Sobre la necessitat d'un moviment de gènere masculí

[David Llibertari]

Darrerament no escric massa al fòrum perquè no m'hi sento massa motivat. D'una banda no m'interessen gaire els debats que es produeixen i d'altra banda no veig que generin debat les meves aportacions (cosa totalment respectable, només faltaria). Això no significa, però, que no el segueixi i que no estigui atent a possibles qüestions interessants. Aquests darrers dies he vist que ha aparegut l'enèsim merdós ("anarco")masclista i que òbviament se l'ha expulsat. Tot i que entenc que el millor que podem fer davant d'aquests casos és ignorar i prendre'ns el tema a conya, jo no puc evitar preocupar-me i sentir-me malament per aquestes aparicions. La meva preocupació és majúscula perquè veig que no només els homes dels moviments llibertaris (MMLL) no estem per feina de treballar la nostra sexualitat i combatre el rol de gènere en el qual se'ns encaixona, sinó que a sobre si apareix alguna mena de moviment, és precisament per defensar aquest rol, per generar un discurs pro-patriarcal sustentat en el victimisme, i per sabotejar les lluites de gènere que duen a terme les dones.

És cert que no puc jutjar el que passa als moviments llibertaris pel que succeeix en un fòrum d'internet, i que possiblement la majoria d'aquests suposats "moviments de mascle" no són més que anades d'olla de penjats que veuen internet com un altaveu a les seves dèries; però sí que penso que alguns d'aquests moviments sí que han tingut el seu reflex en les lluites reals que podem trobar més enllà del trist món dels ordinadors. Si hagués de posar un exemple, possiblement el més evident seria el que envolta a Félix Rodrigo Mora (FRM). No vull parlar més d'aquest senyor que té opinions absurdes per a tots els temes, sinó més aviat del fet que les seves paraules obertament anti-feministes van servir perquè l'anarco-masclisme es visibilitzés. Quan FRM va simpatitzar amb el feixisme ningú el va defensar als MMLL, però quan va posar a parir el feminisme sí que van sorgir molts defensors en aquest entorn, i això per a mi és molt significatiu.

Les veus masculines anti-feministes als MMLL són força fàcils de trobar. Segur que totes coneixem a algun anarco-mascle. Els moviments masclistes dins dels MMLL potser són minsos, poc seriosos, i molt criticats, però tristament existeixen. Les veus masculines que defensen el feminisme i les lluites de gènere vinculades a les dones, les persones homosexuals, transsexuals, etc. també existeixen en menor mesura. Les veus masculines que parlin de gènere i sexualitat en clau masculina són quasi inexistents; i dic quasi per ser curós i per respectar la feina de persones anònimes que com jo parlem del tema de tant en tant; perquè de fet no tinc constància de persones que en parlin i n'escriguin d'una manera pública i seriosa. Pel que fa a col·lectius, moviments, grups d'homes... que facin una feina entorn de la sexualitat i gènere masculí... que jo sàpiga és quelcom que no existeix.

Perquè ens trobem en aquesta situació? Potser és que no hi ha res a parlar? És correcte afirmar que ser encaixonat dins del gènere masculí significa rebre un munt de privilegis socials, polítics i sexuals? Ens sembla bé als homes que existeixin moviments feministes que vegin aquests privilegis masculins com un ideal? Dins del calaix del gènere masculí, els homes ens podem desenvolupar social, emocionalment i sexualment en llibertat? No hauria d'existir com a mínim una resposta a l'anarco-masclisme en auge? En definitiva, no es veu necessari fer un moviment polític entorn de la sexualitat i el gènere masculí?

[Grek]

Hasta donde mi experiencia personal llega yo y muchos de mis compañeros trabajamos en conjunto con mujeres del movimiento libertario que trabajan estos temas. Participando en talleres, asistiendo a charlas, debates, vídeo fórums, manifestaciones, etc.

La sensación que tengo es que esto suple esa necesidad y no ha sido necesario, al menos en mi entorno más cercano, crear grupos de hombres que trabajen estos aspectos puesto que los hombres en el movimiento libertario ya trabajamos estas cuestiones junto con las mujeres que combaten el hetero-patriarcado.

Que queda mucho por trabajar es cierto. Sin embargo esta es mi sensación.

[Xell]

No hauria d'existir com a mínim una resposta a l'anarco-masclisme en auge? En definitiva, no es veu necessari fer un moviment polític entorn de la sexualitat i el gènere masculí?

¿Qué es eso del "anarco-masclisme"?

[Grek]

No hauria d'existir com a mínim una resposta a l'anarco-masclisme en auge? En definitiva, no es veu necessari fer un moviment polític entorn de la sexualitat i el gènere masculí?

¿Qué es eso del "anarco-masclisme"?

Anarco-machismo.

[Xell]

¿Pero eso existe?

[Grek]

¿Pero eso existe?

En realidad dudo mucho que un machista pueda denominarse anarquista sin que se le caiga la cara de vergüenza pero el compañero David Llibertari se refiere a que dentro de nuestros movimientos libertarios existe todavía mucho por trabajar y hay mucho machirulo suelto.

[Xell]

...es la primera vez que "oigo" lo de machirulo...

[David Llibertari]

Grek, és que jo parlo de qüestions que no tenen cap mena de relació amb les dones, parlo de com ens afecta als homes el rol de gènere en el qual se'ns educa, ja sigui en l'àmbit material, social, emocional o sexual. Em refereixo a una tasca política que ens afecta als homes i que les dones ni poden ni haurien de voler fer per nosaltres, més enllà d'intentar comprendre quin efecte té sobre elles.

Si acceptem que el rol de gènere masculí no és un ideal a què tota persona hauria d'aspirar i que, per tant, ser educat com a home té una sèrie de conseqüències negatives, resulta lògic desitjar que hi hagi alguna mena de lluita col·lectiva per canviar aquesta situació; considerant que parlem d'un problema estructural i no d'una qüestió individual. Si alhora acceptem que són les afectades per una opressió les que han de liderar una lluita, resulta de nou lògic pensar que som els homes qui ens hem de coordinar per liderar aquesta lluita.

Que el treball mixta existeix i és necessari no ho nego, però igual que seria estrany negar la necessitat de què el feminisme sigui un moviment liderat per dones, estrany és que no hi hagi ni rastre d'un moviment liderat per homes enfocat a lluitar contra el rol de gènere masculí i les seves conseqüències en la nostra vida i en la dels altres.

Il·lustraré el tema amb un exemple: Al fil de la prostitució i la pornografia vaig mantenir, durant unes quantes intervencions, una argumentació des del meu punt de vista com a home, analitzant aquestes qüestions des de la figura del putero i el consumidor de pornografia, enllaçant el tema amb l'educació de gènere que rebem els homes. Aquestes aportacions van passar força desapercebudes i per enèsima vegada es va acabar parlant quasi exclusivament de prostitució i quasi exclusivament des de la perspectiva de les prostitutes, tot i que l'article que obria el debat estava escrit per un home que parlava d'homes, puteros i pornografia.

També resulta curiós que sigui tan difícil buscar un nom per aquest possible moviment. Quasi totes les paraules a l'estil "masculinisme" han sorgit per anomenar suposats moviments polítics pro-patriarcals, masclistes, pseudo-igualitaris i victimistes. Crec que aquesta situació visibilitza quins són els interessos de la majoria d'homes, fins i tot dels que formem part dels moviments llibertaris.

Xell, és clar que no hi ha ningú que vagi dient que és "anarco-masclista". Només pretenia anomenar als anarquistes masclistes, que per molt que ens posem en plan "no es pot ser anarquista i masclista alhora i bla bla bla", no només són una realitat, sinó que ni tan sols són minoria. I quan parlo de masclisme no parlo de tenir actituds masclistes, ja que això ho tenim tots, parlo de defensar ideològicament el privilegi masculí.

[Xell]

[També resulta curiós que sigui tan difícil buscar un nom per aquest possible moviment. Quasi totes les paraules a l'estil "masculinisme" han sorgit per anomenar suposats moviments polítics pro-patriarcals, masclistes, pseudo-igualitaris i victimistes. Crec que aquesta situació visibilitza quins són els interessos de la majoria d'homes, fins i tot dels que formem part dels moviments llibertaris.

Xell, és clar que no hi ha ningú que vagi dient que és "anarco-masclista". Només pretenia anomenar als anarquistes masclistes, que per molt que ens posem en plan "no es pot ser anarquista i masclista alhora i bla bla bla", no només són una realitat, sinó que ni tan sols són minoria. I quan parlo de masclisme no parlo de tenir actituds masclistes, ja que això ho tenim tots, parlo de defensar ideològicament el privilegi masculí.

Vale, pero lo de hablar de "posible movimiento", creo que es darle carta de naturaleza a algo que no lo tiene.

[David Llibertari]

Què vols dir? Perquè li veus un factor natural a tot això? Quan parlo de "possible moviment" parlo de quelcom polític que penso que podria existir per part de persones culturalment educades com a homes. Concretament parlo d'un moviment polític que a mi m'agradaria que existís, ja que molts problemes de gènere que pateixo i enfronto individualment els veig estructurals i seguint la lògica dels moviments llibertaris, seria desitjable que enfrontéssim col·lectivament.

[Xell]

Ah, vale, que te referías a tu propuesta... había entendido que te referías a los del "anarco-machismo"...

[Grek]

Grek, és que jo parlo de qüestions que no tenen cap mena de relació amb les dones, parlo de com ens afecta als homes el rol de gènere en el qual se'ns educa, ja sigui en l'àmbit material, social, emocional o sexual. Em refereixo a una tasca política que ens afecta als homes i que les dones ni poden ni haurien de voler fer per nosaltres, més enllà d'intentar comprendre quin efecte té sobre elles.

Si acceptem que el rol de gènere masculí no és un ideal a què tota persona hauria d'aspirar i que, per tant, ser educat com a home té una sèrie de conseqüències negatives, resulta lògic desitjar que hi hagi alguna mena de lluita col·lectiva per canviar aquesta situació; considerant que parlem d'un problema estructural i no d'una qüestió individual. Si alhora acceptem que són les afectades per una opressió les que han de liderar una lluita, resulta de nou lògic pensar que som els homes qui ens hem de coordinar per liderar aquesta lluita.

Que el treball mixta existeix i és necessari no ho nego, però igual que seria estrany negar la necessitat de què el feminisme sigui un moviment liderat per dones, estrany és que no hi hagi ni rastre d'un moviment liderat per homes enfocat a lluitar contra el rol de gènere masculí i les seves conseqüències en la nostra vida i en la dels altres.

Il·lustraré el tema amb un exemple: Al fil de la prostitució i la pornografia vaig mantenir, durant unes quantes intervencions, una argumentació des del meu punt de vista com a home, analitzant aquestes qüestions des de la figura del putero i el consumidor de pornografia, enllaçant el tema amb l'educació de gènere que rebem els homes. Aquestes aportacions van passar força desapercebudes i per enèsima vegada es va acabar parlant quasi exclusivament de prostitució i quasi exclusivament des de la perspectiva de les prostitutes, tot i que l'article que obria el debat estava escrit per un home que parlava d'homes, puteros i pornografia.

També resulta curiós que sigui tan difícil buscar un nom per aquest possible moviment. Quasi totes les paraules a l'estil "masculinisme" han sorgit per anomenar suposats moviments polítics pro-patriarcals, masclistes, pseudo-igualitaris i victimistes. Crec que aquesta situació visibilitza quins són els interessos de la majoria d'homes, fins i tot dels que formem part dels moviments llibertaris.

Entiendo. Como digo será una experiencia subjetiva y es lo que veo en mi entorno pero nosotros al menos todas estas cuestiones las tocamos o las hemos tocado alguna vez.

[genay]

Si no lo he entendido mal, e intentando resumir muy brevemente lo que ha expuesto David. En el movimiento libertario generalmente siempre se habla de las discriminaciones que sufren las mujeres dentro del sistema patriarcal por parte del macho alfa y muy pocas veces se intenta abordar el tema des de la óptica que indudablemente también afecta a los hombres y nos obliga a actuar ya sea por presiones de la sociedad o del entorno más cercano de una determinada manera sustentada en la dominación del "inferior". Eso nos pone en el lugar del esclavizador, que si más no, es igual de rechazable que el del esclavo.

Estoy de acuerdo con David en cuanto a que es deseable crear un movimiento, y por lo menos darle un poco de importancia y sin ser tachados de machitos patriarcales, en el que seamos capaz los hombres discutir cuestiones que nos afecten y se nos impongan a nosotros solamente por el hecho de ser varones.

Un ejemplo que se me ocurre sería que si bien el formato tradicional familiar obliga, o por lo menos asigna un papel de friegaplatos a las mujeres, también a nosotros se nos dice que debemos ser el padre de familia autoritario y el que debe lleve las riendas de la casa bajo su criterio. O más bien recientemente, incluir también a la mujer en esos valores claramente machistas pero maquillándolo de forma que parezca un empoderamiento o una “rebelión” por parte de la mujer. Es decir, dejando que le mujer también decida cosas, pero siempre bajo la lógica machista.

[KBT]

Si no lo he entendido mal, e intentando resumir muy brevemente lo que ha expuesto David. En el movimiento libertario generalmente siempre se habla de las discriminaciones que sufren las mujeres dentro del sistema patriarcal por parte del macho alfa y muy pocas veces se intenta abordar el tema des de la óptica que indudablemente también afecta a los hombres y nos obliga a actuar ya sea por presiones de la sociedad o del entorno más cercano de una determinada manera sustentada en la dominación del "inferior". Eso nos pone en el lugar del esclavizador, que si más no, es igual de rechazable que el del esclavo.

Estoy de acuerdo con David en cuanto a que es deseable crear un movimiento, y por lo menos darle un poco de importancia y sin ser tachados de machitos patriarcales, en el que seamos capaz los hombres discutir cuestiones que nos afecten y se nos impongan a nosotros solamente por el hecho de ser varones.

Un ejemplo que se me ocurre sería que si bien el formato tradicional familiar obliga, o por lo menos asigna un papel de friegaplatos a las mujeres, también a nosotros se nos dice que debemos ser el padre de familia autoritario y el que debe lleve las riendas de la casa bajo su criterio. O más bien recientemente, incluir también a la mujer en esos valores claramente machistas pero maquillándolo de forma que parezca un empoderamiento o una “rebelión” por parte de la mujer. Es decir, dejando que le mujer también decida cosas, pero siempre bajo la lógica machista.

Creo que la intención debería ir más allá. No es solamente que el rol de hombre sea, por defecto, un rol de esclavizador. Ése es el rol del macho alfa, pero en realidad machos-alfa hay pocos: hay que ganarse ser el macho-alfa mediante una serie de actitudes en el día a día, y es lo que la mayoría de los hombres persiguen. Esto deriva en una competitividad diaria, en todos los aspectos de la vida, que se vuelve estructural. Allí donde el rol de la mujer encuentra colaboración y sociabilidad (que no en todos los campos de la vida, pero sí en más que los hombres), el varón ha de ser un lobo solitario para alcanzar el éxito. Debe ser autosuficiente económica y emocionalmente, aún cuando los factores externos son los que más influyen en su vida. Si no consigue sus objetivos tiende a la frustración y al ocultamiento de ésta.

Si decides no entrar en el juego de ser macho-alfa, tienes que soportar ser pisoteado por los que sí aspiran a ello. Cuando no intentas dominar al hombre que tienes enfrente, este suele tender a ubicarse por encima de ti "aprovechando tu debilidad". Si lloras, o simplemente no tienes una actitud varonil (si prefieres la sobriedad a la borrachera, si no fumas entre un grupo de aguerridos fumadores, si prefieres hablar de lectura en lugar de fútbol, si recriminas a un hombre los piropos que lanza a las mujeres que se encuentra) y estás delante de un hombre, es muy probable que este te lo reproche para autoafirmarse y escalar en su rol, con el consiguiente valor negativo que conlleva un reproche hoy, mañana uno o dos más, etc.

Me dejo cosas en el tintero, sobre esto hay mucho que reflexionar y que hablar. Y sí, estoy de acuerdo en que debería existir un movimiento de género entre los hombres anarquistas, y creo que lo tenemos más díficil para sacarlo adelante que las mujeres, por lo que lleva implícito el mismo rol masculino.

[autogobierno]

Estoy con David en ésta.

No sé si es necesario crear un movimiento. Pero sí, ante el machismo dentro y fuera del movimiento libertario, es muy útil escuchar las voces de varones contra el machismo y el patriarcado.

Y sin dejar de hacer trabajo mixto, con todo respeto, los varones anti-machistas no tenemos por qué decir que sí a todo lo que el feminismo afirme (así como tampoco tienen por qué hacerlo las mujeres).

Necesitamos grupos propios para reflexionar sobre la masculinidad que se nos ha impuesto y sobre la manera de liberarnos de ella, ya sea abrazando/creando nuevas masculinidades no-machistas o cuestionando la idea misma de género como hacen otros.

En resumen, no me lo plantearía ahora como crear un movimiento que deba llevar cierto nombre, sino como realizar ciertas actividades. Incluso en el análisis de las publicidades podemos encontrar cómo se nos quieren imponer estereotipos negativos. Cuando se culpa a las mujeres de provocar ser violadas por cómo se visten, se nos está insultando a los hombres como animales incapaces de controlar sus impulsos sexuales y de respetar.

En cada lucha contra el sexismo y los estereotipos de género tenemos la oportunidad de hablar no solo en solidaridad con las mujeres y personas LGBT, sino en defensa de los varones que no queremos cumplir con los mandatos machistas.