_nobody_ escribió:esas banderas negras son las de 1714
A mí que Colón, Santa Teresa de Jesús, Leonardo da Vinci, Hernán Cortés, Erasmo de Rotterdam o el mismo Cid Campeador fueran catalanes, me da exactamente igual. Pero la bandera negra,... ¡eso duele! Yo creía que los anarquistas teníamos un hilo íntimo y directo con los piratas. Espera,... ¿eran en realidad los piratas catalanes?
De aquí
–Què aporta o simbolitza de més, aquesta bandera, respecte de les altres ja en ús i popularitzades?
–En aquest cas, la bandera negra té una simbologia molt específica: es refereix a la lluita sense quarter, just oposat al que significa la bandera blanca de rendició.
D’una altra banda, tornarn-nos a dotar d’un element visualment potent com és la bandera negra ens situa un pas endavant dels nostres oponents. La iconografia, i les banderes especialment, són elements poderosos i, per tant, gens negligibles. L’estelada té una força visual tan considerable que anul·la la quadribarrada, i no diguem ja la ‘rojigualda’ i la republicana espanyola. En el camp dels símbols, oimés si es llueixen les banderes hissades en un pal, també hi ha una batalla que cal lliurar. La bandera negra té, creiem, un atractiu visual molt potent. És, doncs, una arma, una arma visual, però que pot ésser molt efectiva. Es tracta també d’una qüestió de seducció estètica.
–Quin n’és l’origen?
–La bandera negra ja apareix documentada, amb el mateix significat que tingué més endavant, a la 'Crònica' de Ramon Muntaner a Gal·lípoli amb els almogàvers el segle XIV. Torna a sorgir a les guerres remences del segle XV. La guerra dels Segadors (XVI) ja té un romanç (la versió antiga de l’himne nacional) que la glosa. Però la forja del mite arriba el 1714, gràcies a les cròniques i els gravats que es feren del setge, popularitzats durant la Renaixença. El segle XIX, la revolta de la Jamància de Barcelona i la carlinada de Ramon Cabrera la tornaren a traure al camp de batalla. Aquesta darrera es conserva a Morella. El segle XX també té alguna bandera negra, esporàdicament durant la guerra del 1936-1939, però des de la fundació de la CNT, i la seva bandera, aquest color va fusionat quasi sempre amb el roig. Per això hem cregut oportú que amb el tricentenari dels fets del 1714 la recuperéssim amb un disseny entenedor i potent amb codis d’avui.