http://www.vilaweb.tv/?video=5379
También, os pego un artículo aparecido en el número 137 de la publicación L'Accent:
PSAN: L’independentisme modern fa 40 anys
Si organitzativament l´independentisme d´esquerres fos un arbre, segurament el Partit Socialista d´Alliberament Nacional (PSAN) no serien les arrels, però sí la soca. En efecte, d´ençà la seua fundació el 1968, a partir de la ruptura ideològica respecte del vetust Front Nacional de Catalunya (FNC), la gran majoria de les organitzacions independentistes han florit directament o indirecta del PSAN.
En ser la primera experiència moderna de l´independentisme revolucionari i nàixer en un moment de constants mutacions polítiques, la seua existència no estigué exempta de contradiccions. Ja el 1974 visqué la primera escissió d´un sector crític amb la participació del partit en els fòrums autonòmics; es tractava del PSAN-p (que posteriorment es refundaria en Independentistes dels Països Catalans). També exmilitants del PSAN participaren des de 1979 en la formació i activitat de l´organització armada Terra Lliure; com ara Toni Villascusa mort en combat el 1984. Alhora, i com a resposta a la forta repressió que d´ençà el 1970 patia l´independentisme, el PSAN s´implicà en la formació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans.
A principi de 1980 el PSAN impulsà el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) com a front de masses de l´independentisme. Tanmateix, l´experiència aglutinadora no reeixí per la manca de consens amb l´IPC que (tot i haver participat en els debats fundacional) no es vinculà a l´MDT fins el 1985. Mesos més tard i ja el 1986 l´MDT s´escindí en dos sectors, el vinculat amb l´IPC -que apostava per una implicació major en les lluites populars- i el relacionat amb el PSAN -que apostava per una acumulació de forces en torn a la reunificació nacional i la independència. La tensió entre aquests dos sectors (ambdós es consideraven els legítims mantenidors de les sigles MDT) arribà al seu punt culminant en l´agressió de l´11 de setembre de 1988 perpetrada per membres de l´MDT-IPC contra membres de l´MDT-PSAN. Per aquestes dates, la tensió es traslladà a les presons i a l´organització armada, que tot i haver-se manifestat contra el trencament, no pogué impedir l´escissió.
Però en l´independentisme combatiu no tot foren moviments destructius. Apadrinada per l´MDT-PSAN naixia el 1988 l´organització juvenil Maulets, que ha mantingut la seua existència fins a l´actualitat i que fou -junt amb la Plataforma per la Unitat d´Acció- un dels pols que va mantenir viva la flama independentista durant "la llarga marxa" de la segona meitat del 1990. També a partir d´aquesta experiència, el PSAN n´impulsà l´Assemblea d´Estudiants Nacionalistes, que fou un dels nuclis fundadors de la CEPC (precedent del Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans).
El 1989 el PSAN decidí abandonar les sigles MDT -per considerar-les tacades de "lluita fratricida"- i impulsà un nou front patriòtic de masses anomenat Catalunya Lliure que concorregué en diferents conteses electorals. Tanmateix el projecte trobà grans dificultats, ja que aviat s´enfrontà -com l´altre sector de l´independentisme- a intents liquidacionistes -endògens i exògens- que afavoriren el pas de bona part dels seus quadres a ERC i a la desaparició progressiva de la lluita armada. Tot i això, Catalunya Lliure assolí certa projecció social i gran referencialitat en moltes comarques. Però, a partir de 1995, el front de masses tornà a entrar en crisi fruit d´un debat intern pel qual bona part de la militància volia aprofundir políticament l´anomenat "tercer eix", és a dir en la defensa dels drets dels i les treballadores. Disconforme amb això, el PSAN abandonà la direcció de Catalunya Lliure, en considerar que la nova línia tendia a la "marginalitat". Davant això, bona part de la formació passà a ERC i les restes es vincularen a la recent creada Plataforma per la Unitat d´Acció -on també acabaren recalant exmilitants de Maulets-, i de l´extinta Assemblea d´Unitat Popular.
El 1996, després d´un fort debat intern i davant la gran divisió del moviment, el PSAN decidí potenciar-se com a organització independentista i marxista amb les seues sigles posposant sine die la voluntat de reconstruir el Moviment Català d´Alliberament Nacional.
Avui dia, malgrat que l´esquerra independentista és un espai polític recent que beu de diferents fonts, hom no pot negar la seua vinculació directa amb les experiències sorgides els anys 1980 i 1990. En eixe sentit, bona part de les organitzacions que configuren aquest espai: Maulets, SEPC, MDT (refundat el 1998 pel sector IPC), Endavant,... tenen un parentesc més o menys directe amb el PSAN o amb experiències organitzatives vinculades a ell. Això el situa com a tronc històric i comú de l´independentisme modern.
----
L´experiència municipalista del PSAN
Malgrat ser el municipalisme un dels eixos més explotats darrerament per l´esquerra independentista pocs coneixen aquesta primera participació del PSAN en unes conteses locals. En les eleccions de l´abril de 1979, el PSAN es presentà arreu la geografia catalana, majoritàriament en coalició, i n´obtingué 32 regidors; alguns en solitari, com ara Manresa o Sant Boi, i d´altres en aliança amb altres sectors com ara a Gandia, Vinaròs, Torelló o Arbúcies. Tot i això, aquest primerenc municipalisme no tingué continuïtat, ja que el PSAN considerà negatius els resultats.
REDACCIÓ, VALÈNCIA
http://www.laccent.cat/article.asp?n=137&idart=1716