9 de desembre, dia de la laïcitat i la llibertat de conciència

[Chimaera monstrosa]

9 de desembre, dia de la laïcitat i llibertat de conciència
[ Extret de diverses fonts ... ]

El laïcisme garanteix el dret de creure o no creure, el dret a practicar els qui així ho desitgen la religió que més els satisfaça a les seues necessitats metafísiques, de tindre conviccions ideològiques i militar per elles, o de no tindre cap, de canviar de religió i d'ideologia si així es desitja.
Més generalment, el laïcisme assegura la igualtat de drets qualsevol siga l'opció espiritual, filosòfica, religiosa o ideològica, triada lliurement per cadascun dels ciutadans i ciutadanes. I significa la garantia que l'Estat ha de vigilar que l'espai públic no siga hegemonitzat per cap dels poders ideològics, religiosos o altres, sent aquest el lloc de trobada en igualtat de condicions de tots els ciutadans i ciutadanes.

Després del triomf del colp feixista de 1936, la dictadura franquista no va consentir el laïcisme si no que es va definir com a nacionalcatòlica i va perseguir amb ferotgia aquells que no combregaven amb la seua fe. Lamentablement, la Constitució de 1978 no va servir per a acabar amb aspectes infames d'aquell nacionalcatolicisme. Encara que proclama l'aconfessionalitat estatal, en estipular “relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions”, va obrir la porta a una inacceptable confessionalitat de fet, especialment per la signatura dels Acords de 1979 amb la Santa Seu, que van certificar lleonines prerrogatives econòmiques, educatives i d'altres tipus per a l'Església catòlica.

Des de llavors, hi ha hagut importants avanços en drets civils i polítics, però els successius governs han mancat de voluntat política per a acabar amb els trets confessionals de l'Estat. En el terreny econòmic, és inacceptable que l'Església catòlica reba de l'Estat uns 12.000 milions d'euros anuals. Quantes necessitats ciutadanes, en Sanitat, educació, pensions, etc., podrien atendre's amb eixa suma? Mentre no es pose fi a eixe sagnat de les arques de l'Estat, la ciutadania pot contribuir, almenys, no marcant les caselles de l'IRPF: ni la de l'Església ni la crida “de fins socials”. La satisfacció de les necessitats socials no ha de vindre d'un mercat de la caritat sufragat en últim terme per l'Estat, sinó que aquest ha d'atendre-les mitjançant la justícia social.

Pertoca així mateix revertir les denominades “immatriculacions” per les quals l'Església catòlica s'ha apropiat d'uns 100.000 béns públics d'un valor patrimonial i econòmic formidable, com la Mesquita de Còrdova, desenes de catedrals, i milers d'immobles de tota mena. El llistat de béns inmatriculats que va realitzar el Govern en 2021 va ser un lamentable fiasco, per la qual cosa exigim un llistat complet seguit de la reversió a l'Estat dels béns dels quals l'Església manca de títol legítim de propietat.

També és apressant acabar amb l'adoctrinament infantil que suposa la religió –qualsevol religió– a l'escola. És intolerable que més de tres milions de xiquetes i xiquets estiguen sent instruïts en continguts dogmàtics que atempten contra el desenvolupament de la seua autonomia moral i són, a més, de caràcter anticientífic, masclista i homòfob. No oblidem que la violència de gènere està encoratjada per conviccions d'eixe caire. Així mateix, és hora ja d'abordar la fi dels centres d'ensenyament concertats, en pro d'un únic sistema públic d'ensenyament en el qual la infància reba una educació laica, científica i de qualitat.