Dossier sobre les jornades de la CGT sobre anarquisme i alli
Publicado: 13 Ene 2005, 15:00
No és fàcil per un sindicat com la CGT obrir un debat sobre el tema nacional, car representa un esforç doble. Per una banda, el de trencar amb la dinàmica de la feina diària per obrir un espai de debat i de l’altra, trencar amb tota una sèrie de perjudics que al llarg dels anys s’han anat enquistant en el moviment llibertari.
No és fàcil per un sindicat com la CGT obrir un debat sobre el tema nacional, car representa un esforç doble. Per una banda, el de trencar amb la dinàmica de la feina diària per obrir un espai de debat i, això, en els temps que corren sovint es presenta més difícil del que en un principi sembla. Realment són moltes les situacions que en la lluita sindical o en l’acció social requereixen de respostes ràpides que no es poden fer esperar i això dificulta en gran mesura obrir grans debats en profunditat. Malgrat tot, evitar aquest debat seria una forma de tancar els ulls a una realitat dels nostres temps que arreu del món i, com no, a Catalunya, se’ns presenta diàriament d’una o altra forma.
El segon gran esforç al que em referia és el de trencar prèviament amb tota una sèrie de prejudicis que al llarg dels anys s’han anat enquistat en el moviment llibertari. Molts/es anarquistes o lluitadors/es llibertaris/es confonen nacionalisme amb estatisme, llibertat de pobles amb opressió de persones. Això és més cert encara quan parlem de Catalunya o, en un sentit més ampli, dels Països Catalans. La legítima reivindicació de, per exemple, els indígenes americans a emprar la seva llengua, no serà aquí mai tan qüestionada com ho és el fet a expressar-se en català, ja sigui a nivell d’administració pública o bé en les assemblees de moltes organitzacions llibertàries, en el que no deixa de ser una contradictòria connivència amb l’espanyolisme més ranci. Tanmateix tampoc hi ha ajudat gens la tergiversació espanyolista de la història per part de l’Estat, així com un desconeixement profund de les relacions històriques entre l’anarquisme i les idees d’alliberament nacional, tant per part de l’anarcosindicalisme com per part de l’independentisme revolucionari.
Tot plegat ha perpetuat l’ambigüitat com a resposta de l’anarcosindicalisme català davant el tema nacional, ha atomitzat tot el moviment obrer d’alliberament nacional, i qui ha guanyat terreny ha estat el mal anomenat nacionalisme burgès, que no passa de mer regionalisme, el qual no content amb explotar i reprimir la classe obrera amb els seus valors clericals, s’ha fet seva la bandera del país.
Volent entrar en tots aquest aspectes, l’11 de maig de l’any 2002 la CGT de Ponent vam tirar endavant unes jornades que sota el títol “Anarquisme i qüestió nacional” intentaven assolir un triple objectiu: en primer lloc introduir el debat sobre la qüestió nacional en un sindicat que, moltes vegades superat per la seva pròpia dinàmica de treball, el deixa sovint al marge. En segon lloc recuperar una sèrie d’idees i personatges que, pertanyent a la tradició llibertària, comprenien i defensaven les llibertats dels pobles com quelcom d’inherent a la resta de llibertats personals i col·lectives, i, en tercer lloc, trencar aquell fals antagonisme entre anarquisme i nacionalisme que, sovint, ha alimentat molta demagògia i beneficiat a l’imperialisme, tant colonial com econòmic.
El programa de les jornades consistí en una sèrie de tres xerrades, una roda d’intervencions de les diferents federacions territorials de la CGT presents així com una taula rodona sobre el sindicalisme català al final de l’acte. Per tal de recollir totes les paraules expressades aquell dia i donar-lis el més ampli ressó possible, des de la CGT de Ponent hem cregut convenient editar aquest dossier que, esperem, d’alguna forma contribuirà a assolir els objectius que ens vam marcar.
Podeu trobar el dossier en els documents adjunts a la dreta de la pàgina.
---
Confederació General del Treball de Ponent
http://www.sindominio.net/suportponent/ ... rticle=340
No és fàcil per un sindicat com la CGT obrir un debat sobre el tema nacional, car representa un esforç doble. Per una banda, el de trencar amb la dinàmica de la feina diària per obrir un espai de debat i, això, en els temps que corren sovint es presenta més difícil del que en un principi sembla. Realment són moltes les situacions que en la lluita sindical o en l’acció social requereixen de respostes ràpides que no es poden fer esperar i això dificulta en gran mesura obrir grans debats en profunditat. Malgrat tot, evitar aquest debat seria una forma de tancar els ulls a una realitat dels nostres temps que arreu del món i, com no, a Catalunya, se’ns presenta diàriament d’una o altra forma.
El segon gran esforç al que em referia és el de trencar prèviament amb tota una sèrie de prejudicis que al llarg dels anys s’han anat enquistat en el moviment llibertari. Molts/es anarquistes o lluitadors/es llibertaris/es confonen nacionalisme amb estatisme, llibertat de pobles amb opressió de persones. Això és més cert encara quan parlem de Catalunya o, en un sentit més ampli, dels Països Catalans. La legítima reivindicació de, per exemple, els indígenes americans a emprar la seva llengua, no serà aquí mai tan qüestionada com ho és el fet a expressar-se en català, ja sigui a nivell d’administració pública o bé en les assemblees de moltes organitzacions llibertàries, en el que no deixa de ser una contradictòria connivència amb l’espanyolisme més ranci. Tanmateix tampoc hi ha ajudat gens la tergiversació espanyolista de la història per part de l’Estat, així com un desconeixement profund de les relacions històriques entre l’anarquisme i les idees d’alliberament nacional, tant per part de l’anarcosindicalisme com per part de l’independentisme revolucionari.
Tot plegat ha perpetuat l’ambigüitat com a resposta de l’anarcosindicalisme català davant el tema nacional, ha atomitzat tot el moviment obrer d’alliberament nacional, i qui ha guanyat terreny ha estat el mal anomenat nacionalisme burgès, que no passa de mer regionalisme, el qual no content amb explotar i reprimir la classe obrera amb els seus valors clericals, s’ha fet seva la bandera del país.
Volent entrar en tots aquest aspectes, l’11 de maig de l’any 2002 la CGT de Ponent vam tirar endavant unes jornades que sota el títol “Anarquisme i qüestió nacional” intentaven assolir un triple objectiu: en primer lloc introduir el debat sobre la qüestió nacional en un sindicat que, moltes vegades superat per la seva pròpia dinàmica de treball, el deixa sovint al marge. En segon lloc recuperar una sèrie d’idees i personatges que, pertanyent a la tradició llibertària, comprenien i defensaven les llibertats dels pobles com quelcom d’inherent a la resta de llibertats personals i col·lectives, i, en tercer lloc, trencar aquell fals antagonisme entre anarquisme i nacionalisme que, sovint, ha alimentat molta demagògia i beneficiat a l’imperialisme, tant colonial com econòmic.
El programa de les jornades consistí en una sèrie de tres xerrades, una roda d’intervencions de les diferents federacions territorials de la CGT presents així com una taula rodona sobre el sindicalisme català al final de l’acte. Per tal de recollir totes les paraules expressades aquell dia i donar-lis el més ampli ressó possible, des de la CGT de Ponent hem cregut convenient editar aquest dossier que, esperem, d’alguna forma contribuirà a assolir els objectius que ens vam marcar.
Podeu trobar el dossier en els documents adjunts a la dreta de la pàgina.
---
Confederació General del Treball de Ponent
http://www.sindominio.net/suportponent/ ... rticle=340