Torna el republicanisme federalista?

Jorge. · Mensaje por **Jorge.** » 11 Dic 2007, 09:02

Ah, no tengo ni idea, yo solo he comentado lo que dicen ahí las CUP. No tengo ni idea de lo que es eso. Si tienen alcaldes y todo qué bien. Ya habrán empezado a crear esa república catalana proclamando la Comuna. ¿Dónde hay que apuntarse para ir a vivir esos pueblos?

revetlla · Mensaje por **revetlla** » 11 Dic 2007, 09:15

jeje... la comuna de las CUP xD

Hombre, por el momento no han conseguido montar gobernar como CUP... pero supongo que andan detrás de ello.

revetlla · Mensaje por **revetlla** » 11 Dic 2007, 09:31

Bé, toca una mica veure què es cou a CUP per a fer-nos una idea de la situació real del projecte que plantegen de la República dels Països Catalans...

De http://www.llibertat.cat/content/view/1749/1

Construir la casa comuna de l´esquerra independentista
Per Ramon Usall, Lleida. Publicat a L'Accent núm 119, a la secció Punt de Mira

Des de la meva època d´estudiant a l´institut que sóc militant de l´esquerra independentista. En tots aquests anys, que no són pocs, he estat membre actiu de múltiples i diverses organitzacions amb l´acrònim de les quals podríem fer una bona sopa de lletres.

Això no deixa de ser un fet anecdòtic però que il·lustra a la perfecció la marginació política en la qual ha viscut instal·lada l´esquerra independentista després de la divisió de l´MDT i de la seva llarga travessia pel desert.

Ara, dotze anys després d´haver abandonat l´institut, sóc militant de la Candidatura d´Unitat Popular, i ho sóc exactament per les mateixes raons que ho era de tota la sèrie d´organitzacions en les quals he militat anteriorment: per lluitar per la independència dels Països Catalans i per la construcció del socialisme.

Hi ha qui considera que la meva és una militància sectorial, com si integrés un grup de joves, de jubilats, o de dones, un sector amb problemes específics; res més lluny de la realitat, la meva és una militància global, una militància que no té altre sentit que el de conduir el meu poble a la llibertat. No em considero un militant municipalista, és més, el terme em provoca una certa angúnia. A mi no em preocupa només si el servei d´autobusos de Lleida funciona, si els barris gaudeixen de bones infrastructures o si els serveis socials de la meva ciutat són insuficients. Evidentment, aquestes són qüestions que em neguitegen però que estan molt lluny de donar sentit a la meva militància l´objectiu de la qual, com he dit, és alliberar els Països Catalans i construir-hi un sistema social basat en la justícia i la igualtat.

Entenc, doncs, i ho dic per la meva experiència militant personal, que la CUP no pot ser considerada una organització estrictament municipalista. La CUP, al meu entendre, és una organització independentista i d´esquerres, que actua en l´àmbit municipal però més per una qüestió de limitació de recursos, humans fonamentalment, que no pas per una manca de voluntat ja que el seu discurs és inequívocament nacional.

La meva idea, però, és que la CUP faci el salt d´una estructura organitzativa feble i amb implantació limitada per convertir-se en una alternativa que visualitzi un projecte global. Una alternativa que sigui la casa comuna de tota l´esquerra independentista, que sigui l´organització política que plantegi globalment les lluites i que hi participi activament, que sigui el referent social del discurs rupturista que dia a dia construeix l´independentisme d´esquerres. Probablement per assumir aquesta funció la CUP hagi de ser refundada, reinterpretada i reorganitzada. Segurament, igual com s´ha de reinterpretar i reorganitzar el conjunt de l´esquerra independentista d´aquest país.

Potser ha arribat l´hora de trencar l´atomització que ha caracteritzat en els darrers anys l´independentisme d´esquerres, l´hora de construir una organització forta i plural, que doni cabuda a tots aquells que compartim el somni de llibertat, d´igualtat i de justícia pel nostre poble. Potser ha arribat l´hora de fer de la CUP molt més que una alternativa municipal, potser ha arribat l´hora de refundar l´esquerra independentista i de dotar-la d´una expressió organitzativa on tots hi tinguem cabuda i que de forma unitària i global representi totes les lluites del nostre país, i en dir totes vull dir totes, les lluites a les institucions i sobretot, evidentment, les del carrer, que és l´espai on tradicionalment han guanyat els seus drets els pobles.

I una mena de rèplica que ha motivat una mica de sarau...

Extreta d'Indymedia

PER UN PROJECTE RUPTURISTA DE LES CUP (EN DEFENSA DEL« MUNICIPALISME »)
Per Jaume Soler, membre de la CUP de Terrassa

M’ hi he rumiat molt abans de fer aquest article. Fonamentalment perquè no crec que sigui bo fer de manera pública debats que haurien de fer-se a porta tancada, si més no de moment.

Malauradament, però, diversos articles i cròniques han iniciat el debat i considero que en aquests no s’han exposat totes les posicions en discussió. Tampoc la majoria d’exposicions s’han fet respectant els termes del debat ni han reflectit els veritables posicionaments polítics de l’altre.

Com deia, no crec que sigui correcte de fer obertament un debat sobre la línia estratègica de les o la CUP (com vulgueu), però és evident que aquest ha acabat sortint a la llum. I ha sortit i s’ha fet públic malgrat que hi ha hagut qui no ha volgut que aquest es conduís a nivell intern. Fins i tot es podria dir que qui l’ha negat a nivell intern sovint l’està impulsant ara a nivell públic. Iniciat el debat, per tant, és legítim que els i les qui ens considerem que se’ns han plantejat crítiques ens en defensem i exposem els nostres posicionaments.

“MUNICIPALISTES” vs “ELECTORALISTES”?

Cal començar lamentant que s’hagi argumentat en base a suposats “bàndols” (no m’agrada gens el terme). En primer lloc, perquè el debat no és entre dos bàndols, sinó que estem parlant de posicionaments diferents, molt plurals, al si de les CUP, i que no es pot posar, com ja s’ha dit per ventura en algun article, a tothom dins d’un o altre sector. Tampoc, i això és molt important, no es tracta de “municipalistes” versus“electoralistes” o semblants. Els termes són dolents en els dos casos i usar-los no farà altra cosa que aprofundir en la desconfiança i allunyar-nos del debat real, serè i constructiu. Així, el plantejament del debat és doblement equivocat, primer perquè es planteja en base a bàndols, on tothom estaria alineat en l’un o l’altre, però també perquè als partidaris del“municipalisme” (com és el meu cas, tot i que preferiria un altre terme) se’ns atribueixen posicions i plantejaments que no es corresponen amb allò que realment defensem. És el cas dels arguments que venen a defensar que si apostem pel “municipalisme” una CUP només es pot posicionar sobre tiquets de bus, Centres d’Atenció Primària i poca cosa més. Això és radicalment fals i, tot siguit dit en la seva justa mesura, un argument molt barroer i tergiversador. Sembla que més que voler fer un debat seriós es vol guanyar un debat a qualsevol preu i no pas contraposar arguments.

QUÈ DEFENSEM DES DEL “MUNICIPALISME”?

Qui defensem que les CUP s’han de centrar actualment en la feina municipal no neguem que poden tenir actualment posicionaments en afers d’abast nacional, ni que puguin esdevenir en el futur una organització que representi a nivell públic l’Esquerra Independentista. La temporalitat explica en bona mesura les diferències. Hi ha també, però, un projecte polític diferent al darrere, i sobretot una cultura política diferent.

En tot projecte polític pensar les passes a fer i actuar en base a una visió en el temps és molt important, vital diria, per a la viabilitat i èxit final del projecte. És vital perquè ajuda a no confondre’s i saber on ens trobem en cada moment i, per tant, no pretendre allargar més el braç que la màniga. Això també és vital per a evitar possibles frustracions en la militància obrint expectatives que no són certes. És sobre aquesta concepció dinàmica de la realitat que fem la proposta “municipalista”. No reivindiquem,per tant, el “municipalisme” com un treball estríctament al municipi. El terme és prou dolent com per a confondre i semblar suggerir un localisme autista. No és el cas, i les crítiques que s’han rebut són conscients d’això. Malgrat tot, aquestes crítiques han volgut anar més enllà del legítim debat polític entre posicions diferents, per a caure en el camí de les mitges veritats i la tergiversació en la cerca de la derrota política per mitjà de la confusió. Es tracta, en canvi, de reivindicar el treball al municipi en el camí de construir un veritable movimentd’alliberament nacional, per tant, no limitat al municipi però si de moment pivotant-hi.

I la construcció d’un moviment realment rupturista no sempre passa pel “com més quantitat millor” i “com més ràpid millor”. El més fàcil seria abanderar-se en l’excitació i el creixement ràpid, en dir que sí a tot, i no pensar en les conseqüències. El nostre, segur, no és el camí més fàcil, però no per això l’abandonarem. Contràriament, creiem que cal pensar el perquè de les nostres actuacions i no pensar-nos que per més que desitgem anar ràpid la realitat canviarà.
No podem pretendre tenir un projecte quasi acabat ja que construir un projecte polític capaç d’enfrontar-se als estats espanyol i francès no és gens fàcil ni vol presses, per més que ens dolgui. No és més patriota qui vol córrer més. Es tracta, en definitiva, de no deixar tampoc en el camí cap moviment social ni col.lectiu popular per no considerar-los necessaris ni vàlids per a la “política seriosa”, fet que si no es vigila hi ha un cert risc que pugui passar. Cal, per resumir-ho, ser conscients que no es tracta d’engreixar unes sigles sinó de fer créixer el projecte harmònicament a nivell quantitatiu però també qualitatiu, fent passes segures, amb conscens, formant militants revolucionaris i revolucionàries, essent conscients que no es pot reduir tot al treball públic i en institucions, sinó que cal observar cert treball fora de la legalitat, entre d’altres aspectes.

Es tracta, d’alguna manera, de no pretendre ni voler fer com els partits del sistema. No podem precipitar-nos i voler sortir molt per la televisió, anar als debats dels mitjans burgesos, participar en grans manifestacionsper a poder-nos comparar amb no se sap qui, etc, com si fóssim un projecte acabat o pretendre que determinades actuacions no tenen conseqüències. Això pot portar a molts llocs, però difícilment a la construcció de cap veritable contrapoder popular.
Defensar actualment el “municipalisme” no és frenar el creixement ni voler-se limitar a cap camp d’actuació. És tracta, en tot cas, d’un difícil i necessari exercici de defugir temptacions, exercici que només algú amb mala fe pot pensar que és per “sectarisme” o semblant. Ans al contrari: si diem que volem fer passes sòlides i amb cohesió interna és precisament perquè volem que les CUP arribin a bon port i perquè creiem en el projecte.

La concepció “municipalista”, per a la fase actual en què ens trobem, no vol dir tampoc que les CUP hagin de ser una sectorial. Aquest és també un punt essencial. No es contempla, en tot cas, el terme “sectorial” en el sentit que se li ha volgut atribuir, amb les connotacions de quelcom subordinat i “florer” de les quals s’ha acompanyat el terme. Qui pretenem crear un moviment polític més enllà d’unes sigles creiem, 1) que l’Esquerra Independentista és avui dia un conjunt de col.lectius (Casals, assemblees, etc) i organitzacions (sectorials o no), i 2) que aquest moviment polític el fem entre totes. Aquest segon punt és molt important. Que el moviment el fem entre totes vol dir, fonamentalment, que ningú és menys que algú altre i, per tant,que tampoc ningú és més que ningú altre, sinó que tothom hi compta i cal que ens coordinem. Proposem, en definitiva, un moviment en que tothom pugui dir en peu d’igualitat i en iguals condicions el que pensa i el que creu que s’ha defer com a moviment. Si algú vol entrar en un debat de termes, és legítim, però això ni és útil ni ens ajuda en avançar cap a on volem anar. I això no planteja cap problema de “sopa de lletres”. Que l’Esquerra Independentista sigui plural i existeixin diferents organitzacions no és un problema, és una realitat. I aquesta realitat no es superarà posant-hi un sol nom, ni amb dèries per crear una“marca”. El que, de fet, ens ha de preocupar és que darrera d’una sopa de lletres o d’un sol nom hi hagi un únic i compartit projecte polític. I si realment hi ha un projecte polític compartit, la resta no ha de suposar cap problema greu. Però com deia al principi, no tothom està disposat a parlar de manera franca i oberta de projectes polítics, sinó que de vegades sembla que interessi més amagar certs debats.

Per acabar, crec que pot resultar també interessant remarcar que des del “municipalisme” tampoc no es defensa un menor grau d’organització. Es tracta, senzillament, d’organitzar-nos i avançar en l’estructuració del treball de les CUP d’una manera diferent, superant tuteles i esquemes clàssics, excessivament rígids.

Jo, com d’altres, també porto molts anys militant a l’EI. I és precisament per la meva modesta experiència que no vull que a la primera ocasió en que el moviment comença a redreçar-se (no està redreçat, només som a les beceroles, cal tenir-ho en compte) això es pugui perdre. Cal, per això, que recuperem el debat intern i les formes, per a centrar-nos en treballar en allò que fins ara ens ha permès arribar on som i a partir d’aquí anar més enllà.

Jorge. · Mensaje por **Jorge.** » 11 Dic 2007, 10:20

Bueno, vienen a decir si lo he entendido que si no se presentan a la Generalitat es porque no tienen gente. Que son municipalistas porque no llegan más lejos. Y que deberían de crear una especie de IU catalano-independentista. Ahora, que no sé yo qué papel tendría ahí ERC, que es la que se come el electorado. Porque si de lo que se trata es de llegar a las instituciones (el carrer está al lado y con dar dos pasos se llega a él), ahí van a quemar energías como para encender una central nuclear.

¿Y qué papel tendrían los anarquistas catalanes? ¿Sólo hacer propaganda?.

Gerrard Winstanley · Mensaje por **Gerrard Winstanley** » 11 Dic 2007, 13:39

Tyler_Durden escribió:(...) donde hay administración, y Derecho, hay Estado. ¿O qué es Estado, si no?

Las monarquías feudales tenían su propia administración y su propio código legal, y no eran estados. El estado (como la burocracia) aparece con el Primer Imperio Francés. Considerar que antes de 1789 han existido formas políticas estatales es presentismo.

Gerrard Winstanley · Mensaje por **Gerrard Winstanley** » 11 Dic 2007, 13:40

Revetlla, ya que pareces conocer las CUP, ¿es cierto que se han aliado e incluso han gobernado en algunos ayuntamientos con EUiA?

Gerrard Winstanley · Mensaje por **Gerrard Winstanley** » 11 Dic 2007, 13:42

Jorge. escribió:¿Y qué papel tendrían los anarquistas catalanes? ¿Sólo hacer propaganda?.

Suprime "catalanes" de la primera pregunta, y podríamos iniciar en otro foro una bonita discusión sobre oportunismos partidistas y centralismos demócraticos.

lo carraco · Mensaje por **lo carraco** » 11 Dic 2007, 13:54

los anarquistas catalanes no están con las CUP, si acaso dentro de las CUP hay anarcoindependentistas.

desde su óptica defienden la participación a las elecciones por el llamado municipalismo libertario. Si las CUP tuvieran fuerza para presentarse a la Generalitat, estarían rompiendo esa lógica.

estamos hablando pues de varios contrasentidos (eh!, hablo desde mi punto de vista), anarquistas independentistas, anarquistas que se presentan a elecciones (municipales pero también sindicales, hay gente de CGT en las CUP), y ahora ya se están planteando pasar a elecciones autonómicas o quizás generales, y por qué no?, todo sea por la anarquía.

su opinión (la de las CUP) sobre ERC es que no son revolucionarios, y sobre IC (o IU) es que no son independentistas.

el problema no es qué papel tiene en su estrategia electoral ERC, sino si su estrategia electoral llegará más allá de algún concejal disperso. Concejales que pactan con CiU si hace falta, muy lógico por otra parte.

Gerrard Winstanley · Mensaje por **Gerrard Winstanley** » 11 Dic 2007, 14:03

lo carraco escribió:su opinión (la de las CUP) (...) sobre IC (o IU) es que no son independentistas.

Pero el equivalente de IU en Cataluña no es IC, sino EUiA. IC se supone que es ajena a IU.

lo carraco · Mensaje por **lo carraco** » 11 Dic 2007, 14:26

hasta que se discutieron en el año **** (creo que era la época del Anguita), IC estaba federada con IU, en el momento de la pelea automáticamente (o casi) se formó EUiA, y desde que hicieron las paces se presentan juntos a todo, así puedes votar a IU els Verds - EUiA (y creo que aún me dejo algo), tienen más siglas que parlamentarios: tan ecologistas y no veas la de tinta que se gasta en sus papeletas.

Aquitania · Mensaje por **Aquitania** » 11 Dic 2007, 15:05

Jorge escribió:

¿Y qué papel tendrían los anarquistas catalanes? ¿Sólo hacer propaganda?.

Bueno, precisamente la estrategia electoralista de las CUP ha generado durante los últimos años un debate dentro de la izquierda independentista (que no deja de ser un panorama altamente heterogéneo donde conviven trostskitas, estalinistas, socialdemócratas, y un montón de militantes "de a pie" con referentes ideológicos muy diversos. También me parece que, en muchas de las zonas geográficas donde la EI tiene mucho peso, no hay apenas grupos anarquistas, o los que hay bastante tienen con lo que hacen (muy sensato en general). Pero a muchos de estos militantes de la EI no les han llegado las ideas anarquistas (como a mucha gente, vamos), aunque muchos de ellos son muy críticos con el electoralismo de las CUP.

En este contexto, más que de hacer propaganda, yo me refería a introducir las ideas libertarias en el debate, aprovechando que ellos mismos hablan da autonomía, autoorganización, municipalismo... Por qué no aprovechar para hacer una buena campaña de difusión sobre las raíces del municipalismo libertario, que llegue a esta gente? O vamos a dejar que ellos solos reivindiquen el municipalismo? Bueno, lo puedes ver como hacer propaganda, claro.

Lo de "los anarquistas catalanes", bueno, yo tomaba la propuesta más bien como "los anarquistas" a secas, o más bien "los anarquistas organizados en diferentes puntos de Catalunya" catalán que se considere quien quiera

Por cierto, por lo que a mí respecta, me parece bien participar en el debate como anarquistas, no en las CUP, que luego estas cosas se malinterpretan. :

Su referente electoral no es ERC, en cualquier caso. Sería más parecido a ANV, o a los sucesivos brazos políticos de la izquierda abertzale, salvando las distancias de ámbito territorial y panorama político, claro.

revetlla · Mensaje por **revetlla** » 11 Dic 2007, 15:42

Gerrard Winstanley escribió:Revetlla, ya que pareces conocer las CUP, ¿es cierto que se han aliado e incluso han gobernado en algunos ayuntamientos con EUiA?

No soy un gran conocedor, pero les vengo siguiendo la pista desde hace una temporada y más desde que me dijeron que hay libertarios en la Mesa Nacional de CUP, para ir viendo cómo evolucionan.

De todos modos ya miraré de preguntarlo, a ver si en algún pueblo ha sucedido lo que comentas (ahora mismo no me suena).

Viene habiendo cantos de sirena que se presentaran a las autonómicas o generales desde hace tiempo, pero una parte de CUP no quiere debido a que estan por una labor municipalista como el texto anterior, o otras organizaciones que dan apoyo a CUP quieren ser ellos el referente "nacional", como es el caso de Endavant.

Es la postura de la izquierda extra-parlamentaria, lo son porque no pueden ser parlamentarios.

Grumilda · Mensaje por **Grumilda** » 11 Dic 2007, 17:20

El debate se ha magnificado desde la prensa comarcal. No hay dos sectores perfectamente definidos como "municipalistas" o "institucionalistas"...
Por cierto, aquitania, podrías mentarme a los independentistas estalinistas? ¿a que sector pertenecen? gracias

Grumilda · Mensaje por **Grumilda** » 11 Dic 2007, 17:23

lo carraco escribió:.

su opinión (la de las CUP) sobre ERC es que no son revolucionarios, y sobre IC (o IU) es que no son independentistas.

.

Un apunte: desde las CUP también se considera a ERC como no independentista y a IC como no revolucionaria.

Aquitania · Mensaje por **Aquitania** » 11 Dic 2007, 18:44

No sé si Endavant lo es explícitamente (creo que no), pero he conocido bastante gente que milita ahí que lo es (algunos declaradamente estalinistas, otros no, pero es que no todos los estalinistas se declaran como tales hoy en día).

Pero los marxistas-leninistas son más comunes, sí. En realidad, en la EI se dan cabida grupos de todas las tendencias marxistas, y de tendencias libertarias también, no tiene nada de raro que también haya estalinistas, como en cualquier movimiento dentro del abanico de la izquierda extraparlamentaria.