Pues ojalá (¿con h o sin h?) los ayuntamientos gobernados por ANV fueran rollo "comuna" como propugnan las CUP. Me parece que estos últimos son algo más revolucionarios.Su referente electoral no es ERC, en cualquier caso. Sería más parecido a ANV, o a los sucesivos brazos políticos de la izquierda abertzale, salvando las distancias de ámbito territorial y panorama político, claro.
Donde haya un gobierno, hay gente que gobierna y gente que es gobernada. Donde el pueblo manda, donde la población, el gentío, la masa, la multitud, las personas mandan, no hay gobierno. Si tú haces algo de lo mucho que falta por hacer, o de lo que deseas, o de lo que propugnas..., te estarás gobernando y no dejando que te gobiernen.milicianonimo escribió:Me atrae la idea de comuna que propugnan. Pero aun así me siento receloso, no entiendo como se podria miontar una comuna verdaderamente libertaria con un gobierno de pormedio, sean les CUP u otro cualquiera. No sé, me parece propaganda electoralista me parecen contradictoria slas ideas de federación libre de comunas y gobierno...
No, desde luego no son supuestos comparables (es muy difícil que tengan tanta influencia como ha tenido Batasuna en EH). Tampoco tengo claro si se va a llegar a la independencia de EH mediante unas elecciones (y en EH concuerren otros factores, la lucha armada es una diferencia significativa), ni si es la idea de todos los militantes de Batasuna llegar a la independencia sólo mediante las elecciones, porque se supone que el brazo político está al servicio del movimiento social: a nivel teórico, las CUP sifuen esa estrategia.Si hicieran un partido nacional, quizás rascarían unos cuantos votos más de los desencantados de ERC, pero tienen un techo electoral claro. Como mucho podrán ser alternativa [positivamente tocapelotas] en algunos ayuntamientos, pero de ahi a que alguna vez tengan en Catalunya tanta influencia como ha llegado a tener Batasuna en EH...
Catalunya solo podría ser independiente mediante una revolución, no mediante las elecciones.
[/quote]Jorge. escribió:Donde haya un gobierno, hay gente que gobierna y gente que es gobernada. Donde el pueblo manda, donde la población, el gentío, la masa, la multitud, las personas mandan, no hay gobierno. Si tú haces algo de lo mucho que falta por hacer, o de lo que deseas, o de lo que propugnas..., te estarás gobernando y no dejando que te gobiernen.milicianonimo escribió:Me atrae la idea de comuna que propugnan. Pero aun así me siento receloso, no entiendo como se podria miontar una comuna verdaderamente libertaria con un gobierno de pormedio, sean les CUP u otro cualquiera. No sé, me parece propaganda electoralista me parecen contradictoria slas ideas de federación libre de comunas y gobierno...
Un clásico, por si os gustan:
http://www.sindominio.net/oxigeno/archi ... dumbre.PDF
Sobre la servidumbre voluntaria
La Boétie (hacia 1548)
Especulacions sobre la CUP
Per Juli Cuéllar
Diumenge 29 de juny la militància de la CUP es reunirà a Manlleu en Assemblea Nacional per aprovar l'inici d'un debat sobre el futur estratègic i, principalment, per actualitzar els estatuts orgànics i adequar-los a la nova realitat de creixement.
Des de fa un any, gràcies a l'èxit relatiu obtingut a les eleccions municipals, la CUP i amb ella el conjunt de col·lectius de l'esquerra independentista, hem irromput en el circ mediàtic. En aquest nou escenari, l'Assemblea Nacional de la CUP és notícia i objecte d'especulacions i opinions de tota mena.
Precisament, el periòdic L'Accent (núm. 133) fa un balanç de l'experiència municipalista d'aquest darrer any i, des de l'afinitat amb el projecte, recull les aportacions de Molins de Rei, Mataró i Berga. Des d'un altre plantejament informatiu, el diari Avui també se n'ha fet ressò amb una enquesta (La CUP tindria opcions d'entrar al parlament?) i un extens article signat per Xavier Tedó, on reprodueix un batibull de faccions internes, que recorden les disputes del recent congrés d'Esquerra o el nefast desenllaç de l'última assemblea de la PDD. En aquest sentit, penso que Tedó no acaba d'ajustar-se ben bé a la realitat, perquè la CUP ha crescut molt i, per sort, des de fa 2 anys s'ha anat recollint els fruits de la tasca local i nacional duta a terme. Per tant, etiquetar les opinions de la militància de la CUP en funció del que pensen (o diuen que pensen) els i les membres d'Endavant-Cajei-Maulets-MDT és, senzillament, absurd o maliciós.
Els interrogants que genera el debat intern de la CUP també fan bullir d'incontinència verbal els fòrums del Racó Català i també són referenciats al setmanari La Directa (núm 98 - 18 de juny) en un article d'opinió de Ricard Vilaregut, que demana que algú expliqui cap a anem la gent de la CUP.
Tot i que hom té tot el dret a especular, sí que hi ha una cosa certa, a l'Assemblea Nacional del proper diumenge es farà evident el creixement i la pluralitat interna i, tal i com recull una de les propostes a debat, es proposarà iniciar un debat sobre el futur estratègic de la CUP.
Les eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya del 2010 no estan en l'orde del dia del debat i, en qualsevol cas, la necessitat o no de concórrer-hi no vindrà determinada pel fet que Esquerra faci llufa o pel caprici d'un periodista, sinó perquè la militància de la CUP i el conjunt de l'esquerra independentista i dels col·lectius socials que li donen vida ho sentim com a una necessitat. És a dir, lluny d'especulacions simplistes, el full de ruta de la CUP no serà un "dit i fet" i diumenge que ve no s'aprovarà cap salt forçat al "Parlament" sinó l'inici d'un debat.
Assemblea de la CUP: debat i diàleg
Per Pau Juvillà Ballester, membre de la CGT i del Secretariat Nacional de la (CUP)
Aquest diumenge 6 de juliol s’ha clausurat, al teatre de Gràcia de Manlleu, l’Assemblea Nacional de la CUP que durant dos diumenges seguits ens ha fet trobar a gairebé tres-cents militants en aquesta vila d’Osona.
Un dels punts més importants que s’han tractat ha estat posar data i hora al que tothom veu com necessari, el debat estratègic del que volem ser, que durem a terme aquest desembre amb una metodologia, aprovada per l’Assemblea a proposta de dues CUPs, que promou la participació de totes i tots en la seva discussió.
L’altre punt ha estat el debat entorn d’una proposta d’estatuts confeccionada durant 9 llargs mesos per més d’una vintena de persones provinents de les diferents intercomarcals de que es composa la CUP, ara anomenades assemblees territorials, en un procés participatiu i obert on també hi ha participat les assemblees locals amb l’aportació d’esmenes i la pròpia Assemblea Nacional, que ha aprovat aquest document per una ampla majoria.
Val a dir que d’aquest debat i gràcies a les esmenes aprovades, els estatuts han reforçat encara més el seu caràcter assembleari, restringint les competències del Secretariat Nacional i potenciant, al meu entendre, les assemblees territorials, la base de la nostra organització, i el màxim òrgan d’expressió d’aquesta, la nostra Assemblea Nacional.
El debat, viu i en alguns moments intens, ha estat per damunt de tot respectuós i positiu. Intervencions com les del company Puma de Vilafranca i especialment l’Àlex de Molins han estat constructives i enriquidores des de la diferència de criteri i ajuden a la reflexió i a l’entesa entre totes i tots. I es que no podia ser d’una altra manera, el debat i la discussió, com digué el Ramon Usall, es intrínsec a qualsevol organització que tingui voluntat transformadora.
Aquests estatuts suposen un primer pas, petitet, en la construcció del projecte que es basteix lentament des de ja fa anys i que ara comença a agafar embranzida, ens dotem d’una estructura que potencia la seva base i crea una estructura totalment allunyada d’una organització clàssica, jeràrquica i vertical.
Ara, un cop acabat aquesta part del procés tenim davant el repte del debat estratègic del proper desembre que de ben segur ens ajudarà a consolidar la CUP com una alternativa potent i transformadora, integrada en l’esquerra independentista i profundament imbricada amb els moviments socials. Diàleg, debat i consens.
