterm de traballadors morts al tall per la calor”.
Des de la COS denuncien públicament que aquestes empreses estan incomplint la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de 2003 en diverses obres i pobles de la Safor, com Gandia, Oliva, Tavernes de la Valldigna, Real de Gandia, Bellreguard... i “es veu clarament com més del 30% de les empreses de la construcció que treballen a la comarca no tenen en compte aquesta normativa”.
Així doncs, des de la COS de la Safor, volen recordar públicament quin ha estat el balanç de la sinistralitat a aquesta comarca durant el 2005: tres morts i quinze ferits greus, molts dels quals han quedat totalment incapacitats per treballar. “I això són tan sols les xifres oficials”.
Per últim des d’aquest sindicat fan una crida a totes les treballadores i treballadors saforencs, a denunciar qualsevol pràctica o situació que pose en perill la seua integritat física o la de la resta de companys al treball. “Entre totes i tots hem d’acabar amb aquests crims del capital, doncs això són, assassinats!”.” Denuncieu les barbaritats que ens estan fent! La solidaritat i el suport mutu són la nostra millor eina!”
En favor dels immigrants:
[Manifest Nacional] Acollim l’immigrant, foragitem l’ocupant!
Arreu (Països Catalans), 07/10/2006
Avui, dia 7 d’octubre, ens trobem davant una jornada euroafricana de mobilització pels drets dels i les immigrants a Europa i contra les polítiques repressives, cegues i insensibles aplicades pels estats de la UE en aquest aspecte. L’escenari d’aquesta convocatòria ve envoltat, en les darreres setmanes, d’una represa del debat en un moment en què la simbiosi entre alarmisme i respostes repressives i d’expansió de les competències frontereres ha convertit l’entrada a Europa a través dels dominis espanyols en el centre d’aquesta problemàtica a nivell internacional.
Dins del circ polític espanyol, aquest debat s’ha traduït en una enorme irresponsabilitat i un vergonyós electoralisme que l’ha fet estèril i superficial. La incapacitat notòria de les forces polítiques preponderants per trobar solucions immediates a aquesta greu problemàtica es fa cada vegada més palesa. La ceguera (intencionada) a l’hora de visibilitzar les vertaderes causes i implicacions del fenomen migratori a escala planetària resulta evident i es converteix en una part fonamental del problema. Es desvia la nostra atenció, exclusivament, cap al flux nord-africà que representa un percentatge prou inferior al de la resta de nouvingudes i es margina la societat i les principals afectades de la cerca de vertaderes polítiques integradores a nivell econòmic, social, cultural… Al contrari, l’única resposta és el tancament de fronteres i la persecució dels fluxos migratoris; i per al conjunt d’immigrants ja arribats, l’apartheid i marginació en els àmbits políticosocials, front a l’assimilació en l’àmbit cultural (que d’una forma contundent ja es palesaren com a ineficients i opressives ara fa un any a l’estat francés).
Se’ns oculta la vertadera essència del problema: un sistema econòmic que només pot generar precarietat i injustícia a escala planetària, que polaritza les relacions econòmiques mundials entre un centre capitalista i la resta d’indrets, posats integralment al servei dels interessos del capital occidental. El capital gaudeix d’una mobilitat total i absoluta (com mostren les deslocalitzacions), mentre que es posen barreres inhumanes a la circulació de les persones; mentre que se selecciona la mà d’obra més qualificada dels països colonitzats i es potencia el perniciós efecte de “fuga de cervells” que sumbmergeix aquests països en dinàmiques insostenibles i en espirals d’empobriment. Les necessitats econòmiques i demogràfiques europees són ben clares (i així queden reflectides en les dades oficials), però al mateix temps, els límits per integrar i atorgar condicions dignes i drets polítics a les persones migrades es troben en la mateixa lògica d’un sistema obsolet.
El ressorgiment de la xenòfobia i les forces ultradretanes, l’increment de les activitats mafioses o la delinqüència, l’aïllament i “guetificació” de molts dels col•lectius d’immigrants, les postures assimilacionistes que conceben les cultures i les nacions com quelcom estàtic, abstracte i amb una essència immutable... en són una bona mostra.
Els Països Catalans, són en aquests moments la destinació més comú entre el nouvinguts a l’estat espanyol (i també en les migracions intraestatals); malgrat que a Catalunya Nord la situació és diferent i els joves es veuen forçats a emigrar, en moltes ocasions.
Actualment, milers de joves arriben dia a dia a casa nostra, però les estructures integradores, que durant tants segles caracteritzaren el nostre poble, en anteriors processos migratoris, queden totalment impotents en l’era de la globalització capitalista. Aquest nou segment de catalanes (entre elles moltes joves) són ara essencials per endegar vertaders processos de transformació i d’alliberament social i nacional. Les condicions d’extrema precarietat i explotació desmesurada a què porta la desregulació i la necessitat, els converteixen en subjectes fonamentals de l’opressió capitalista a casa nostra. La participació d’aquests joves immigrants és, doncs, bàsica per tal que el jovent català esdevinga motor de canvi, per tal de construir la unitat popular, més enllà de les divisions entre ciutadans de primera o segona classe, que els estats ocupants contribueixen a imposar.
Exigim doncs, a la classe política, passos endavant per tal de resoldre la conflictivitat i la desestructuració social. Això passa per la regularització sense condicions de tots els immigrants, per la defensa sincera dels drets humans (especialment laborals), per la fi de la repressió, la persecució i l’acosament (a dins o a fora de les fronteres), la derogació de les lleis d’estrangeria i l’obertura de processos inclusius amb els nous sectors socials, l’expansió dels drets polítics, la fi de la corrupció i els abusos empresarials o policials, l’agilització dels permisos de treball, la fi de la criminalització dels processos migratoris, la transparència i les inversions en centres d’acollida per a menors, i, sobretot per polítiques encaminades a reconèixer el deute històric cap als països emissors d’immigrants i a tractar de pal•liar les conseqüències de l’espoliació...
Els estats francés i espanyol, amb el seu jacobinisme assimilador i el seu paper titella en mans de les forces neoliberals, se’ns mostren absolutament inservibles a l’efecte. El jovent català (tant els nouvinguts d’ara com els d’anys o segles anteriors) està ben decidit a fer front a una situació indigna i caòtica, com tantes en què ens sumeix el capitalisme i les estructures estatals alienes i opressives. És entre tots i totes que podrem construir contrahegemonies; que podrem fer front a la ultradreta d’ España 2000, Front National o Unitat Nacional Catalana; que podrem participar com a joves en la construcció nacional de forma dinàmica, horitzontal, participativa i policèntrica; que podrem contribuir i dur endavant el pocés d’alliberament del poble català.
Acollim l’immigrant, foragitem l’ocupant!
El jovent català cap a la independència i la revolució.
El combat maulet continua!
Posicionament respecte l’especulació immobiliaria
Cercavila antiespeculativa, performance i emancipació simbòlica a Benicàssim
Benicàssim (la Plana), 05/09/2006
Divendres 25d'agost l'assemblea de Maulets de la Plana organitzava una sèrie d'actes relatius a la campanya nacional que en aquests moments està duent-se a terme. Els actes es van realitzar al passeig marítim de Benicàssim, ciutat paradigmàtica pel que fa a l'especulació, els abusos urbanístics i el turisme de masses.
La jornada començava amb una cercavila contra l’especulació, que, precedida de dolçaines i tabals, recorregué bona part del passeig marítim, amb una xicoteta pancarta on podia llegir-se: “Defensem la terra. Prou especulació” i diversos plafons que denunciaven distintes problemàtiques de la comarca i els seus responsables directes. Al pas d’aquesta cercavila foren moltes les persones que s’aproparen i s’interessaren per la protesta. Es repartiren octavetes informatives, al temps que es col•locaren desenes de cartells i enganxines de denúncia. Malgrat que, en un principi, el nombre de participants en la cercavila no era massa elevat, aquest va anar creixent més i més a mesura que aquesta avançava.
Arribades les participants de la cercavila a determinat punt del passeig, es van aturar i aleshores es va organitzar el Gran Monopoly de l’Especulació a la Plana. Amb aquest joc es va tractar de denunciar de forma irònica i amb contundencia les circumstàncies i problemàtiques que es donen avui a la nostra comarca. Els participants representaven dos grans especuladors (Jesús Ger i Luís Batalla) i una jove precària. Després d’una partida durant la qual es va anar acostant un nombre important de gent, es van comunicar els resultats: la clara perdedora: la jove precària; d’altra banda, resultava difícil decidir qui era el guanyador. S’optà per anunciar que ambdós especuladors i les seves empreses (Marina d’or i Lubasa) serien properament ofrenades amb sengles fonts de fems.
Mentrestant, es duia a terme una acció d’emancipació simbòlica. En l’estructura d’un edifici a primera línea de costa, que mai s’ha acabat de construir per problemes legals o econòmics, i en front precisament del lloc triat per organitzar el Monopoly, dos joves paraven diversos mobles, simulant una estança qualsevol i després desplegaven una pancarta (que justament penjava de dues cadires), on podia llegir-se: “Joves sense sostre. Joves sense futur. Revolta’t”. Aquesta acció fou molt aplaudida per totes les assistents a l’acte. Per últim es va llegir el manifest i ens acomiadarem amb la interpretació de la Muixaranga per part dels dolçainers i tabaleters.
El manifest era el següent:
“Salut i benvingudes a aquesta acció simbòlica d’emancipació del jovent.
En els darrers temps els i les joves de la Plana observem impotents com la nostra comarca, convertida en un paradigma dels abusos urbanístics, la decadència política i cultural i l’especialització irracional en el turisme de masses, es va tornant a poc a poc un infern de formigó i malestar on no hi ha lloc per al nostre futur.
Les forces del mercat, com a únics planificadors vàlids de la vida i l’avenir del poble català, assenyalen el nostre país com el perfecte balneari per a la resta d’Europa i l’estat. Davant la possibilitat evident d’extraure un profit immediat d’aquesta situació, impulsada per les administracions espanyoles i franceses; diversos magnats, cacics i grans corporacions del ciment i l’oci de masses s’han apropiat dels notres recursos i dirigeixen les vides de les classes populars catalanes.
Especulació urbanística galopant, corrupció i ajut de les administracions, destrucció de paratges naturals i de la pràctica totalitat del nostre litoral, contrucció abusiva, desallotjaments i desnonaments, escassetat de recursos, precarietat laboral, subcontractació i temporalitat (en connivència amb el govern ZP), inaccessibilitat de l’habitatge per als joves, volatilització del patrimoni cultural i ecològic, Copa Amèrica, Ordenances Cíviques...
La Plana és un trist exemple perfecte d’aquestes circumstàncies que afecten, de diferents maneres, el conjunt de les comarques catalanes. Amb el macroprojecte turístic de baixa qualitat més gran i subrealista d’Europa: Marina d’or; amb les zones d’oci massiu (que arrosseguen drogues i negocis especulatius de diferents tipus) més conegudes: el FIB, l’Electro Splash o les grans discoteques com Piramide-Cabanes; amb infraestructures de profunda insostenibilitat ecològica únicament destinades a afavorir els interessos dels empresaris hostalers: el vial Orpesa-Cabanes, l’aeroport; amb la destrucció de les costes al més pur estil Marbella (malgrat que ací ningú s’escandalitze): Benicàssim, Borriana, Moncofa; amb més de 12.000 habitatges buits només a Castelló i amb la impossibilitat d’accedir-hi per al jovent; amb la superpoblació de camps de golf; amb la utilització del nostres pobles interiors com a simples abocadors-proveidors de recursos per al tusime de sol i platja: taulelleres, destrucció de muntanyes, incineradores i abocadors...
Ells i elles fa temps que s’han venut el nostre futur i ens arrosseguen inexorablement cap a la precarietat. La precarietat laboral, ecològica, cultural i de molts altres tipus és el denominador comú d’allò que ens espera.
És hora que els i les joves plantem cara. És hora que deixem clar quin és el preu del futur del jovent català: la lluita, aquest és el nostre deure. Fem un pas valent per implicar-nos en recuperar allò que és nostre.
Contra la precarietat, l’especulació i el desgavell urbanístic, Defensem la terra! ”
Més del mateix:
Accions a Gandia contra l'especulació
Gandia (la Safor), 22/07/2006
Des de l'assemblea de Maulets de La Safor volem reivindicar les diferents accions que s'han realitzat la passada matinada a diferents punts de la ciutat de Gandia: s'ha penjat un cartell de l'oficina de l'Agència Municipal de l'habitatge i s'ha encadenat una inmobiliària: Fincas Corral i un banc: Bancaixa, situats al centre mateix de la ciutat. Totes tres accions han vingut acompanyades de cartells i enganxines on es podia llegir. Tancat per especulació.
Amb aquestes accions, des de l'assemblea de Maulets La Safor volem donar a conéixer la campanya encetada per denunciar els punts calents de l'especulació a la nostra ciutat i volem denunciar la situació que travesssem les joves on els bancs, les inmobiliàries i les institucions públiques jugen amb el nostre futur, condemnant-nos a viure precàries, a contractes basura, tallant qualsevol possibilitat per poder emancipar-nos ( recordem que fa unes setmanes un estudi ens deia que el preu del metre quadrat a Gandia sobrepassa ja els 2000 euros...), hipotecant les nostres vides... Hem volgut, assenyalar amb cara i ulls qui són els responsables d'aquesta situació precària on les joves som el col•lectiu més afectat ja que els nostres sous són cada vegada menors, els nostres contractes més temporals i la nostra vida cada vegada més precària...
És, per això que des de Maulets el jovent independentista revolucionari, continuarem denunciant i actuant contra l'especulació que vol destruir amb la nostra terra, en defensa d'un habitatge digne per totes les joves, denunciant i assenyalant els qui fan negoci amb el nostre futur: bancs, inmobiliàries, institucions,promotors i contructors, partits polítics....
Us adjuntem algunes fotos de les accions realitzades la passada matinada, així com el cartell de la campanya que amb aquestes accions hem encetat.
CONTRA L'ESPECULACIÓ I LA MÀFIA INMOBILIÀRIA, EL COMBAT MAULET CONTINUA!!!
Contra l’homofòbia:
Prou homofòbia papal... per la sexualitat lliure! L'homofòbia no s'atura, nosaltres tampoc!
Arreu (Països Catalans), 24/06/2006
Un any més, el patriarcat i les problemàtiques que aquest genera segueixen immutables a la pràctica. Malgrat que les darreres reformes espanyoles respecte a les lleis del matrimoni civil i l’adopció havien generat esperances de canvis importants en certs sectors del moviment d’alliberament Gai, Lèsbic, bisexual i Transsexual (GLBT), els descarats atacs homòfobs que segueixen tenint lloc a casa nostra palesen el fet que el patriarcat, l’opressió i la intolerància són encara realitats ben presents. No n’hi ha prou amb reformes descafeïnades o lleis poc agosarades que ni tan sols qüestionen l’actual model de relacions si el que volem és justament destruir-lo i superar-lo.
En efecte, els avenços plantejats a l’estat espanyol pel govern ZP han despertat un fort rebuig entre els poders fàctics i els sectors conservadors, ultracatòlics i d’extrema dreta que han endurit encara més el seu discurs, al temps que els seus atacs revifaven considerablement.
Alhora, els grups GLBT més lligats als partits polítics parlamentaris autoanomenats "d'esquerres", de caràcter reformista, s'han dedicat a aplaudir acríticament l'aprovació del matrimoni i l'adopció, plantejant aquestes mesures com a grans victòries, com si ja s'hagués aconseguit tot, com si ara ja no calgués reivindicar res. No s’han plantejat les mancances evidents d’aquestes petites victòries que no són més que progressos dins del model patriarcal, ja que ni tan sols qüestionen els seus fonaments evidents, com és el cas del matrimoni.
A l’estat francés, la situació legal dels conjunt de GLBT és encara més endarrerida, com a conseqüència de la no equiparació de drets en els esmentats àmbits.
Maulets, de la mateixa manera que les organitzacions GLBT revolucionàries, creiem que l'aprovació del matrimoni i les adopcions (malgrat constituir drets pendents per a la plena equiparació legal) només responen a l'intent d'encaixar el moviment d'alliberament GLBT al sistema patriarcal, buidant-lo així de tot el contingut combatiu i subversiu que històricament ha tingut.
Es pretén, d’aquesta manera, seguir creant aquest fals prototip de gai jove, guapo, espanyolitzat/francesitzat cosmopolita, ric, casat i amb fills, que lògicament no correspon a la realitat. Mentrestant, la lesbofòbia i la transfòbia segueixen colpejant-nos i reproduint situacions discriminatòries entre els i les homosexuals. Es tracta, com sempre, de canviar una mica, de cedir una mica, perquè no canviï res. Reformar per frenar la revolució sexual.
Però hi ha sectors conservadors que no estan disposats a transigir ni tan sols davant aquests minsos canvis. El proper juliol, tindrà lloc a la ciutat de València l'"Encuentro Mundial de la Família", una trobada de grups neoconservadors antiavortistes, masclistes i homòfobs. El colofó a aquesta trobada serà la visita del Papa Ratzinger a la ciutat, el màxim representant d’una institució que històricament ha perseguit i condemnat, com segueix fent-ho, tota conducta, tendència o forma de ser que qüestionara el model de dominació per part de l’home heterosexual.
Davant d'això s'ha creat la campanya "Jo no t'espere!", que recull a centenars d'entitats i a milers de persones del País Valencià i de tots els Països Catalans, (entre elles Maulets) per expressar el nostre rebuig. absolut a la jerarquia de l’església catòlica i als grups neoconservadors i ultracatòlics.
Emparat i promogut per les autoritats sucursalistes valencianes i pel govern central espanyol, aquest "encuentro" servirà de nou, per intentar aturar els avenços del moviment d'alliberament GLBT i per atiar l'odi contra aquests col•lectius mentre es fomenten i justifiquen les agressions de tot tipus que seguim patint dia rere dia.
És hora de deixar ben clar que no permetrem que la intransigència d’unes i el “talante” suposadament generós i benvolent de les altres ens facen cedir en els nostres plantejaments transformadors i revolucionaris. Cal seguir avançant pas a pas cap a la destrucció del patriarcat com a origen d’una opressió que afecta a tot el conjunt de la societat. Perquè no podran ni conformar-nos amb reformes superficials, ni intimidar-nos amb demostracions d’ignorància intolerant.
Maulets, el jovent independentista revolucionari, emplacem al jovent català i a la societat catalana en general a seguir lluitant dia a dia contra l'homofòbia institucional i social i contra l'intent d'encaixar la dissidència sexual al si del patriarcat amb mesures reformistes. Seguim lluitant, ara i sempre, per la revolució sexual als Països Catalans!
Aturem l'homofòbia!
Amunt la dissidència sexual!
El combat maulet continua!
Maulets, el jovent independentista i revolucionari Països Catalans, juny de 2006
Maulets davant els atacs als i les treballadores
Arreu (Països Catalans), 23/05/2006
En els darrers mesos, el capital europeu i internacional, amb la col•laboració dels estats ocupants francés i espanyol han iniciat agressions definitives als drets dels i les treballadores del nostre país.
La implementació dels postulats del Procés de Lisboa, mitjançant la Directiva Bolkestein, la dinàmica de deslocalitzacions empresarials i acomiadaments massius i les darreres reformes laborals francesa i espanyola, són mostres evidents de la inexorable marxa del sistema capitalista cap a l’extensió de la precarietat, la flexibilitat i l treball terciaritzat temporal.
Denunciem l’efecte que aquesta dinàmica té sobre el jovent dels Països Catalans que veu hipotecat el seu futur i que pateix ja la precarietat n tots els àmbits.
Amb la Directiva Bolkestein el capitalisme europeu emprenia un procés de salvatge flexibilització del mercat de serveis, que és aquell que afecta a un nombre més gran d persones, especialment els i les joves. Es sotmetia el funcionament de les relacions laborals i l’activitat empresarial a les lleis del mercat i, per tant es desregularitzava tot allò relatiu a l’àmbit principal d’activitat humana i a la font bàsica d’obtenció d’ingressos per a milers d persones. L’excusa, una vegada més, era la de la competitivitat, però el fet evident és que aquesta reforma només obeeix als criteris neoliberals de privatització, desregulació i legitimació d la “llei d la selva” en les relacions productives, on l’empresa adquireix cada vegada més força, privilegis i poder de negociació. El capital europeu avança en el camí d’extracció privada de valor de totes les nostres activitats i d’agreujament de les condicions d’explotació.
Paral•lelament, els estats ocupants enllestien noves maniobres per aplicar a les seves realitats completes, la voluntat del mercat global. Sota l’irònic nom de “llei d’igualtat d’oportunitats”, el govern de Chirac, amb el ministre Villepin com a cap de turc, emprenia una descarada reforma dirigida a l’abaratiment dels costos per a les empreses i al foment de les ocupacions estacionals i precàries, dirigides als joves. El famós CPE consistia en un tipus de contracte laboral per a persones d’entre 18 i 26 anys que formaren part d’una empresa de més de 20 assalariades, en què hi havia un període de 2 anys de prova, possibilitat d’acomidament sense motiu o justificació, i sense previ avís (en alguns casos, avís amb un mes d’antelació). No existia cap prima per precarietat i les indemnitzacions eren exageradament baixes (8% del salari brut). El subsidi d’atur era aproxiamdament com el salari mínim i el període de subidi era curt i amb fortes condicions.
Les lluites del jovent i el precariat de les diferents nacions de l’estat francés, aconseguiren la retirada d’aquest tipus de contracte, però no de la totalitat de la reforma laboral, que amagava altres projectes semblants que han passat desapercebuts i s’aplicaran malgrat els triomfs aconseguits en la lluita que durà setmanes.
A l’estat espanyol, el govrn del PSOE ens atacava també a principis de mes amb una reforma de caràcter molt semblant, però silenciada camuflada rere el tarannà progresista i la complicitat dels sindicats oficials: CCOO i UGT. Es promou l’anomenat contracte de foment d’ocupació, que presenta semblances evidents amb el famós CPE francés. Aqust serà el qu afectarà a un nombre més gran de treballadores i suposa una indemnització de 33 dies per anys treballat (front al 45 del contracte ordinari) i subvenciona, a més, els empresaris. S’estableixen també contractes especials per a l’externalització, on la situació és encara més precària i inestable per a la treballadora i molt més barata i còmoda per a l’empresa. Es facilita l’acomiadament i s’abarateixen costos per a les empreses en totes les fases del procés d’explotació dels i les treballadores.
El PSOE deixa clara una vegada més (com ja va fer en èpoques de govern anteriors, per xemple amb les ETT’s) la seva intenció de supeditar els drets dels i les joves treballadores a la voluntat i l’interés empresarial.
Tot açò respon també a una dinàmica de canvi en les nostres estrucutres productives qu ens condueix a la terciarització i l’especialització en el turisme. S’afavoreixn encara més les ocupacions temporals i les subcontractacions, mentre l’agricultura i la indústria va desapareixent. Aquest any estem observant també un increment encara més accelerat del procés de deslocalitzacions industrials, que deixen en l’atur milers de persones i que traslladen la seva producció a països amb legislacions més laxes en matèria laboral i amb costos salarials menors. Les fal•làcies sobre improductivitat i dificultats conòmiques per a les empreses no són acceptables, tenint en compte les dades empíriques sobre la crescuda o el manteniment dels beneficis. Amb tot, SEAT, Miniwatt o, aquesta mateixa setmana Braun, preparen la seva fugida per satisfer la seva fam de beneficis a costa de milers de treballadors. Les possibles ocupacions en llocs de treball que no formen part del sector de serveis, són menys i menys creibles davant el consentiment dels governs que donen llibertat absoluta als explotadors i utilitzen el poder del dret i l’estat per imposar condicions injustes que només afavoreixen el capital.
És hora que el jovent català plantem cara a aquesta situació i fem front a totes les reformes laborals desregularitzadores imposades pels estats ocupants o per la Unió Europea. Cal una resposta clara a la desregularització i la flexibilitat per poder recuperar el nostre futur que ells i elles han posat en venda.
Contra la precaritat laboral i social, el jovent en peu de guerra!
Contra la societat patriarcal:
Reportatge fotogràfic de València i Mallorca] 8 de març de 2006: Només acabarem amb la violència de gènere, quan construim una societat no sexista.
València i Palma (l'Horta i Mallorca), 09/03/2006
València >> L'esquerra independentista ha volgut deixar el clar el seu missatge a la manifestació del 8 de març que s'ha celebrat a València. El bloc estava encapçalat per unes torxes portades per militants de la CEPC, creant un important impacte visual. Les dones que portaven aquestes torxes duien també lemes com ara: "La talla 34 també és violència de gènere".
Al llarg de la manifestació, s'han realitzat diferents pintades a tendes de roba, cosmètics... , s'han llegit troços del manifest unitari i Maulets ha realitzat una acció davant l'Ajuntament de València on s'ha recordat totes les dones que pateixen violència de gènere. Mentre es desplegava una pancarta on es deia: "Partits polítics institucionals culpables. Educació sexista=violència de gènere", s'encenien espelmes que volien recordar totes les dones que pateixen qualsevol tipus de violència.
Com plantegen l’autodeterminació?
Manifest per l'Autodeterminació dels Països Catalans
Foner | 14 Gener, 2006 18:33
Hem de ser conscients que l'especulació, la precarietat, el tancament d'empreses i les deslocalitzacions, la destrucció del medi ambient i la terciarització, la discriminació per gènere, etc. continuen i continuaran mentre s'apliquin polítiques neoliberals que no garanteixen els drets socials bàsics (educació, salut, habitatge, estabilitat laboral, seguretat alimentària, energia, igualtat entre sexes...) i es mantingui un model econòmic que avantposa la propietat privada a qualsevol valor social.
Des de fa mesos els polítics del Principat de Catalunya i del País Valencià estan immersos en la discussió sobre les reformes dels respectius estatuts d'autonomia. Però, que suposen els estatuts?
L'any 1978 s'aprovava a les corts generals espanyoles la Constitució, que fixava l'ordenament jurídico-polític de l'estat espanyol. Per a sufocar les reivindicacions socials i nacionals àmpliament assumides, s'estableix una petita descentralització administrativa, mitjançant estatuts d'autonomia que donen pas a la creació de les anomenades Comunitats Autònomes. Acceptar l'estatut comportava acceptar les regles del joc constitucional espanyol, és a dir acceptar els límits imposats per aquest i admetre els pilars bàsics del sistema: el capitalisme, la negació dels drets nacionals, la monarquia, etc.
L'actual reforma dels estatuts neix de la mà de les classes dominants, que són les més interessades a defensar-los, amb especial intensitat pel que fa al finançament, que la classe política del Principat ens ven com la solució als problemes de les classes populars. Hem de ser conscients que l'especulació, la precarietat, el tancament d'empreses i les deslocalitzacions, la destrucció del medi ambient i la terciarització, la discriminació per gènere, etc. continuen i continuaran mentre s'apliquin polítiques neoliberals que no garanteixen els drets socials bàsics (educació, salut, habitatge, estabilitat laboral, seguretat alimentària, energia, igualtat entre sexes...) i es mantingui un model econòmic que avantposa la propietat privada a qualsevol valor social. També es condemna un ampli sector de la societat catalana a la il•legalitat i la precarització, mitjançant polítiques repressives i d'exclusió, ja que els poders autonòmics volen assumir les competències d'immigració, però en cap cas proposen solucions diferents de les que ja aplica l'Estat.
Els estatuts suposen un atac directe a les aspiracions de llibertat dels Països Catalans. Es mantenen falsos símbols identitaris, com la imposició de la "blavera" (bandera autonòmica al País Valencià), i la negació de la unitat de la llengua, com també es nega el dret de les autonomies a federar-se entre elles. De la mateixa manera, els estatuts d'autonomia que ens proposen marginen la llengua catalana, fixen la cooficialitat del català, enlloc de l'oficialitat plena, mantenen el seccessionisme lingüístic i asseguren la disminució constant de l'ús i ensenyament del català a les aules per l'aprovació de lleis estatals, la imposició del castellà com a llengua vehicular a la justícia i la supeditació dels usos lingüístics al mercat capitalista (discriminació del català en l'etiquetatge i en el món audiovisual, per exemple).
No sorprèn, per tot això, que davant l'actual crisi del model d'”estat de les autonomies”, els dirigents estatals i autonòmics s'afanyin a renovar aquest pacte de submissió.No ens faran creure que l'estatut és de tots i totes. El que nosaltres necessitem és un procés constituent popular i democràtic, per tal de construir un nou model de relacions polítiques, socials, econòmiques i laborals als Països Catalans. Per assolir aquest nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni coaccions, és a dir, hem d'exercir el dret a l'Autodeterminació. /p>
Ni Reformes, ni Estatuts, Autodeterminació!
Adhesions col•lectives (entitats, plataformes, organitzacions...):
Alternativa Estel (Sindicat d'Estudiants de l'Esquerra Indepenendentista); Candidatura d'Unitat Popular (CUP); CEPC (Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans); Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional); Juventudes Castellanas Revolucionarias; Ateneu Popular Arrels; Casal Despertaferro de Reus; Col•lectiu Ecologista de la Vall de Calonge (Ateneu Popular de Calonge); Coordinadora Obrera Sindical (COS); Maulets; Moviment de Defensa de la Terra (MDT), Plataforma Antifeixista de Sabadell; Terra i Llibertat; Assemblees de Joves Avalot Quatretonda, Badalona, Barberà, Benissa, Granollers, Alt Urgell, l'Eixample Nord; la Vall del Ges, Poblenou, Sant Cugat, Sants, Sarrià, Sitges, Vilassar de Mar, el Figueró i la Garriga... i desenes d'adhesions més.
Raons per un sindicalisme d’àmbit català:
Les altres eleccions: les sindicals. A SEAT: acomiadaments improcedents i a MERCADONA: 187 dies de vaga indefinida. I el sindicat nacional, quan?
Aquestes setmanes properes arreu del país es celebren, més enllà de les eleccions al Parlament de Cataluya, molts processos electorals a dins les empreses que si tenen representació sindical.
I el panorama al nostre país, no difereix massa malauradament de l´estatal: els sindicats espanyolistes i "reformistes" de CCOO i UGT , malgrat que intentin amb comptagotes sovint individuals donar un barnís nacional, esdevenen les que acaparen la majoria de representants, i tot i les consecutives reformes laborals amb el seu suport, ha creat un desprestigi en molts dels seus mateixos representats, i escàndols sindicals com el cas de SEAT, amb una vaga de fam en marxa actualment pels acomiadaments perpetrats amb el suport de l´exconseller de Treball pel PSC Rañé, l´empresa , CCOO i UGT, com esmenten el col.lectiu d´acomiadats de SEAT, que faran vga de fam els dies 20,21 i 22 d´octubre, com afirmen en aquest comunicat.
Una notícia que no he vist en gairebé enlloc i diu molt de com estan les relacions laborals entre patronal i treballadors/es sovint escanyats per les hipoteques i la submissió que això comporta, és el cas de MERCADONA, on des del passat 23 de març els treballadors de Mercadona a Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) es troben en vaga indefinida reclamant la readmissió de tres companys acomiadats per Mercadona al constituir una Secció Sindical a l’empresa.
Reclamen també el respecte de les mesures de seguretat i higiene a Mercadona i la fi de l’assetjament laboral.
Segons els treballadors, en aquest enllaç en manifestació a València(on viu el propietari Joan Roig, President de l´influent patronal Institut de l´Empresa Familiar), comuniquen:
Mercadona ha respost la vaga contractant esquirols, entorpint la Inspecció de Treball, pressionant el Govern perquè il•legalitzès les mobilitzacions, amenaçant els treballadors que secundaren la vaga, vetant la notícia als mitjans de comunicació i, últimament, després de més de cent dies de vaga, oferint diners als treballadors pels seus “finiquitos” i el seu desistiment.
No són diners el que es reclama de Mercadona! És respecte i dignitat pels treballadors i treballadores de l’empresa, millors condicions laborals! La vaga continua mentre l’empresa obre les seues espectatives capitalistas cap al mercat europeu i es relameix de gust pels guanys i els nous supermercats oberts. Òbviament la dignitat al treball només serà assolida a una societat socialista i llibertària, però cap ací volem caminar…
Ja són vora 194 dies de vaga indefinida, de lluites i mobilitzacions, aviat és dit, una manifestació històrica per la durada i que resta a l´anonimat ja que la majoria d´afectats són treballadors/es de l´immigració, tot i que el que ha trascendit més és per l´agressió d´uns matons a un vaguista de MERCADONA. I tot això no és noticia? On és la premsa lliure?
Els sindicats que encapçalen mobilitzacions són CGT i CNT, i aquest darrer té una pàgina especial per denunciar i fer seguiment dels fets, així com un fòrum de debat dels conflictes. El que m´ha deixa més asturat, és que la pròpia empresa, anomeni Àfrica, al tema vagues a MERCADONA, en una referència racista per l´origen dels treballadors/es. D´escàndol.
En aquest enllaç del Departament de Treball , podeu trobar informació detallada, estatut del treballadors/es inclòs, per qui encara no tingui respresentació sindical i vulgui iniciar un procés electoral.
Com no, en clau de compromís social i nacional, algunes suggerències sindicals recomanables per constituir secció sindical i sindicat per rebre cobertura i fer candidatura a la teva empresa:
Intersindical-CSC(es defineix nacional i de classe, va votar no a l´estatutet de la moncloa) ; USTEC(ensenyament), CATAC(administració i sanitat) o IAC; CGT(sector privat i grans empreses) i molt recomanable la seva revista sindical "Catalunya", COS(petit però combatiu i a nivell de països catalans), al País valencià molt recomanable la Intersindical valenciana ; o la STEI-intersindical balear (ensenyament); i com no, a nivell d´assessoria laboral, caldria algun dia fer un homenatge públic per la tasca sociolaboral al bufet d´advocats laboralistes per excel.lència, el Col.lectiu Ronda .
Si un dia a nivell de països catalans es formula una forma estable amb les organitzacions sindicals anteriors recomanables, tindriem el que ja tenen a Galícia, la CIG o a Euskadi amb ELA i LAB. Cap nació no s´emancipa sense uns sindicats nacionals d´obediència propis que impulsin el procés entre els treballadors/es, i aqui estem badant fa temps, menys algunes persones perseverants dins els anteriors sindicats esmentats. Treballem per enllaçar i crear ponts sindicals, dins les empreses, però també al conjunt de la nació. Per quan una taula de diàleg nacional sindical?
Acció contra miniwatt de la cajei
Aquesta matinada, a quarts de set, s’ha realitzat una acció de protesta contra la deslocalització de l’empresa Miniwatt en solidaritat amb les treballadores i els treballadors. L’acció simbòlica consistia en fer un tall de carrer –a la cantonada de Moianès amb Gran Via- amb pneumàtics. Com a conseqüència d’això 9 persones -2 d’elles militants de la CAJEI- han estat detingudes indiscriminadament després d’una persecució pels carrers del voltant.
Manifest d’endavant
Capitalisme és precarietat
•
En els nostres dies, als Països Catalans som cada vegada més les persones que vivim en una situació de major precarietat.
Ens trobem amb feines cada vegada més inestables, amb contractes més curts (el 95% de tots els contractes que es fan són de menys de sis mesos), amb una major facilitat per ser acomiadats i acomiadades, amb menys prestacions (retallada de drets com l'atur o la jubilació), amb menys formació per a la feina a desenvolupar o amb l'obligació d'acceptar feines amb major mobilitat.
Com a conseqüència d'aquesta inseguretat ha crescut de forma alarmant la sinistralitat (300 treballadors i treballadores catalanes perden al vida cada any en accidents laborals), la nostra capacitat de defensar uns mínims dignes s'ha reduït dràsticament, i hem vist com minvava el poder adquisitiu real.
Els propietaris dels mitjans de producció necessiten constantment augmentar els guanys a costa de retallar cada vegada més drets socials i empitjorar les condicions de vida de la majoria.
Aquesta precarietat és encara més greu per a sectors socials com el jovent, amb uns índexs d'atur del 30% i amb prop d'un 70% que treballen amb contractes temporals; les dones, que segueixen cobrant menys (un 70%) per fer la mateixa feina i ocupant majoritàriament les feines de temps parcial; i els i les immigrants, que han de treballar en condicions inhumanes i sovint sense cap dret.
Al mateix temps, les polítiques neoliberals no s'han limitat a desregular i precaritzar el món laboral: serveis socials bàsics com la sanitat, l'ensenyament, les comunicacions, l'energia o els transports públics han patit un procés de privatització que ha suposat un empitjorament de les condicions dels seus treballadors i treballadores i sobretot, han estat un regal d'uns serveis propietat de tots i totes a unes poques mans, que només tenen l'objectiu del benefici privat i no del servei públic.
Així, cada vegada són més les persones excloses dels suposats beneficis d'un estat del benestar cada vegada més reduït. Les regressives retallades socials han començat a amenaçar fins i tot les pensions i aquesta retallada sembla no tenir aturador.
La precarietat s'ha manifestat també amb l'insultant augment dels preus de l'habitatge: en menys de deu anys els preus s'han duplicat, i avui cada vegada més persones han de destinar més de la meitat del sou a pagar per un dret humà bàsic com és l'habitatge. Els propietaris del sòl, els grans especuladors immobiliaris, els mateixos bancs, ens roben així el que encara no ens havien pres amb la plusvàlua del nostre treball. Tant per mitjà dels lloguers com d'unes hipoteques que ens esclavitzen per tota la vida.
L'organització de l'economia i de la producció ha sofert també grans canvis, la flexibilitat creixent, la facilitat de comunicacions i la debilitat de la intervenció pública en l'economia han fet que les empreses es deslocalitzin a nivell global, portant la producció a països amb menys drets socials, menys impostos i menys controls a l'activitat de les empreses i al seu impacte ecològic; i s'externalitzin a nivell local, subcontractant parts de la producció i fragmentant les i els treballadors amb diferents condicions. El desmantellament industrial s'ha accelerat amb la integració al marc econòmic europeu, on el futur dels Països Catalans sembla destinat al turisme i a la construcció: l'economia del ciment representa una porció cada vegada més gran del PIB del nostre país. I ha suposat un increment del sector de serveis que també ha afavorit aquesta fragmentació i desregulació.
Tota aquesta ofensiva neoliberal ha suposat una forta transformació de les nostres vides, i s'ha recolzat en una ideologia de l'individualisme i la insolidaritat, difosa tothora pels mitjans de comunicació i la cultura de masses, que destrueix el teixit social. Hem vist un increment del racisme que permet l'explotació de les persones immigrades. S'ha fomentat una cultura de la inseguretat i la criminalització de determinats col•lectius, com la immigració, o de lluites populars, que justifica l'increment del control i la repressió. I la dreta més conservadora recupera la ideologia més sexista i els valors més retrògrads que permeten reforçar el model familiar patriarcal on les dones assumeixen les tasques d'atenció que l'estat ha anat perdent producte de les retallades socials.
Cada vegada és més clara la fal•làcia que el capitalisme era l'unic sistema que garantia un progrés continuat i una millora de les consicions de vida de tothom. Avui l'ofensiva del capital ha significat un trencament del pacte social que suposà l'establiment de l'estat del benestar als països occidentals durant la segona meitat del segle XX, i que al nostre país ja fou molt minvat per l'existència de la dictadura franquista. Un pacte que s'havia assolit gràcies a les lluites de la classe treballadora, i que començà a esberlar-se a Europa i als EUA als anys vuitanta amb l'inici de l'ofensiva neoliberal. Al nostre país aquesta ofensiva fou més evident a partir dels 90, amb la primera gran reforma laboral desregularitzadora del 1994 aprovada pel PSOE i CiU, que legalitzava el treball temporal, i amb les polítiques privatitzadores i de desmantellament del sector públic.
La progressiva precarització de les condicions de treball fou continuada i aprofundida per les noves reformes del PP, que facilitaren l'acomiadament i reduiren els drets com la prestació per desocupació, culpabilitzant treballadors i treballadores i obligant-nos a acceptar condicions de treball indignes. Amb l'argument de reduir l'atur, es donava estatus legal a tot un seguit de pràctiques explotadores fins aleshores submergides. La retallada dels drets socials s'acompletava amb reformes com les de l'ensenyament i una major encara onada de privatitzacions.
Totes aquestes agressions s'han fet davant la debilitat i inoperància dels sindicats i partits d'esquerres majoritaris, alguns dels quals han arribat a assumir el discurs del neoliberalisme, acceptant els criteris de privatitzacions, "moderacions salarials" i "flexibilitat". Però la dificultat de plantar cara també ha estat deguda en part a totes aquestes trasformacions que han fet molt difícil la resposta de la classe treballadora amb els mitjans organitzatius tradicionals. L'esquerra tampoc ha estat capaç d'articular un alternativa teòrica i organitzativa que respongués als reptes i a la realitat actual de la classe treballadora.
Malgrat totes aquestes dificultats, l'agreujament de la precarietat, del nostre treball i de les nostres vides, no fa més que confirmar que no serà possible una societat justa sense superar aquest sistema regit per la lògica del màxim benefici, sense construïr una societat on l'objectiu siguin les necessitats de les persones i la millora continua de les condicions de vida, el respecte al nostre medi i l'emancipació dels pobles i de la humanitat.
Que no ens precaritzin la vida:
Per uns Països Catalans lliures i socialistes.
La lluita és l'únic camí!
Endavant.
Maulets continua la seua campanya per l'habitatge amb el periòdic "65464"
En el marc de la campanya http://www.politics-immobiliaria.com amb la que l'organització Maulets reivindica els drets dels joves a un habitatge digne i denúncia la polítca especuladora que es dua terme, arriba el primer número del periòdic "65464".
En el marc de la campanya http://www.politics-immobiliaria.com amb la que l'organització Maulets reivindica els drets dels joves a un habitatge digne i denúncia la polítca especuladora que es dua terme, arriba el primer número del periòdic "65464". La missió és donar a conèixer amb més profunditat les causes i conseqüències de la política d'habitatge que existeix actualment a la ciutat de València i a tots els Països Catalans i que està fent que les joves no trobem unhabitatge digne.
Al primer número podem trobar un dossier que analitza la situació de l'habitatge i els joves, un reportatge sobre la lluita veïnal al barri de Benimaclet als últims 5 anys, la primera acció de la campanya 65464 que es va fer davant de la Conselleria de Territori i Habitatge a banda de les notícies breus i noves convocatòries.
Els exemplars es distribueixen inicialment al Centre social-bar Terra i molt prompte a altres indrets de la ciutat de València.
El periòdic es pot consultar també a http://www.65464.org
Solidaritat de “rescat” amb els membres de Cruz Negra Anarquista:
P.-A Madrid sembla que hi ha interès d'il.legalitzar Cruz Negra Anarquista ¿Com es veu açò des de Barcelona? ¿En un moment donat li podria arribar a Alerta o Rescat?
R.-Tota il•legalització, tota repressió política és condemnable per Alerta Solidària, afecti al País Basc o, com aquest cas, especialment a Madrid. El treball de Cruz Negra Anarquista s'ha distingit sempre pel nivell admirable de coherència i valentia amb que expressen el que defensen. I és a la llarga el que més preocupa a l'estat és la por a que un discurs arribi a fer-se un espai dins la societat, cosa que només poden fer els discursos fonamentats, amb arguments clars i coherents. D'altra banda però, que la seva il•legalització vagi acompanyada de vinculacions amb una organització com els GRAPO, fet grotesc per quasi-absurd, demostra la facilitat amb que l'Estat pot desfigurar el treball real d'un col•lectiu, derivat també per l'escàs suport d'aquest més enllà del seu cercle organitzatiu.
Des de Barcelona, l'existència de Rescat ve condicionada a la situació d'uns presos concrets més que no pas el desenvolupament d'una ideologia o lluita global. Per això és difícil fer paral•lelismes amb els de l'organització llibertària. D'altra banda, Alerta Solidària, tot i haver patit incidents i repressió més o menys directa, encara no ha detectat la necessària campanya prèvia de difamació mediàtica patida per la CNA. El risc el tenim present ja que més d'una dada ens el recorda constantment, però en tot cas, nosaltres no som més que una part de l'Esquerra Independentista i el que tenim molt clar és que, il•legalitzats o no, la lluita del conjunt del moviment, a hores d'ara, ja no hi ha qui la pari.
llegeix el totxo que he penjat...JA,JA,JA. Ya te lo dije: me haces gracia. Relee tus comentarios (de dos meses para acá) y verás que en este punto siempre te patina la teoría. Dirás lo que quieras pero en las manis se grita independencia i socialismo; poco se habla de revolución (y menos de quemar la Txeneralité).
U
