Mensaje
por Ànima » 27 Sep 2011, 11:33
Entenc el que dius. No obstant, tal volta convindria plantejar-nos quin concepte de "llibertat" té cadascú. No pretenc que anem preguntant un per un per conèixer les diferents concepcions de "llibertat" que existeixen. Al que em referisc, és que en base a l'existència de diferents concepcions de "llibertat", existiran les conseqüents diferents opinions sobre si la llibertat és desitjable o no (en el grau que siga).
És a dir, hi ha plantejaments, ideologies, filosofies, etc., en les que es pensa que la llibertat no és bona directament, i que per tant s'ha de limitar (des del feixisme a la socialdemocràcia, o qualsevol plantejament autoritari). Una altra cosa és: "comprenc que pensen així, però jo adopte eixa postura?". Personalment, la resposta és "No".
I puc comprendre que pensen així, perquè la negació de la llibertat sol ser fruit de moltes pors, que desemboquen en desitjos de poder, control, fòbies, depressions, etc. És a dir, d'alguna manera, comprenc que hi ha una via per la qual, la ment esdevé funcionant així.
Però com que pense que no és desitjable reprimir la llibertat, perquè també comprenc que eixe funcionament de la ment pot modificar-se, i en el meu cas tinc una sensació agradable al experimentar la llibertat, doncs acabe rebutjant la repressió d'aquesta.
I el quid de la qüestió no és pensar que hem descobert les Amèriques dient que existeixen infinitat de maneres de pensar, això és una evidència que comprovem mil vegades cada dia en la nostra quotidianitat. El quid de la qüestió és, que hem comprès que existeixen infinitat de maneres de pensar, perquè hi ha infinitat d'interpretacions de l'entorn, interpretacions del que diem "la realitat". I infinitat de reaccions conseqüència de la infinitat de factors, que esdevenen en un tipus determinat de persona.
I com saber quina interpretació és més vàlida (o menys nociva, o...) que una altra? No ho podem saber. Personalment, pense que la pregunta està mal formulada, perquè busquem una resposta absoluta a una pregunta relativa. I perquè el més probable és que per saber-ho ens regim pels nostres propis valors, fruit aquests de la nostra manera d'interpretar les coses.
Aleshores el que ens toca és, afrontar els problemes que implica el fet de compartir Sistema involuntàriament amb individus, amb els que no contem amb el suficient grau d'afinitat com per coexistir al mateix entorn sense patir massa conflictes.
I per què resulta un problema? Podríem pensar que si resulta un problema, és perquè pensem, d'alguna manera, que la nostra moral és més vàlida i volem defensar-la. Doncs res d'això. Resulta un problema perquè se'ns insta, se'ns obliga, coacciona, etc., a regir-nos sota el mateix model organitzatiu que el subjecte amb qui tenim problemes. Obligar-nos a assimilar el Sistema, és obligar-nos a adoptar una postura moral determinada que no és en absolut la nostra, heus ací el conflicte.
Així que, personalment, el que m'interessa és desvincular-me el més possible del Sistema, però alhora, vincular-me amb altres individus afins amb els que conviure sota un "sistema" voluntari. I si resulta que un altre grup d'individus afins entre ells volen crear un "sistema militar" per a ells, per mi cap problema. Si no existeix intromissió entre nosaltres, no hi haurà conflicte.
Comprendré la diferència (entesa com a diversitat) moral, perquè per a gustos colors, però simplement no l'adoptaré (el "sistema militar" de l'exemple, dic). I atenció, no serà estrictament necessari que jo entenga la moral d'eixe altre grup. El que he d'entendre és simplement que la moral no té perquè ser igual entre els humans, i per tant entendre que és normal que s'organitzen entre afins (per estrambòtiques que em resulten les seues pràctiques o tradicions).
TRADUCTOR CATALÀ
Sí, No, Blanc, Negre, Tens raó, T'equivoques... Hahaha! L'eterna comèdia.