Desalojo de Can Vies

Foro para la difusión y el debate sobre el Movimiento Libertario y el Anarquismo en general con todas sus tendencias y derivaciones. Noticias sobre el Movimiento Libertario o los movimientos sociales.
Avatar de Usuario
llibertari77
Mensajes: 789
Registrado: 19 Dic 2008, 19:51

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por llibertari77 » 03 Jun 2014, 17:31

Octaveta del Crit repartida a la mani per Can Vies del disabte 31 de maig.

per Comité Revolucionari Internacionalista Tosut (CRIT) 03 jun 2014

Companys, ni un pas enrera! Convocatories per exigir la liberació dels pressos per les manis de Sants? Solidaritat amb la lluita al Brasil, Turquia...

QUE LA REVOLTA DE SANTS SIGUI TAN SOLS EL PRINCIPI!

La revolta social al barri de Sants dels últims dies marca un abans i un després. Una part important de la gent del barri s’està rebel·lant contra el desallotjament de Can Vies i l’enderrocament bestial de l ’edifici. Can Vies ha estat territori contra el poder de l’Estat i del capital des de fa 17 anys i molta gent l’hem defensat com a nostre, perquè és nostre. A Can Vies hem defensat una manera de viure, de crear i de relacionar-nos sense cobertura oficial, sense institucions, ni empreses ni subvencions. Ara bé, aquests últims dies estan sent també la oportunitat per a expressar el malestar generalitzat per la misèria que el capital ens imposa a tots els nivells de les nostres vides.
La solidaritat activa entre milers de persones com a expressió d’un desig col·lectiu per a viure sense obeïr, suposa un gran perill per a les autoritats polítiques, mediàtiques i econòmiques. I ho saben. La lluita al carrer demostra que només organitzant-nos de forma col·lectiva podem defensar els nostres interessos i les nostres vides. El suposat diàleg amb els nostres enemics tan sols ens porta a on ells precisament volen: a sotmetre’ns i a acceptar la seva lògica.
Can Vies ha tingut tanta importància no perquè fos un projecte cultural o educatiu valuós, sinó perquè era un projecte amb el tret constitutiu del no pacte, la ruptura, la negació de cada govern, la negació de qualsevol representant. Negociar amb l’Estat anul·la les bases de la nostra lluita: crear una societat sense classes, sense explotació, sense relacions de dominació. La nostra acció canvia de caràcter si obeeix a un pacte amb l’autoritat o si, encanvi, es nega a obeïr. Can Vies no era ni serà un centre cívic. No és ni pot ser part d’un projecte culturalista, “obert”, progre o humanista de qualsevol professional de la política. És la decisió de fer política sense aquest professional y en contra seu. I és que negociar equival a desaparèixer en tant que activitat emancipadora. Ja hi ha moltes persones que no veuen cap problema en omplir el barri de barricades, atacar bancs o tirar pedres a la policia per a defensar una forma d’organització social autònoma sense mediadors. Els incontrolats i les incontrolades ens hem multiplicat i, a més a més, sabem i aprenem poc a poc a cuidar-nos.
Curiosament, l’Estat i els mitjans d’incomunicació intenten introduir les divisions del passat entre manifestants pacífics i violents. És evident que tal divisió no existeix. El conflicte ja s’ha estès i hem de fer que s’estengui encara més. Ja no és la cua de la manifestació la que fa els seus rituals, sinó moltíssims veïns del barri i de la ciutat. Cada vegada és més evident que el pacifisme resulta inútil, per això la participació en els disturbis augmenta i una nova cultura de l’autodefensa creix: la de combatre col·lectivament. Però no es tracta de la violència per la violència, sinó de marcar objectius clars i atacar al capital i els seus símbols. No s’ha d’actuar de forma aleatòria o compulsiva, ni tenir una sensació difusa de responsabilitat sobre els aconteixaments, sinó d’assumir plenament la tasca d’actuar junts, amb els col·lectius organitzats, les assemblees i les persones que vulguin promoure pràctiques en contra i fora dels permisos i les normes dels nostres adversaris.
Altres formes de viure ompliren i seguiran omplint els carrers de Sants, Gamonal, Istambul, Rio,... amb barricades per a defensar-nos d’aquells que només pensen en el benefici econòmic i polític, excloent-nos amb les seves lleis, reprimint-nos amb la seva policia, manipulant-nos
amb els seus mitjans. Estem aquí i hi seguirem estant, oposant la nostra comunitat de lluita al món individualista, mercantilista i patriarcal on la vida es redueix a mera supervivència. Els amos i governs destrueixen projectes amb 17 anys d’història i també destrueixen milers de vides cada dia. Que ningú es deixi enganyar: quan la comunitat guanya, les lleis opressives dominants perden. Quan les lleis guanyen (es) perd la comunitat. En altres paraules, nosaltres o l’Estat, la vida en comú o la barbàrie. El que més necessitem en aquest moment és potenciar els llaços entre nosaltres, les col·laboracions i les coordinacions que ens permetin crear i defensar el món en què volem viure.
Cap més desallotjament, cap més desnonament. Prou detencions i pallisses a comissaria i a les furgonetes. Multipliquem les ocupacions, internacionalitzem el conflicte. Reconeixem-nos en les lluites contra el capital arreu del món. Cal seguir combatent i al mateix temps desenvolupar i millorar els nostres vincles, organitzar-nos i coordinar-nos. Estratègia comú, estratègia d’allò comú. Darrera cada barricada, un projecte col·lectiu; davant de cada projecte, una barricada.
Fora la policia dels barris!
Llibertat per als detinguts!
Llibertat per a totes les preses per lluitar!
Okupem cent, mil Can Vies!
Llarga vida a l’esperit que incendia els carrers de Sants i Barcelona!
Llarga vida a la Rosa de foc!
Això tan sols acaba de començar!
CRIT
(Comitè Revolucionari Internacionalista Tossut)


Castella: http://barcelona.indymedia.org/newswire ... /index.php

Avatar de Usuario
llibertari77
Mensajes: 789
Registrado: 19 Dic 2008, 19:51

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por llibertari77 » 03 Jun 2014, 20:25

Para estos días:


Imagen

Imagen


Agur :( :lol:

Imagen

Avatar de Usuario
llibertari77
Mensajes: 789
Registrado: 19 Dic 2008, 19:51

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por llibertari77 » 04 Jun 2014, 01:50

El efecte Can Vies ha dejado huella, estará presente en cada resistencia ante desalojos :D


Imagen

A Coruña.

Avatar de Usuario
_nobody_
Mensajes: 10668
Registrado: 12 May 2002, 13:28

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por _nobody_ » 04 Jun 2014, 16:12

Artículos para pensar

Foc, foc, fot-li fort

http://www.media.cat/2014/06/04/foc-foc-fot-li-fort/
Emmarcat en l’intens seguiment informatiu de les conseqüències del desallotjament i intent desmuntat de demolició de Can Vies per part de la cadena nacional privada de Catalunya, 8tv, el programa ‘Migdia’ tornava a abordar la qüestió en l’edició del passat divendres. Acompanyaven la conductora Ruth Jiménez tres tertulians habituals en els diverses plataformes comunicatives del Grupo Godó –i en d’altres– Marta Lasalas, Francesc-Marc Álvaro i Nacho Martín Blanco, dos periodistes del programa i, com a convidat, el que signa això que llegiu, en qualitat de veí de Sants.

Abans que la pròpia estructura formal de la tertúlia o les arts dialèctiques dels avesats contertulians ho impedissin, vaig voler fer d’entrada un parell d’apunts dels tres que tenia pensat posar sobre la taula (em va quedar pendent recordar que els equipaments de què gaudeixen des de fa anys tots els santsencs són en grandíssima part resultat del combat i la desobediència dels activistes de cada època). Entre els que sí que vaig esmentar, aquest força polèmic:

“La gran paradoxa de tot plegat quina és? S’ha de condemnar la violència –tothom estem en contra de la violència– però tots sabem, tots els que estem aquí ho sabem, tots els periodistes ho sabeu, que si no hi hagués hagut violència no se n’hagués xerrat d’això”.

Des de l’esclat dels aldarulls de resultes del desallotjament del dilluns 26 i l’enderrocament d’una part de l’edifici del dimarts 27, aquest popular espai del barri de Sants situat al carrer dels Jocs Florals, just davant del Centre Catòlic i pocs metres més amunt de la secció santsenca de la Unió Excursionista de Catalunya, ha esdevingut focus de preeminent atenció mediàtica.

Les primeres protestes i incidents violents van produir-se el mateix dia del desallotjament, amb especial perjudici per a la professió periodística, amb una unitat mòbil de TV3 cremada per alguns manifestants i un vidre trencat de la redacció de La Directa per part d’alguns Mossos. Però van ser els treballs de demolició de l’endemà i la reacció visceral que aquests van generar el que, en essència, va encendre, literalment, l’excavadora i, metafòricament, les redaccions dels mitjans de comunicació. D’ençà d’aquest episodi, una casa okupada de nom Can Vies, fins aleshores desconeguda –excepte per bona part del veïnat de Sants i pels moviments socials “del rollo”– ha estat, fins que els Borbons han decidit perpetuar-se, un dels protagonistes absoluts de l’actualitat, copant minuts d’informatius, de tertúlies de ràdio i televisió i cròniques, editorials i planes d’opinió en els diaris impresos.

El conflicte desfermat pel desallotjament i intent desmuntat d’enderrocament d’aquesta casa okupada de nom Can Vies –o Can Vives, segons una assabentada delegada del Gobierno a Madrid– ha estat tan elevat, i tan sostinguda la rellevància pública, que els mitjans de comunicació massius han hagut d’escodrinyar en el fenomen i fer l’obligat exercici de contextualització. En destaco la visita de l’Antoni Bassas al Centre Social de Sants, emblema de l’activisme veïnal, on el seu president, Josep M. Domingo, afirmava que havien “tocat un símbol”; el reportatge ‘Sants, zona roja’, d’El Punt Avui, en què el periodista David Marin feia un repàs a la història d’un barri amb un potent moviment republicanista i obrer: “A Sants es van fundar ERC i la CNT, i, durant el franquisme, les CCOO”; el reportatge a dues planes del Diari Ara del diumenge, en què es dóna veu a diverses generacions de residents i/o participants de Can Vies en els seus 17 anys d’existència; i el petit repor al TN vespre també de diumenge amb les intervencions d’un octogenari líder veïnal i d’un cooperativista de ‘La ciutat invisible’, rememorant la història de lluita de Sants, el primer, i els lligams del barri amb la cooperació i l’autogestió, el darrer.

En condicions normals i en cas que els càlculs de l’Ajuntament de Barcelona haguessin reeixit, la desokupació hagués merescut un mer apunt informatiu, probablement més intens que en casos similars recents –com el de La Carboneria, per exemple, amb un foc mediàtic que es va declarar el 19 de febrer i extingir el dia següent– però, en general, hagués seguit la línia de la cobertura habitual que fan els mitjans massius tant de la il·legal okupació i legal desokupació d’immobles, en concret, com dels moviments socials autogestionats, en general. L’èxit de la calculadora municipal passava irremeiablement, doncs, per una repercussió mediàtica el més tènue possible. Abans de la contesa de les europees del dia 25 hagués estat inviable perquè l’altra calculadora, l’electoral, hagués pogut incendiar-se en l’intent. Entre les eleccions i la data límit per fer efectiva l’ordre d’execució, el dilluns 26 esdevenia, per tant, el moment ideal. Amb tots els mitjans traient fum per analitzar el resultat d’unes eleccions la participació en les quals, essent a Catalunya força més positiva que fa cinc anys, no va arribar al 50%, la desokupació de l’emblemàtic espai alliberat de Sants podria passar sense pena ni glòria.

Podria, però en realitat, no. El teixit associatiu del barri, i també els executors del desallotjament, coneixien el perill real de deflagració, per bé que a tots de ben segur que els va sorprendre la seva virulència. Qui no ho sabia eren els de sempre, els que no han posat els peus a Can Vies durant aquests 17 anys –com no ho fan en cap altre espai similar–, els que tampoc no han fet acte de presència en les seves diverses marxes reivindicatives –sense incidents, excepte en una de les darreres, en què es van trencar uns vitralls històrics de la seu del Districte–. Qui no ho sabia eren aquells que viuen eternament aliens a la realitat micro dels barris; els que són incompetents per distingir el fil conductor que enllaça entitats combatives històriques amb d’altres formes de lluita o resistència més noves; incompetents per copsar la línia contínua entre l’activisme veïnal o al voltant de la parròquia de Sant Medir de finals del franquisme i durant la transició i els col·lectius de joves –fills d’aquell activisme– que als 90 van construir noves formes d’expressió social i cultural com també de manifestació, solidaritat i rebel·lia, col·lectius de joves que igual que van erigir les Festes Majors Alternatives van okupar la Hamsa, Can Blanco o Can Vies; incompetents per entreveure les connexions que hi ha entre tots ells i les diverses entitats de lleure, com els esplais, o de cultura popular del barri, com diables, castellers o bastoners; incompetents per capir els nexes entre aquella joventut dels 90 amb les actuals cooperatives de treball o de consum del nostre barri i amb els mitjans de comunicació que radiografien –aquests sí – els moviments socials de base; i incompetents per entendre com casa tot plegat amb les –diuen que novedoses– experiències intergeneracionals de recuperació d’espais i d’autogestió en el lluitat i suat –que no regalat!– recinte de Can Batlló.

Responia Francesc-Marc Álvaro a la taula de 8tv la meva agosarada intervenció inicial sobre el fil directe entre foc físic i foc mediàtic afirmant que, precisament ara, l’actualitat informativa n’anava plena d’exemples de desobediència pacífics, com el moviment sobiranista o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. La comparació s’autoinflama a l’instant. Les diverses formes d’organització fora del sistema i en contra del sistema i la seva vida no alienígena dins d’un ric context social han rebut i reben com a resposta dels mitjans massius –de per sí, sistèmics– la perpètua invisibilitat. A no ser que s’hi cali foc, és clar.

Tot esperant –que no desitjant– Felip VI, sembla que Sants ha deixat de fumejar. Tornarà el seu treball quotidià, cívic i reinvindicatiu, proactiu, pacífic, aliè a la mirada d’aquells a qui en un esclat de foc se’ls revelen de sobte centres socials autogestionats on hi feien antres okupes, se’ls revela xarxa on hi veien –o encara hi veuen– clars antagonismes; i, sobretot, aliè a les peces editorials, columnes d’opinió, piulades-Bonzo i tertúlies de l’entreteniment des d’on un munt de savis, experts en desconeixença, ens comminen a condemnar els paorosos incendis de què, tristament, un cop i un altre, ells mateixos beuen i viuen.

Foc, foc, llenya al foc, oi Josep Fortuny?



Pensar la seguretat amb #EfecteCanVies
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/ ... 33495.html


Els darrers dos dies l’actualitat política catalana ha estat molt pendent de l’#EfecteCanVies. Se succeeixen les portades, les tertúlies i les columnes d’opinió sobre el desallotjament del Centre Social Okupat de Can Vies al barri de Sants de Barcelona i sembla ser que un dels únics denominadors comuns dels discursos és el concepte de conflicte. Sobre Can Vies cal parlar de conflicte però els seus termes no es poden reduir a les destrosses i als aldarulls, sinó que calen anàlisis que superin l’etern debat sobre els contenidors.

En primer lloc la gestió de l’Ajuntament de Barcelona està essent nefasta: desallotjar un espai clau dels moviments socials del barri de Sants i de la ciutat, trencant les negociacions que feia temps que estaven donant-se i al·legar pressions per part de TMB i que sembla que aquesta mateixa nit han sigut represes; desplegar un operatiu del cos de Mossos d’Esquadra desproporcionat i amb pràctiques policials exageradament contundents en el marc de la manifestació de protesta; i finalment, enderrocar l’edifici del Centre Social.

L’alcalde Trias, amb un discurs que obre la possibilitat del diàleg, repeteix fins a la sacietat que no negociarà mentre hi hagi aldarulls; el regidor del Districte Jordi Martí, de qui fa dies que es demana la dimissió, recorre els platons de televisió condemnant la violència i, quan baixa el nivell de tensió, aprofita per anunciar el Pla Paral·lel i l’enllumenat mode ”smart city” que posarà a l’avinguda i que costarà a la ciutadania més diners que tots els contenidors cremats en la darrera dècada a Barcelona.

En aquest marc, i encara amb la ressaca de la ja anomenada popularment com a “festa de la democràcia”, voldria aportar alguns apunts sobre seguretat i ordre públic.

Per una banda el ja famós #EfecteCanVies no és només una resposta per la pèrdua d’un espai simbòlic, sinó que és el qüestionament d’un model de ciutat que no té lloc pels moviments socials ni pels espais alliberats. Barcelona és una ciutat que alberga moltes ciutats invisibles fetes de persones, històries, somnis i realitats però el model Barcelona només respon a una determinada part d’aquests mons. La Barcelona maca és la de la gent amb poder adquisitiu, de la gent que ve de vacances i de la gent que es lucrarà amb els casinos i l’economia de la màfia al Barcelona World. Aquesta contradicció és cada cop més ferotge, ja que cada dia són menys els passatgers que poden comprar el bitllet de tren de la Marca Barcelona, del Passeig de Gràcia i de les òperes al Liceu. La Barcelona del 99% fa equilibris per arribar a final de mes, no pot pagar el transport públic, està a l’atur o amb feines temporals intermitents i veu com l’habitatge fa llustres que ha deixat de ser un dret per esdevenir un martiri.

En termes de seguretat ciutadana i d’ordre públic, que és l’assumpte que sembla que més preocupa aquests dies a les tertúlies i als despatxos, la dicotomia eternament enfrontada cada dia pren més força, obrint una escletxa que no para de créixer i que mina la cohesió i la possibilitat de viure en una ciutat comuna. La seguretat, com moltes altres dimensions de la vida pública de les ciutats i de les societats, emana d’un pacte social que ha d’incloure a totes les persones i grups que conviuen en un territori i, a Barcelona, el pacte fa temps que té goteres.

Per altra banda, aquest pacte social no només està trencat, sinó que s’han dinamitat la majoria dels vincles socials que l’articulaven. Els moviments socials, el teixit veïnal i les organitzacions de la ciutat de Barcelona, fa dècades que treballen per a construir ponts, justícies i solucions col·lectives a les desigualtats, als conflictes i a les necessitats. Tot i això, el consistori no dóna resposta a les demandes i, per tant, en termes fàctics no reconeix aquest teixit com agent polític legítim –s’ha de veure com es desenvolupen les negociacions acabades de recuperar amb Can Vie. En aquest sentit, els vincles estan trencats en la mesura en la que els mecanismes polítics de participació ni són eficients, ni són d’entrada i retorn. L’Ajuntament actua, els moviments protesten, l’Ajuntament continua actuant, els moviments continuen protestant. Aquesta lògica desgastant, absurda i que tan sols aconsegueix canvis miserables després de processos llarguíssims i feixucs, no només desgasta la confiança en un Ajuntament que ofereix diàleg quan ja ha tirat Can Vies a terra, sinó que trenca tot horitzó de consens o d’acord. És en aquest punt, en el que la resposta organitzada amb pràctiques de desobediència esdevé una forma obligada de diàleg polític, una via que, imposada per la ignorància i la falta de voluntat de l’equip de govern, esdevé l’única manera de fer sentir les veus dels que no importen. Així, tornant al concepte de seguretat, la resposta policial a un fenomen social tant dramàtic, només aguditza el conflicte i l’esquerda política. Avui és el barri de Sants, però demà serà Sabadell si es fa efectiu el desallotjament de les 146 persones que viuen al bloc de l’Obra Social de la PAH.

La seguretat és un concepte integral que fa referència a la garantia dels drets fonamentals i a la gestió dels conflictes amb la finalitat de potenciar el benestar col·lectiu. Limitar la seguretat a una qüestió d’ordre públic implica, per un costat, prioritzar el mobiliari urbà i la seguretat vial a la garantia de drets. D’altra banda, també suposa entendre la seguretat com a repressió de la dissidència, en la mesura en què enlloc d’abordar els conflictes incorporant les necessitats i demandes de totes les parts, s’utilitzen els cossos de seguretat públics per abordar-los a cops de pal.

Finalment, cal analitzar també l’#EfecteCanVies amb una mirada que incorpori la crisi de règim que fa temps que s’està vivint a casa nostra i que, tornant als moviments socials, es va manifestar i exposar des de múltiples perspectives a la primavera del 2011, quan les places de totes les ciutats i pobles de l’Estat Espanyol es van omplir de tendes de campanya i de persones indignades en un dels moviments de desobediència civil pacífica que més propostes ha formulat en els darrers cicles polítics i que menys repercussió formal ha tingut a les institucions. S’ha d’entendre que el 15M, entre moltes d’altres coses, va popularitzar una palanca política que explica molts dels moviments que s’han fet forts a partir de llavors: quan la llei no és justa, és legítim desobeir.

En aquest sentit, el concepte de seguretat es reconfigura cap a la capacitat que tenen els col·lectius i organitzacions de respondre i garantir les necessitats de les persones: la PAH amb l’habitatge; Tanquem els CIEs amb la defensa dels Drets Humans dels Interns dels Centres d’Internament d’Estrangers; els Centres Socials com Can Vies amb la funció d’articular i potenciar projectes de barri; etc. Per tant, la seguretat entesa com a garantia de drets i allunyada dels cops de porra dels cossos de seguretat pública, avui passa per la capacitat que tenen els i les ciutadanes autoorganitzades de respondre amb la construcció de projectes i mobilitzacions que dibuixin horitzons de solidaritat i de suport mutu en front de la por de la misèria.

Què cal fer a partir d’ara? I, en termes de seguretat ciutadana, com es respon als vespres de focs i casseroles?

La resposta ni és senzilla, ni és ràpida, ni està sobre la taula, però de ben segur que no és policial i que es comença a dilucidar a partir de l’anunci de la nova etapa de negociacions i de la reconstrucció de Can Vies per part de l’Assemblea del CSA. El que s’ha de considerar és que la solució ha de passar per reconèixer que hi ha en joc molt més que nits sense soroll d’helicòpter i contenidors que arribin a l’alba. Que la solució ha de passar perquè el consistori cedeixi en algunes qüestions i assumeixi responsabilitats polítiques.

I, sense dubte, la solució ha de passar per reconèixer que a Sants ha esclatat la lluita pel dret a la ciutat quan les orelles del pastor són sordes; la lluita per la dignitat del carrer quan l’especulació afoga els espais de vida; la lluita dels comptes pendents quan la màfia campa tranquil·la pels passadissos del Palau de la Música mentre la misèria s’amuntega als caixers automàtics.
...vive como piensas o acabarás pensando lo que vives...

Avatar de Usuario
_nobody_
Mensajes: 10668
Registrado: 12 May 2002, 13:28

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por _nobody_ » 04 Jun 2014, 16:14

Parece que hay una cesión momentánea del espacio:


El Ayuntamiento cederá el solar de Can Vies a los ‘okupas’ y les dará licencia
La cesión será temporal y caducará a los 30 meses cuando toque ejecutar el plan urbanístico
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/06/04/ ... 79231.html

El Ayuntamiento de Barcelona cederá el espacio de Can Vies a los okupas para que lo utilicen durante los próximos 24-30 meses y, además, les dará la licencia de obras si presentan un proyecto bien elaborado, según ha explicado esta mañana el primer teniente de alcalde, Joaquim Forn en rueda de prensa. Los trámites de cesión y de autorización de obras “son muy rápidos”, según ha asegurado el teniente de alcalde de Hábitat Urbano, Antoni Vives.

El dirigente ha explicado que el centro okupado está afectado por la tercera fase de las obras de cubrimiento de las líneas del tren a su entrada a Barcelona por el barrio de Sants. Con la nueva oferta, que los okupas discutirán previsiblemente esta tarde en la asamblea abierta que han convocado, el problema se aplazaría dos años, es decir, después de las elecciones.

En la rueda de prensa convocada de urgencia, Forn se ha mostrado satisfecho por la “ausencia de violencia” porque hace tres noches que no se producen altercados y ha asegurado que el Gobierno “escuchará todas las propuestas”. La única petición que hace el Ayuntamiento es que los okupas permitan que sea Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB) quien retire los escombros de la parte del inmueble que ya ha sido derribada para evitar que alguien se pueda hacer daño. “No pedimos nada más”, ha dicho Forn.

Forn, Vives y el concejal del distrito de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, han asegurado que la cesión provisional a los okupas ya la habían hecho antes del desalojo pero, en realidad, hay un cambio muy significativo: en la primera oferta, los okupas tenían que irse del espacio y era el Ayuntamiento quien se tenía que encargar de hacer las obras del edificio. El colectivo la rechazó porque no se fiaban de lo que pudiera hacer el Ayuntamiento después de que ellos hubieran abandonado el espacio. Con la nueva oferta, en cambio, las obras las podrán realizar ellos mismos.

El presidente del grupo municipal popular en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, ha acusado al alcalde de Barcelona, Xavier Trias, de hacer suya la "agenda de los violentos" y de haberse "convertido en el alcalde de las CUP". Por otra parte, más de un centenar de vecinos del barrio de Sants y los de su entorno han suscrito un manifiesto en Facebook en contra de "la violencia gratuita". También exigen "la igualdad en el cumplimiento de las normas y deberes de todos los colectivos sociales sin privilegios para ninguna entidad" y defienden "el papel de las fuerzas y cuerpos de seguridad en Cataluña".

De los casi 70 detenidos por los altercados en Can Vies durante la semana pasada en Barcelona, dos han ingresado en prisión. En 45 casos además los jueces de guardia sobre los que ha recaído — los de instrucción 14 y 18— han estimado la solicitud de la fiscalía de prohibir cautelarmente que acudan a manifestaciones hasta que se celebre el juicio.

Cifuentes: "El mensaje de que la violencia puede hacer cambiar decisiones es negativo"

La delegada del Gobierno en Madrid, Cristina Cifuentes, ha asegurado este miércoles que "el mensaje de que la violencia extrema puede hacer que se cambien decisiones políticas es un mensaje negativo". Se ha referido así a que el Ayuntamiento de Barcelona ha abierto la puerta a ceder el edificio de Can Vies de forma provisional al colectivo okupa si les presentan un proyecto viable para rehabilitarlo y se tramita la licencia correspondiente.

Cifuentes ha condenado la "extremada violencia" ejercida la semana pasada por parte de algunos manifestantes en contra del desalojo de ese inmueble barcelonés, durante varias noches de altercados.
...vive como piensas o acabarás pensando lo que vives...

Avatar de Usuario
CapitalCriminal
Mensajes: 642
Registrado: 10 Mar 2013, 23:34

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por CapitalCriminal » 04 Jun 2014, 16:41

Les he calado a la primera. Estos tíos ceden el espacio de Can Vies para 1) Calmar el corral 2) Que lo reconstruyan los antisistema gratis, pues de que sirve gastar dinero, trabajo y esfuerzo en reconstruirlo si van a acabar desalojados por el ayuntamiento?
"Dios, o más bien la ficción de Dios, es la consagración de todas las autoridades que existen sobre la Tierra, y éstas no serán eliminadas hasta que se haya extinguido la creencia en un amo celeste"

Mijaíl Bakunin, Dios y el Estado.

Avatar de Usuario
Alexandra Kollontai
Mensajes: 1048
Registrado: 03 Feb 2013, 18:43

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por Alexandra Kollontai » 04 Jun 2014, 17:59

En realidad la cosa va así:

1. El Ayuntamiento hace una propuesta inasumible para el Centro Social, pero consigue titulares: " El Ayuntamiento cede el local de Can Vies".

2. Can Vies rechaza la propuesta.

3. La culpa es de Can Vies que buscan el conflicto por el conflicto.
“Hacer política es siempre caminar entre precipicios”
Lenin

Avatar de Usuario
llibertari77
Mensajes: 789
Registrado: 19 Dic 2008, 19:51

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por llibertari77 » 04 Jun 2014, 19:25

Dos muestras de solidaridad:
Cafés i esmorzars solidaris amb #EfecteCanVies

Estàs estudiant i et ve de gust un café? Passeges pel centre de Karcelona i estàs buscant una terrasseta on digerir l’esmorzar?
Clica la imatge per una versió més gran




No ho dubtis i passa’t pel porxo de la Facultat de Geografia i Història! Ens podreu trobar a partir de dilluns 2 de maig, i fins a nou avís, venent cafés per emportar solidaris amb #EfecteCanvies al mòdic preu de 50 cèntims, així com alguna pasteta vegana i/o fruita frescaaa!

La totalitat dels guanys seran destinats a les caixes de resistència per les més de 70 detingudes arran de les mobilitzacions en contra del desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies i contra la posterior militarització dels barris, així com per a l’adquisició de material i equipament amb l’objectiu comú #ReconstruïmCanVies.

NO PODRAN DESALLOTJAR LES NOSTRES IDEES!!

TOTES SOM CAN VIES! LA NOSTRA MILLRO ARMA, LA SOLIDARITAT!

UN DESALLOTJAMENT, MIL OKUPACIONS!
http://assembleallibertariaubraval.nobl ... 06/02/271/
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Imagen

Avatar de Usuario
llibertari77
Mensajes: 789
Registrado: 19 Dic 2008, 19:51

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por llibertari77 » 04 Jun 2014, 19:28

L’Efecte Can Vies: atrevir-se a lluitar, atrevir-se a guanyar!

Octaveta dirigida al barri de Sant Andreu:

Més enllà de l’espectacularitat dels mitjans de comunicació amb imatges de foc i barricades, dels carrers embotits de vidres i llambordes per terra i de la repetida xifra de la suma que “ens” costarà la revolta, una cosa ha quedat ben clara: l’autoorganització de les lluites i la superació de la legalitat és l’única manera que tenim per defensar i aconseguir tot allò que necessitem i que el Poder ens nega.

Aquests dies el barri de Sants i la solidaritat activa d’altres barris han qüestionat el monopoli de la violència de l’estat i el xantatge dels polítics a través de l’autoorganització de la lluita i l’autodefensa davant les seves agressions. Contenidors creuats per evitar carregues, centenars de joves rebel·lant-se contra l’ordre establert, bancs trencats per assenyalar els culpables de la misèria que patim… i tot això per a què? Per aconseguir que els polítics reculin i accepten coses de les quals abans no volien ni parlar-ne. Abans dels enfrontaments, l’ajuntament estava decidit a destruir el centre social i vallar el terreny convertint-lo en un solar: dies després es va veure forçat a empassar-se les seves paraules i quedar-se de braços plegats mentre el barri recuperava i reconstruïa l’espai que li volien treure. Després de 17 anys de creació d’un model de vida i autogestió al barri, la resposta al seu enderrocament i al malestar social que vivim ha estat la justa per deixar ben clar una cosa: no abaixarem el cap.

Per contra, mentre la premsa intentava desacreditar la revolta amb el cost del mobiliari urbà se’n feia mut de la ridícula condemna a Millet, els sous dels directius de TMB i polítics, els rescat dels bancs,.. i així una interminable llista que multiplica llargament el cost dels contenidors bolcats o cremats aquests dies.

Però si una cosa hem après d’aquesta darrera setmana és que l’efecte Can vies i la seva extensió a tots els barris de Barcelona i pobles de Catalunya, han mostrat una vegada més que l’assoliment dels nostres somnis i dels nostres projectes en col·lectiu poden ser reals mitjançant l’autoorganització i el trencament d’una legalitat que sols represente apolítics, banquers, empresaris, etc. La cessió de L’Harmonia al poble de St. Andreu, sense anar més lluny, és també un fruit de la lluita de Sants i els seus disturbis, donat que l’alcalde no estava disposat a arriscar-se obrint un nou front, i ha preferit cedir després d’anys d’ignorar les reivindicacions veïnals. Però sobre tot ens ha demostrat que les coses les podem aconseguir al marge del sistema parlamentari i les institucions que representen al poder, perquè sols la solidaritat entre nosaltres i la transgressió d’allò que ens diuen que està malament ens pot portar cap a un model de societat més justa i igualitària. Avui els polítics continuaran governant-nos i decidint sobre les nostres vides, però fets com els de Can Vies o Gamonal ens recorden una vegada més que nosaltres som els actors polítics dels temps que vivim i que són les nostres pròpies accions les que realment poden marcar el canvi.

Elissa, grup llibertari de Sant Andreu

http://grupelissa.wordpress.com
http://www.twitter.com/grupelissa

http://grupelissa.wordpress.com/2014/06 ... a-guanyar/

Avatar de Usuario
Alexandra Kollontai
Mensajes: 1048
Registrado: 03 Feb 2013, 18:43

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por Alexandra Kollontai » 04 Jun 2014, 20:31

Muy bueno el comuminado de las de sant andreu.
“Hacer política es siempre caminar entre precipicios”
Lenin

Avatar de Usuario
Alexandra Kollontai
Mensajes: 1048
Registrado: 03 Feb 2013, 18:43

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por Alexandra Kollontai » 04 Jun 2014, 20:46

Imagen

Asamblea abierta para decidir
“Hacer política es siempre caminar entre precipicios”
Lenin

Avatar de Usuario
CapitalCriminal
Mensajes: 642
Registrado: 10 Mar 2013, 23:34

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por CapitalCriminal » 05 Jun 2014, 12:05

Mossos disparando a los vecinos que se asomaban a los balcones
[youtube]watch?v=YnKpF1RaUI8[/youtube]

Aparecen pintadas nazis en Can Vies
http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/06/ ... -can-vies/

Los cobardes fascistas de Barcelona que necesitan a sus gossos para que los defiendan el único día que se atreven a salir a la calle -el 12O- y cuando hacen sus mítines en sótanos para que no ardan y sean golpeados, salen de las cloacas de la ciudad como ratas que son para propagar su ideología del odio patética y repugnante.
"Dios, o más bien la ficción de Dios, es la consagración de todas las autoridades que existen sobre la Tierra, y éstas no serán eliminadas hasta que se haya extinguido la creencia en un amo celeste"

Mijaíl Bakunin, Dios y el Estado.

Avatar de Usuario
llibertari77
Mensajes: 789
Registrado: 19 Dic 2008, 19:51

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por llibertari77 » 05 Jun 2014, 18:26

Estrih Arrr de eseh per Can Vies :lol:

http://barcelona.indymedia.org/newswire ... /index.php


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
"Les ruïnes no ens fan por..."

Diumenge 8 de Juny al CSO Old School, Av. Vallcarca 85 (Metro Vallcarca L3, cola't!)

a partir de les 13.00 hores

VERMUT I PICA PICA SOLIDARI
amb les detingudes de l' #EfecteCanVies

Organitza Heura Negra Llibertària de Vallcarca.

Cartell:
http://barcelona.indymedia.org/usermedi ... /8juny.jpg

Avatar de Usuario
llibertari77
Mensajes: 789
Registrado: 19 Dic 2008, 19:51

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por llibertari77 » 06 Jun 2014, 00:27

ATENTAS SE COCINA MONTAJE POLICIAL:


Detenidos en La Jonquera cuatro anarquistas italianos procedentes de Barcelona
Los arrestados tenían en su poder máscaras antigas y tircachinas de bolas de acero
La policía les encuentra pasquines y pegatinas de apoyo a Can Vies



ANTONIO BAQUERO / Barcelona

Jueves, 5 de junio del 2014 - 20.33 h

Agentes del Cuerpo Nacional de Policía han detenido a pocos quilómetros de La Jonquera a cuatro jóvenes italianos de ideología anarquísta de quienes se sospecha que participaron en los disturbios de Can Vies. Los detenidos son tres chicos y una chica, originarios de Bolonia, que regresaban a Italia tras haber estado en Barcelona.

Durante el registro del vehículo, los agentes localizaron, además de pegatinas y pasquines de Can Vies, cuatro máscaras antigas, dos tirachinas para disparar bolas de acero, así como dos banderas anarquistas.

Avatar de Usuario
David Llibertari
Mensajes: 315
Registrado: 20 Nov 2012, 11:47

Re: Desalojo de Can Vies

Mensaje por David Llibertari » 06 Jun 2014, 08:46

Fa força pudor sens dubte, tot i així crec que millor esperem una mica abans de començar a parlar de muntatge, ja que no seria la primera vegada que es fica la pota amb aquest tema, i no crec que sigui gaire agradable per les detingudes.
Traductor català -> castellano: http://www.softcatala.org/traductor

Responder