El passat octubre de 2011 va tenir lloc a la ciutat de Barcelona un concert neonazi organitzat pel partit d’extrema dreta Democràcia Nacional, motivat per la commemoració de l’anomenat “Dia de la Hispanitat”. Donat el contingut racista i d’apologia del genocidi americà, un bon nombre de persones es va concentrar contra la realització d’un acte tant insultant. Davant d’aquests fets, els Mossos d’Esquadra van decidir carregar contra la concentració antifeixista i el resultat va ser la detenció de vàries persones. Dos d’elles van ser jutjades el passat novembre de 2014 acusades de diversos delictes, i després d’una condemna inicial a 2 anys de presó i un posterior recurs, finalment han estat condemnades en ferm a 3 anys de presó. El dia 9 de juliol de 2015 se’ls va notificar que han d’ingressar presó en un termini màxim de 15 dies. És el preu que es paga en democràcia per lluitar contra el feixisme.
Una de les persones condemnades, en Sergi, és un company del nostre sindicat. La seva activitat militant l’ha portat davant dels tribunals més d’una ocasió. I alguna que falta per venir. Se l’ha jutjat i condemnat per participar de la lluita antifeixista, per commemorar l’u de maig, per ser part d’un piquet a una vaga general… La seva llarga trajectòria de lluita i compromís l’ha conduit a presó.
Totes i cadascuna de les lluites per les que volen empresonar a en Sergi són totalment assumides per qualsevol militant del nostre sindicat. És per això que també ens sentim condemnades, i per això fem nostra la seva campanya per la seva llibertat. I no només ho diem com un símbol de recolzament, sinó que som plenament conscients que la repressió i la presó són la resposta cada cop més freqüent a les lluites que promovem.
A en Sergi no el van condemnar els neonazis. A en Sergi el van condemnar els jutges. El va condemnar la democràcia. Això ens dóna una idea de fins a quin punt el feixisme a dia d’avui compleix un paper dins dels nostres propis sistemes de govern. Al cap i a la fi no és sinó la cara més dura i evident de la brutalitat de l’Estat en el seu afany per defensar un statu quo basat en la discriminació d’una majoria i la preservació dels privilegis d’una minoria. Apareix en major mesura quant més qüestionada és l’autoritat de l’Estat i es manté latent en el seu paper més marginal en els moments en què la “democràcia” es val per si mateixa per controlar les dissidències. Malgrat això, per a l’Estat, el feixisme sempre és útil. I per tant lluitar contra ell és un delicte.
Nosaltres tenim clar que qüestionar el feixisme de forma profunda implica un qüestionament de la mera existència de l’autoritat del govern. Creiem que les persones són plenament capaces de governar-se a si mateixes, sense la necessitat d’una llei, una policia o una presó. Per això ens anomenem antifeixistes i ens posicionem de part de totes aquelles persones que per enfrontar-se a la por i a l’autoritat han estat represaliades, torturades i fins i tot assassinades.
Per a l’Estat, lluitat contra el feixisme és un delicte. Per a nosaltres, una responsabilitat.
Sergi llibertat.
