Mensaje
por Chimaera monstrosa » 10 Ene 2010, 10:37
Marie I
Marie té nom d’ocean petit
o de planta
amb el seu cabell curt
trena esperançes fresques
té un somriure per mi
i més coses que no diré
ni que em torturen o em maten
té frescor de pinada
i sentidet picant d’escarlata
Marie potser no ho sap
però és una caragola
i un peix donzella
capturat per mi sol
en braves aigües marines
té, no sé com dir-ho,
bromera altiva que es qualla
i unes mans fines
que voldria pendre cerimoniosament,
com qui estima la natura
a més a més té uns ulls
bruns que estime
i li va guanyant d’a poc
una rojor als cabells
que esdevindrà rossada
tenen gust de manantial
els seus besos
i uns pits que no
em deixa acaronar
lentament, breument
em demostra que és per mi
com si no volgués,
com si em defugira
Faig ací testament mural
del meu amor envers Marie,
que així és com jo li dic
i com a ella li agrada
que jo li diga
El que més li agrada,
el que menys m’agrada,
és fer-me rabiar
de formes que treu de la
seua imaginació desbocada
És així, que li anem a fer!
Espere de tot cor
que ben aviat
se li’n vaja tota la tonteria.
Marie II
Pablo Neruda tenia
a Illa Negra una
amantísima dona
que es trobà un tauló
de fusta surant
i li preguntà
qué significa?
No ho sé, li respongué
Jo em vaig trobar
una amantísima dona surant
i li preguntí
qué vols?
I no entengué ni una paraula
Ara aquesta dona
torna a mi novella,
passant per tots els colors
del mar que conec
i no sé que preguntar-li
, o com pendre-li la mà
o furtar-li un bes
d’a poc que la reconec
se’m torna més adusta i austera
o més esquiva i llunyana
No m’agrada quan calla
perquè està com absent
i per tant,
m’encissa el seu somriure
marí i banyat de sol
Sincerament, no sé com
tornar a ella, si açò
estarà bé o mal
ara ella parla i jo calle
però calle en poemes
per a ella, que un
vent misteriós li porta,
per a que riga d’ells
Diuen que l’amor adolescent
consisteix en voler el millor
per a l’altre encara que
siga sense ú mateix
però jo ja no crec
en amors platònics
lentament em desfaig
en versos d’amor presocràtic
i aquesta filera de versos
que m’allunya o m’apropa a tu,
qué significa?
Poema III
Colometa meva
dolça perleta
deixa´m que t'estime
cosa xicoteta
De nit i de dia
et vullc amb gelosia
eres mel de romer
i tendra llepolia
aigueta del meu cor
bonica companya
perdona´m el rencor
que el bo tot s'apanya
Ara portes la remor
de l'aigua de la font
eres sempre el meu amor
de vida fem un pont
Et porte al meu costat
et porte al meu endins
t'estime d'amagat
eres orige i fins
Corre la vida lleugera
que de mals ens aguarden un munt
anem per la dreçera
arribem ben amunt.
Dimitri Dimitrievich Bonzonoff